Tots som conscients que un dia morirem. La decisió de néixer no és nostra, però la mort és una certesa. Quan viure ens és agradable, amb alts i baixos, però sense cap patiment insuportable, és fàcil dir sí a la vida. Però si un dia el dolor és tan fort, si la invalidesa ens paralitza el cos però la vida es va allargant per produir-nos només un patiment inútil, si l’única esperança per alliberar-nos és la mort, tenim dret de poder escollir si volem posar fi a la nostra vida. I si un dia algú que ens estima es tan valent que accepta perdre’ns i ens fa el favor de ser les mans que ens alliberin del dolor, com va fer Àngel amb la seva esposa, hem de fer possible que almenys estigui emparat amb una llei de l’eutanàsia. Reclamem-la!