Ara fa just un any que va entrar en vigor la nova llei de contractes del sector públic que dona un impuls a la inclusió de clàusules socials (mesuren la incorporació de criteris de política social i mediambiental) per als proveïdors de productes, obres i serveis a l’administració pública (estatal, autonòmica, local). Es tracta d’una transposició d’una directiva europea plena d’entrebancs que arribava tard, que, a més, té un desplegament més lent del previst i ha estat rebuda amb poc entusiasme. Tot i que la incorporació de clàusules socials en la contractació pública ja fa temps que es feia servir en diferents administracions, amb la llei es va definir, però, un marc més clar, amb mesures que les impulsen i les eines per poder-les desplegar. Inclou, per posar algun exemple, la possibilitat de trossejar les licitacions en parts, per permetre a les pimes accedir a la contractació pública, fins ara un espai reservat per a la gran empresa (es calcula que aquesta mesura farà créixer el nombre d’adjudicataris tres vegades més que ara), o també es valora que les aspirants incloguin mesures de gènere, de respecte del medi ambient o iniciatives socials com ara retribuir per sobre del conveni col·lectiu i contractar un percentatge de persones que estan a l’atur per fer l’obra o el servei adjudicat. També permet a l’administració pagar directament el subcontractista.

Ara com ara, però, la nova normativa està costant molt de desplegar, especialment en ajuntaments més petits, però també en les administracions grans. Aquest retard s’explica, en part, perquè la llei és altament complexa per incorporar-s’hi en la dinàmica habitual de les licitacions, de fet consta de més de 347 articles i 53 disposicions addicionals. “La llei suposa un canvi de paradigma i tindrà un impacte molt positiu però caldrà un procés molt llarg perquè les administracions de totes les dimensions l’adoptin”, explica Moisés Bornal, responsable d’estudis i polítiques sectorials de la Patronal i la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec). Bornal descriu que, un any després de l’entrada en vigor, la majoria de les administracions petites estan posant excuses molt peregrines per no fer servir les noves eines de la llei com per exemple la divisió d’un contracte gran en diferents lots.

Però a banda del procés d’implementació de la nova normativa, les clàusules socials s’interpreten com una solució superficial i poc efectiva a un problema més gran, que és un model de contractació basat principalment en el preu a la baixa. “Tot i els canvis, encara la contractació pública és economicista; els concursos públics, se’ls endú l’empresa que fa l’oferta més barata”, explica Laia Grabulosa, directora de la Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya, la patronal de les entitats no lucratives –associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions– que presten més del 95% dels serveis d’atenció a les persones en àrees com ara la discapacitació i la infantesa.

El factor preu acaba tenint un efecte pervers en els serveis, amb paradoxes com el fet que una administració treu a oferta pública un servei social que estableix un preu de licitació basant-se en el conveni col·lectiu i en canvi acaba adjudicant-lo per sota del preu inicial.

La pota economicista en la contractació pública és un problema que fins ara semblava no tenir fi. De fet, la confederació va calcular que cada cop que es renovava una licitació pública s’adjudicava amb una rebaixa del 16%, i així any rere any.

No és una queixa exclusiva del tercer sector, també comparteix aquest diagnòstic la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, una agrupació empresarial a què pertanyen totes les grans constructores que operen a Catalunya. El seu president, Joaquim Llansó, explica que la majoria de les ofertes públiques que adjudiquen totes les administracions públiques, sense cap excepció, estan sota cost i creu que resulta insostenible afegir-hi més clàusules socials. “L’ens públic administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif) en l’etapa de Gonzalo Ferrer va arribar a adjudicar obres amb un 54% de baixa”, exemplifica Llansó.

Des de la CCOC no veuen amb bons ulls les clàusules socials: “Si licitessin les obres al seu cost i es publiquessin en el percentatge que ens pertoca com a economia avançada, no caldria incorporar-hi clàusules socials. Nosaltres no som una ONG i no volem que l’administració entri a les nostres cuines”, afegeix.

El cert és que a Catalunya la licitació oficial d’obra pública en el conjunt de les administracions té una davallada acumulada del 77% des de l’any 2007 fins al 2018, en passar de 7.500 milions d’euros l’any 2007 a 1.675 milions el 2018.

Per això la CCOC ha començat accions per contribuir al canvi de model de contractació pública mitjançant la creació d’un Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya en què s’ha sumat el sector privat i espera que s’hi incorpori la pota pública. “Es tracta d’un ens independent que ajudi a impulsar el canvi”, explica Llansó.

L’Ajuntament de Barcelona (amb una xifra de contractació pública de 1.000 milions d’euros) ha demostrat una sensibilitat en aquest nou model.

Justament per reduir el pes del preu sobre la contractació pública va incorporar les clàusules socials, per donar valor a altres criteris a l’hora d’escollir proveïdor abans que ho fes la llei estatal. L’any 2016, amb el govern d’Ada Colau, el consistori barceloní va publicar les Guies de contractació pública social i ambiental, que incorporen clàusules de millora de les condicions laborals, de justícia social i de sostenibilitat ambiental en l’execució dels contractes del sector públic.

Jordi Ayala, gerent d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, explica que la guia de contractació pública s’ha convertit en l’eina més potent per fer política econòmica. L’any 2017 van crear una taula de contractació pública en què hi ha sindicats i patronals per buscar el consens, i d’aquí es va crear una llei interna en què va introduir un nou paradigma en clàusules socials. “Progressivament ha anat incorporant-s’hi i ara com ara el 52% del contracte públic d’import més alt hi compta amb clàusules socials”, explica Ayala, qui avança que un dels punts que més efecte ha tingut ha estat la incorporació de trossejar els grans contractes per donar accés a empreses de dimensió més reduïda. “Abans d’aquesta guia les grans empreses copaven la licitació pública menor de Barcelona i en un any hem augmentat el 13% la quantitat de proveïdors”, diu.

A partir d’aquest any, s’introduirà a més la contractació electrònica, aleshores es podrà saber quin és l’impacte social que està tenint aquest canvi de paradigma.