Amb tota l’experiència que té la Iolanda, poder estar al seu costat aquest mandat ha sigut una sort. Quan entres en un ple hi ha dinàmiques a aprendre i ella m’ha aportat molt. És una gran persona i una gran política. Té un munt de coneixements tècnics, de l’administració i del municipi, i això et guia moltíssim. I la gent que estem agafant el relleu, tot i que n’hem après a marxes forçades, comencem a defensar-nos bé. A més, la Iolanda continuarà sent secretària d’organització i, per tant, estarà al nostre costat.

Pensant en gent amb uns coneixements o un caràcter professional específic, i sobretot en veïns i veïnes dels diferents barris de Salt. La número 2 de la llista és la Gemma Núñez. És una persona històricament sindicalista; ha sigut responsable de recursos humans de diverses empreses i és del barri de Mas Masó. De 3 hi anirà la Lluïsa Blanch. Era professora i ara està jubilada. Va ser directora en un centre de Lloret de Mar. Va ser la primera cap d’estudis a l’institut Salvador Sunyer de Salt i, després, va treballar als serveis territorials, a Girona.

Sí, i més amb els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril. Però més que en el nombre de regidors, penso en la posició electoral en què quedaran els partits. Hi ha molta fragmentació de candidatures que es presenten als comicis. D’entre les formacions progressistes, nosaltres hem d’encapçalar el vot útil si no volem que Vox tingui la representació que ha tingut els dos últims mandats amb PxC. I, alhora, ser l’opció de totes aquelles persones que no se senten tan interpel·lades per l’àmbit sobiranista.

Sobretot hi he sigut més crític cap al final. El 2015, amb la composició del ple es va evidenciar que hi havia una majoria de regidors i regidores progressistes. Al PSC vam apostar per aquesta fórmula i es va negociar un possible pacte de governabilitat d’esquerres en què hi fóssim partícips. Al final no es va materialitzar, però vam facilitar la investidura de Jordi Viñas (ERC). I des de l’oposició vam llançar un cop de mà a aquest govern d’esquerres, donant suport a l’aprovació de dos pressupostos municipals. Què ens vam trobar? Doncs que molt ràpidament van anar adquirint més importància uns elements que a escala local no influeixen tant, com són els més nacionals. I també ens hem trobat bastant immobilisme, ja que vam veure que moltes de les propostes pactades no tiraven endavant. Políticament, ara hi ha una mica de llaços trencats amb l’equip de govern. Tot i que personalment, entre els membres del ple, ens portem superbé.

L’hem enfocat en l’educació, l’economia, la cultura, la igualtat i un gran àmbit que anomenem de ciutat, pensant en el Salt del futur, per tal que la gent hi arreli. S’han de tenir en compte tots els elements que fan que la gent se senti més bé al municipi i que milloren la qualitat de vida. Cal dotar la policia local de més recursos, materials i efectius. Proposem anar una mica per sobre de la ràtio catalana i arribar als dos policies per cada mil habitants. No és un increment desmesurat. Seria suportable per a l’economia saltenca i revertiria en el benestar ciutadà. La intenció és estar molt a prop de la gent i al costat de les comunitats de veïns. Les hem d’ajudar amb subvencions i altres recursos. El primer lloc on una persona s’ha de sentir còmoda és a casa seva. I a més de reduir el nombre d’ocupacions, ens preocupa la inseguretat que algunes causen amb les punxades als subministraments. Qui tingui una necessitat residencial s’hauria d’apropar a l’administració, que ha d’oferir una sortida regulada.

La falta d’oportunitats laborals és el que més aboca a la pobresa i a les desigualtats. Per tant, considerem que ara el més important i prioritari és el desenvolupament del sector sud. No només un desenvolupament comercial a l’àrea pròxima a l’Espai Gironès, sinó també a la zona on hi ha l’hospital de Santa Caterina, amb la possibilitat de poder portar-hi el nou hospital Josep Trueta i les facultats de medicina i d’infermeria. Ajudaria a donar sortida i més perspectives a les 2.500 o 2.600 persones del municipi que es troben a l’atur. El primer que faria si arribés a l’alcaldia seria desbloquejar el tema del sector sud, i més després de la consulta que va fer l’Ajuntament el 2016 en què els saltencs van dir un sí rotund a favor del desenvolupament d’aquesta zona. És una qüestió de pura voluntat política.

Sí, ha sigut un dels problemes palpables i és el que més ens traslladen els saltencs avui dia. Trobem contenidors desbordats, una mala gestió dels voluminosos... El més eficient seria que es posés personal extern o de la mateixa administració que s’encarregués del control i de la supervisió del servei de recollida i neteja.

En els pressupostos vam pactar la modificació del ROM perquè la ciutadania tingui veu en el ple. S’ha de donar a conèixer més el funcionament de l’administració i aproximar-se als veïns perquè puguin intervenir en les decisions del dia a dia. Per exemple, s’ha parlat molt de les molèsties per soroll a l’estiu a la plaça de la Llibertat. Conversant amb alguns joves els vaig preguntar per què es col·locaven sempre allà a les nits i em van respondre perquè a Les Bernardes hi ha wifi. Podríem resoldre un problema i facilitar necessitats de la joventut donant una sortida més lúdica a l’Era de Cal Cigarro o a la zona del parc Monar. La participació és saber escoltar.