La Unió Europea (UE) està disposada a oferir al Regne Unit una pròrroga pel temps que li calgui i evitar, d’aquesta manera, sortir divendres sense acord, que seria el desenllaç per defecte. Això és el que es desprèn de la carta que ha enviat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, als 27 líders europeus que es reuniran avui de manera extraordinària per prendre una decisió sobre el Brexit. Tusk recomana acceptar la pròrroga que li va sol·licitar Theresa May divendres passat, tot i que deixa en blanc la data límit. O sigui, que podria ser el 30 de juny, com demana May, o el 31 desembre, o fins i tot d’un any. L’acceptació està subjecta a condicions com ara participar en les eleccions europees si el Parlament britànic encara no ha arribat a un acord el 23 de maig, no tornar a negociar l’acord de retirada signat el novembre passat, però sí la declaració política. També insta el Regne Unit a acceptar un principi de “cooperació sincera” amb la UE, en referència a la crida a sabotejar la UE que han fet els euroescèptics durs del partit de May.

Tusk proposa una “pròrroga flexible” que permeti al Regne Unit marxar tan bon punt aconsegueixi que s’aprovi l’acord al Parlament de Westminster. De fet, aquest va ser el principal argument de May per convèncer la UE: les negociacions que ha obert amb l’oposició laborista. L’extensió de la pròrroga serà decidida avui pels Vint-i-set. Tot i que tots els països comunitaris tenen dret a vet, sembla poc probable que s’implementi.

Ahir May va viatjar a Berlín i a París per reunir-se amb la cancellera Merkel i el president Macron. En un comunicat conjunt, May i Merkel van destacar “la importància de tenir una sortida ordenada”. La UE està dividida entre aquells que, com Alemanya o Irlanda, són partidaris de donar al Regne Unit el temps que li calgui i afavorir les futures relacions comercials, i els que, com França, Àustria o Espanya, no volen que la UE es converteixi en ostatge de la crisi britànica i volen limitar moltíssim tant l’extensió com les condicions de la pròrroga.

May va descartar la sortida sense acord, que havia estat la principal basa per pressionar el seu Parlament i la UE, la setmana passada, per evitar que es trenqui la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit i per no perjudicar el sector empresarial, furiós per la incertesa d’aquest procés. I va iniciar negociacions amb l’oposició.

Tot i que el fet que hagi començat a negociar amb els altres partits polítics és l’esperança a què s’agafa la UE, la veritat és que May encara no s’ha atrevit a oferir la unió duanera que demanen els laboristes, a més de mantenir vincles amb el mercat únic. “Encara no ha cedit en les seves línies vermelles, però ens mantenim constructius”, va declarar ahir John McDonnell, responsable de finances laborista.