Gran angular

El Prat es conjura per eludir el caos

Torna a créixer l’oferta de vols en temporada alta malgrat el context de congestió aèria. El temor a que es repeteixi un estiu calent es manté però s’han pres mesures per limitar-lo

Vueling elimina rutes que feien més complexa la xarxa i hi introdueix tallafocs

El 31 de març va arren­car la tem­po­rada d’estiu als aero­ports, que s’allar­garà fins al 26 d’octu­bre. Són 30 set­ma­nes durant les quals la mobi­li­tat aug­menta i les com­pa­nyies aèries res­po­nen obrint noves rutes i incre­men­tant l’oferta de seients. A l’aero­port de Bar­ce­lona es posa­ran a la venda més de 41 mili­ons de pla­ces per a aquest període, un 6,4% més que el 2018. Amb els pre­ce­dents, la pre­gunta malin­ten­ci­o­nada que cal fer-se és quants dels viat­gers que les ocu­pin arri­ba­ran a la seva des­ti­nació a l’hora pro­gra­mada i quants expe­ri­men­ta­ran endar­re­ri­ments, can­cel·laci­ons i altres vicis­si­tuds. L’any pas­sat en els mesos de més acti­vi­tat (de juny a agost) els viat­gers afor­tu­nats que van arri­bar a l’hora només van ser la mei­tat.

Aena (l’ope­ra­dora aero­portuària), Enaire (el ges­tor de nave­gació aèria), el Minis­teri de Foment i les aerolínies que tre­ba­llen al Prat estan tre­ba­llant ple­gats perquè no sigui així però en aquests moments ningú no gosa posar la mà al foc que aquest no tor­narà a ser un estiu calent.

L’any pas­sat, l’aero­port del Prat va superar la bar­rera dels 50 mili­ons de pas­sat­gers (50,2 mili­ons exac­ta­ment). Un 6,1% més d’usu­a­ris van pas­sar per les seves ins­tal·laci­ons, amb pun­tes els mesos cen­trals de l’estiu. Pre­ci­sa­ment en aquest període, la pun­tu­a­li­tat de la ins­tal·lació (que només té en compte si l’avió supera els 15 minuts de retard res­pecte a l’hora pro­gra­mada) va caure a un 56%, i va pas­sar a ser el ter­cer aero­port més infor­mal dels més grans d’Europa després del de Lis­boa i del de Stans­ted, a Lon­dres. En canvi, durant la tem­po­rada d’hivern, que s’ha aca­bat recent­ment, Bar­ce­lona-el Prat Josep Tar­ra­de­llas es va enfi­lar al quart lloc dels més pun­tu­als amb un 84%, cinc punts per sobre de la mit­jana euro­pea.

Així doncs, es tracta d’un pro­blema clara­ment con­cen­trat en el temps de vacan­ces, que és quan més gent vola. Ara bé, això també passa a l’aero­port de Madrid-Bara­jas Adolfo Suárez –que va tan­car el 2018 amb prop de 58 mili­ons de pas­sat­gers, un 8,4% més–, en canvi els mesos de juny a agost del 2018 va tenir una pun­tu­a­li­tat del 76%. Per què passa això?

La raó prin­ci­pal és la dife­rent incidència que té per a cada ins­tal·lació la con­gestió de l’espai aeri euro­peu, que té satu­rats alguns cor­re­dors, espe­ci­al­ment els que afec­ten els vols que sur­ten i arri­ben a Bar­ce­lona. En aquest mateix sen­tit també inci­dei­xen de manera desi­gual les vagues dels con­tro­la­dors aeris fran­ce­sos, que solen pro­tes­tar cada estiu. Sense obli­dar una mete­o­ro­lo­gia adversa que el 2018 va cas­ti­gar espe­ci­al­ment l’est de la Península.

A tots aquests ele­ments, que són segu­ra­ment els més deter­mi­nants, també poden acom­pa­nyar qüesti­ons com ara les ope­ra­ci­ons de les pis­tes del Prat, que segons les aerolínies supo­sen una res­tricció per al poten­cial de la ins­tal·lació; així com la pla­ni­fi­cació de rutes d’algu­nes com­pa­nyies que ope­ren a Bar­ce­lona, pot­ser massa ambi­ci­osa, que en cir­cumstàncies com­pli­ca­des encara fan més difícil la res­posta. “Si no fem res, aquest agost pot ser pit­jor que l’ante­rior”, asse­gura Javier Gándara, pre­si­dent d’ALA, l’Asso­ci­ació de Línies Aèries.

