Nou tractament cel·lular contra l’esclerosi múltiple

Inves­ti­ga­dors de l’Idi­baps i l’hos­pi­tal Clínic han lide­rat un estudi que demos­tra les pos­si­bi­li­tats d’una nova teràpia cel·lular per trac­tar l’escle­rosi múlti­ple (EM) i la neu­ro­mi­e­li­tis òptica (NMO). El trac­ta­ment es basa a aïllar i madu­rar al labo­ra­tori un tipus de glòbuls blancs de la sang per fer que supri­mei­xin la infla­mació pròpia de la malal­tia, en comp­tes de pro­moure-la.

Com que les cèl·lules uti­lit­za­des (dendrítiques tole­rogènes, con­cre­ta­ment) són del propi paci­ent, no hi ha rebuig i poden fer la seva funció després de ser injec­ta­des de nou al cos. Els inves­ti­ga­dors no només han demos­trat que la teràpia cel·lular és segura i no pre­senta efec­tes adver­sos en el trac­ta­ment, sinó que també activa una part del sis­tema immu­ni­tari per eli­mi­nar la infla­mació i atu­rar el dany que aques­tes malal­ties cau­sen al cer­vell. Com que l’estudi, publi­cat a la revista Pro­ce­e­dings of the Nati­o­nal Aca­demy of Sci­en­ces (PNAS), ha obtin­gut resul­tats posi­tius en segu­re­tat i eficàcia, els científics cata­lans volen dur els assa­jos a la fase 2, per deter­mi­nar l’eficàcia clínica en el con­trol de l’EM per evi­tar l’aug­ment de la dis­ca­pa­ci­tat.

L’assaig, impul­sat per la Fun­dació Grup d’Afec­tats d’Escle­rosi Múlti­ple (GAEM) i La Caixa, ha estat coor­di­nat per Pablo Villos­lada, cap del grup d’escle­rosi múlti­ple patogènesi i noves teràpies a l’Idi­baps, i per Daniel Benítez, espe­ci­a­lista en immu­no­teràpia del ser­vei d’immu­no­lo­gia del Clínic.

L’escle­rosi múlti­ple és una malal­tia del sis­tema nerviós crònica i infla­matòria que des­tru­eix la substància pro­tec­tora de les fibres ner­vi­o­ses, la mie­lina. Es tracta de la segona causa de dis­ca­pa­ci­tat neu­rològica en adults joves (20-40 anys), i afecta més les dones que els homes. Els brots de la malal­tia pro­vo­quen epi­so­dis tran­si­to­ris de pèrdua de força, sen­si­bi­li­tat o visió, però amb el temps l’EM es con­ver­teix en una malal­tia dege­ne­ra­tiva, amb un aug­ment pro­gres­siu de les seqüeles. “En l’actu­a­li­tat, no exis­tei­xen teràpies per curar de forma defi­ni­tiva aquesta malal­tia, i els trac­ta­ments exis­tents, que tenen nom­bro­sos efec­tes secun­da­ris, només són eficaços par­ci­al­ment, i més en les fases ini­ci­als”, asse­nyala Villos­lada.

En el cas de la neu­ro­mi­e­li­tis òptica, és una malal­tia rara del sis­tema nerviós i també té ori­gen infla­ma­tori. Té una incidència menor però és més greu, perquè pot cau­sar ceguesa o pro­vo­car para­ple­gia.

Els inves­ti­ga­dors asse­nya­len que l’apli­cació d’aquest tipus de teràpia no només suposa un gran pas enda­vant en l’àmbit d’aques­tes dues malal­ties neu­rològiques, sinó que s’espera que pugui apli­car-se en altres malal­ties autoim­mu­nes i reu­ma­tològiques, com ara les ence­fa­li­tis autoim­mu­nes, l’artri­tis reu­ma­toide i la pso­ri­asi.