El candidat de JxCat a l’alcaldia de Barcelona, Joaquim Forn, ha incorporat el que va ser gerent d’Urbanisme en el mandat de Xavier Trias, Albert Civit, i els actuals regidors del PDeCAT Francina Vila i Jordi Martí en les deu primeres posicions de la llista. Civit ocuparà el número cinc de la candidatura; Martí, el sis, i Vila, el set. Aquests noms s’afegeixen als ja coneguts, les exconselleres Elsa Artadi, que ocuparà el número dos, i Neus Munté, en el tres, i Ferran Mascarell, en el número quatre. Forn va fer pública la llista dimecres a través de les xarxes socials i la va qualificar d’“oberta i transversal”. En la llista també hi ha la periodista Pilar Calvo, en el número 8, i el president de Drets, Sergi Blàzquez, en el número 10. La llista la tanquen l’advocada i activista Magda Oranich, la doctora en ciències socials i catedràtica de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya Imma Tubella i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

Tal com ja havia avançat aquest diari , la candidatura que encapçala l’ex-primer ministre francès Manuel Valls i que impulsa Ciutadans s’ha registrat a la junta electoral com a Barcelona pel Canvi-Ciutadans, una fórmula que, segons el candidat, “recull la voluntat d’un canvi a la ciutat, l’esperit transversal de la candidatura i el suport explícit del primer partit de Catalunya” en les últimes eleccions catalanes. La plataforma de Valls també inclou membres de Lliures, UPyD i independents. La llista, registrada a la junta electoral dimecres passat, el primer dia hàbil per fer-ho, inclou la presència de l’actual cap de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, en el darrer número, el 41. Valls es va mostrar “molt satisfet” amb la composició final de la seva llista i va defensar que és “l’única opció possible per governar a Barcelona”. També va agrair a Arrimadas el seu “suport i compromís per haver acceptat la proposta”.

La CUP-Capgirem Barcelona ha aprovat en assemblea el codi ètic que els càrrecs electes que puguin sorgir de les eleccions municipals del 26 de maig s’han de comprometre a complir. El codi ètic consta de tres punts, el tercer dels quals és el que recull que, un cop esgotat el període per al quan han estat triats, els càrrecs electes o de lliure designació vinculats a la candidatura es comprometen a no accedir a cap organisme públic o privat que s’hagi supervisat o creat des del càrrec que s’ocupava, i el que limita, com és habitual, el sou màxim a percebre en els 1.700 euros nets mensuals, “ja que és aproximadament el salari mitjà de Barcelona ciutat”.

El codi que han de complir els càrrecs electes, els consellers de districte i els càrrecs de lliure disposició també inclou que han d’acceptar defensar, en els plens i en els organismes supramunicipals com ara l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona, les posicions que s’hagin pres “en els espais de decisió de la candidatura”. I, en darrer terme, el codi especifica que la candidatura se sufraga amb els recursos públics que li corresponen per llei, les quotes dels afiliats i els recursos obtinguts per marxandatge o en els actes públics organitzats, però que no s’accepten donacions d’empreses ni es demanen crèdits als bancs.