La con­gestió del cel euro­peu.

N’hi ha prou amb fer una ullada al por­tal ras­tre­ja­dor de vols Fligh­tAware per valo­rar amb un cop d’ull la gra­ve­tat del pro­blema. Europa sem­bla l’equi­va­lent aeri d’una auto­pista d’entrada a una ciu­tat en hora punta. El crei­xe­ment sense atu­ra­dor de les opor­tu­ni­tats de volar comença a mos­trar sig­nes d’esgo­ta­ment. I el pri­mer símptoma són els endar­re­ri­ments en cas­cada. L’any 2018, es van endar­re­rir 1.250 vols al dia per gestió del tràfic aeri, un 115% més que el 2017; Euro­con­trol (l’Orga­nit­zació Euro­pea per a la Segu­re­tat de la Nave­gació Aèria) ha fet càlculs i pre­veu que amb l’actual estat de coses i si no es fes res enguany cal­dria mul­ti­pli­car per dos el temps que impe­deix arri­bar a l’hora, dels dos minuts de mit­jana per vol als més de qua­tre.

Els punts calents de les tar­dan­ces estan als cen­tres de con­trol de Karls­ruhe (Ale­ma­nya), Maas­tricht (Holanda) i Mar­se­lla (França). On els con­tro­la­dors no donen l’abast. Per un motiu pura­ment geogràfic, el 70% dels avi­ons que sur­ten o arri­ben al Prat sobre­vo­len l’espai aeri de Mar­se­lla, fet que fa de la cata­lana una ins­tal·lació espe­ci­al­ment vul­ne­ra­ble.

Per miti­gar en part aquesta cir­cumstància, s’han començat a pren­dre mesu­res tant en l’àmbit euro­peu com del govern espa­nyol. El pla Bar­ce­lona a punt, pro­mo­gut pel Minis­teri de Foment, ha obert diver­sos fronts de tre­ball amb dife­rents horit­zons tem­po­rals. Un és l’ofi­cina Ate­nea d’Enaire, que està duent a terme actu­a­ci­ons tec­nològiques i de gestió per aug­men­tar la capa­ci­tat del Prat. A més, el ges­tor de nave­gació aèria ha man­tin­gut reu­ni­ons amb el seu homòleg francès, DSNA, per con­so­li­dar els sis­te­mes de gestió, sota les direc­trius d’Euro­con­trol. Cal pen­sar que encara els estats man­te­nen diferències en les interfícies de con­trol aeri i que Europa vol cami­nar cap a un “cel únic euro­peu”. En aquest sen­tit, Sesar (Sin­gle Euro­pean Sky Air Rese­arch) és un pro­jecte de recerca en l’àmbit de les eines de gestió del trànsit aeri que hau­ria d’aug­men­tar la capa­ci­tat (es parla de tri­pli­car-la) i reduir la con­gestió i fer més efi­ci­ent econòmica­ment i ecològica el fet de volar. El caos del 2018 ha acce­le­rat les experiències comu­nes en aquest sen­tit entre els con­trols de banda i banda dels Piri­neus. De totes mane­res es tracta d’una ini­ci­a­tiva a mitjà i llarg ter­mini.

La res­posta a curt ter­mini implica can­viar els plans de vol d’algu­nes rutes perquè pas­sin per zones menys con­ges­ti­o­na­des. Així, el Minis­teri espa­nyol ha pac­tat que assu­mirà fins a 160 nous vols al dia en el seu espai aeri. D’aquesta manera, avi­ons que abans sol­ca­ven els cels de França i Ale­ma­nya aquest estiu faran una volta i sobre­vo­la­ran la Península i alleu­ge­ri­ran el cen­tre d’Europa.

La mete­o­ro­lo­gia adversa.

Després d’un estiu del 2018 excep­ci­o­nal pel que fa a tem­pes­tes i raigs que difi­cul­ten l’avi­ació, cal con­fiar en una certa bene­volència del clima aquest estiu. No obs­tant això, s’han reforçat les eines de pre­dicció de mete­o­ro­lo­gia adversa i els pro­ce­di­ments de coor­di­nació entre les aerolínies i l’aero­port.

Un mer­cat molt com­pe­ti­tiu.

Les com­pa­nyies aèries tenen sem­pre un ull posat en el crei­xe­ment i l’altre en el con­trol de cos­tos, i una oïda en els cli­ents i l’altra en els inver­sors. I amb aques­tes palan­ques es pre­nen deci­si­ons ope­ra­ti­ves d’ele­vadíssima com­ple­xi­tat, que ine­vi­ta­ble­ment sig­ni­fica haver d’ajus­tar-ho tot al mil·límetre. En un entorn des­fa­vo­ra­ble, aquest equi­li­bri se’n va en orris i no sem­pre resulta fàcil res­pon­dre com l’usu­ari espera. Abans això pas­sava de tant en tant, ara és més freqüent. El sec­tor comença a enten­dre que el nou fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat és saber-se moure en aquest entorn de satu­ració, l’ano­me­nada “nova nor­ma­li­tat”. No tot­hom pot fer-ho. Com­pa­nyies com ara Ger­ma­nia, Air Ber­lin i Monarch han fet fallida els dar­rers mesos per aquesta i altres raons.

En pre­nen bona nota a Vue­ling, la pri­mera com­pa­nyia de Bar­ce­lona amb una quota del 38%, que va ser una de les més afec­ta­des pel caos de l’estiu pas­sat. Afron­ten l’inici d’aquesta tem­po­rada amb un cert opti­misme, segons afir­men: saben que la con­gestió els tor­narà a afec­tar, però han can­viat com la com­pa­nyia hi farà front. En aquest sen­tit, l’aerolínia que pre­si­deix Javier Sánchez Pri­eto ha deci­dit enfo­car el crei­xe­ment de l’oferta en la tem­po­rada d’hivern (+15%) i no tant en l’estiu (+2%) i així con­tri­buir a la deses­ta­ci­o­na­lit­zació de la com­pa­nyia i de l’aero­port. A més ha apro­vat un pla per amor­tir l’impacte en cas que hi hagi pro­ble­mes que des­cansa sobre tres potes. En pri­mer lloc s’ha redis­se­nyat la xarxa de vols per fer-la menys com­plexa, eli­mi­nant les rutes amb poques freqüències i reforçant algu­nes en què la com­pa­nyia és forta i encara pot créixer més. Cal pen­sar que el 85% dels avi­ons de la com­pa­nyia pas­sen per la zona de més con­gestió. També s’ha aug­men­tat el temps entre alguns dels vols perquè sigui més fàcil absor­bir els endar­re­ri­ments en cas que es pro­du­ei­xin i no s’acu­mu­lin: una mena de talla­focs. I també s’han supri­mit uns 25 vols noc­turns, que si hi ha endar­re­ri­ments poden con­di­ci­o­nar els vols de pri­mera hora del matí, de gran importància per a les ope­ra­ci­ons de la jor­nada.

En segon lloc, s’han incre­men­tat les tri­pu­la­ci­ons i els avi­ons dis­po­ni­bles per a quan es neces­si­tin, així com s’ha reforçat el per­so­nal d’altres àrees. La ter­cera i última pota és la de la gestió de les dades per anti­ci­par pro­ble­mes i auto­ma­tit­zar els dife­rents esce­na­ris de manera que la presa de deci­si­ons sigui més ràpida i efi­ci­ent. La com­pa­nyia també asse­gura que en cas de que hi hagi pro­ble­mes es tre­ba­lla per aten­dre millor el pas­sat­ger i mini­mit­zar l’afec­tació. “Vue­ling està pre­pa­rada”, afir­men.

Les aerolínies obren el debat de les pistes

En superar-se els 50 milions de passatgers, s’han activat els mecanismes per fer una terminal satèl·lit entre pistes, ja prevista en el pla Barcelona que va fer possible la T1. Aena va aprovar el 26 de març el primer pas: el concurs de la licitació de l’assistència tècnica per a la redacció del projecte i l’assistència tècnica d’arquitectura. Fonts de la Cambra de Comerç de Barcelona afirmen que estaran vigilants perquè es compleixin els terminis.

Ara bé, la preocupació de les aerolínies no està en les terminals sinó en les pistes. Javier Gándara recorda que es van dissenyar per funcionar d’una manera i ara ho fan d’una altra que suposa una greu limitació. “Passades les eleccions municipals s’hauria de parlar de relaxar la configuració actual”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.