Amb dotze llistes, cinc de les quals sense representació municipal, la major fragmentació dels últims anys en el vot en unes eleccions locals a Reus pot beneficiar el 26 de maig un Carles Pellicer que, amb la marca de Junts per Reus i fitxatges transversals, vol revalidar l’alcaldia per tercer cop i afrontar un mandat més estable i plàcid que el que ha tingut per l’esclat del cas Innova i la judicialització en l’àmbit local del referèndum de l’1-O. Però, com va demostrar el resultat del 2015, no serà fàcil perquè el govern de Pellicer ha hagut de ballar en un consistori amb set grups amb forces molt repartides i podria haver-ho de tornar a fer.

Quan Pellicer va assolir la victòria per a CiU el 2011 ja es va beneficiar com a força més votada de la dispersió del vot entre onze llistes, sis de les quals van quedar fora del consistori, i no només candidatures bolet, sinó llistes que habitualment hi tenien representació, com ara ERC, ICV o el fenomen contestatari del CORI –aquell any aquestes marques quedaven fora de l’Ajuntament al costat de la ultradretana Plataforma per Catalunya, tot i que havien superat totes els 1.500 vots i, en alguns casos, els 1.800. Pellicer arribava com el primer alcalde convergent de Reus després de l’ensorrada de l’hegemònic PSC, que va perdre al voltant de 4.000 vots en aquell final de cicle. La fragmentació del vot també pot jugar aquest cop una mala passada a candidatures suposadament consolidades, com per exemple Ciutadans, que ha tingut una crisi interna amb implicacions al si del partit que la direcció d’Albert Rivera ha tallat d’arrel expulsant els seus regidors.

El grup reusenc de Ciutadans va rebre el març passat uns correus de Whatsapp que ajudarien a provar que el diputat cambrilenc del partit, Carlos Sánchez, va estafar la Seguretat Social en aconseguir una baixa laboral per mitjà d’un engany al seu metge de capçalera, una baixa que li va permetre apartar-se de la seva feina de policia municipal a Cambrils per dedicar-se a la campanya electoral catalana del 2015. Qui havia de tornar a ser el cap de llista de Reus, Juan Carlos Sánchez, va avisar de la informació el diputat Carlos Carrizosa pel risc que hi hagués un escàndol públic que pogués afectar el partit. Lluny de prendre mesures contra el presumpte defraudador, el partit ha optat per expulsar el cap de llista de Reus i els seus companys regidors. A més de la investigació oberta per la fiscalia, Juan Carlos Sánchez i els seus companys Pepa Labrador i Guillermo Figueras es presentaran ara sota la nova marca dCIDE, que ja va impulsar l’exdiputat taronja, Antonio Robles. I ho faran contra la llista de Ciutadans que encapçala l’advocada Débora García.

Ciutadans es va convertir fa quatre anys en el tercer grup municipal en vots i va empatar a 4 regidors amb el PSC. Amb el risc que Sánchez, Labrador i Figueras rendibilitzin millor la seva experiència municipal, aquest contratemps li arriba, a Ciutadans, en un moment en què el seu electorat ha retrocedit en les generals del 28-A. La divisió de la base electoral dels taronges pot beneficiar un PSC que en les eleccions al Congrés va recuperar més de 4.000 vots.

La incògnita és si el PP es beneficiarà de la crisi local de Cs, el partit que li va prendre milers de vots i l’hegemonia de la dreta espanyolista a Reus, o si serà el més perjudicat de la divisió espanyolista tenint en compte que, aquest cop, també l’ultradretà Vox es presenta a Reus –PxC va treure 1.800 vots en el seu dia.

ERC també aspira a aprofitar el vent a favor de la seva primera victòria a la ciutat en unes eleccions espanyoles. Però el vot independentista també està dividit amb JxReus, de l’alcalde; la llista de Primàries Reus, i una CUP a la qual la ciutadania va premiar amb sis regidors i va situar com a segona força política el 2015 per la seva denúncia reeixida de la presumpta corrupció al hòlding municipal Innova, un afer que va afectar els resultats del PSC però també de CiU.

Pellicer ha tingut un mandat difícil per la manca d’una majoria estable i per la investigació judicial contra els responsables municipals que van donar suport a l’1-O i caldrà veure si rendibilitzarà entre l’independentisme la decisió d’instar els policies que van carregar contra els votants a abandonar la ciutat. També caldrà veure si l’expectativa de “diàleg” entre el govern espanyol de Pedro Sánchez, ERC i JxCat que ha estat reforçada a les urnes també obre la possibilitat a una majoria diferent i més estable a Reus, una majoria fins ara impossible amb el PSC, però a la qual no tanquen la porta ni socialistes ni Junts per Reus.

El traspàs a la Generalitat de l’hospital de Sant Joan per una situació financera greu ha estat el cavall de batalla entre els grups municipals, junt amb els serveis d’aigua i brossa, però també els socis d’ERC i Ara Reus del govern en minoria de Pellicer s’han tirat els plats pel cap. I l’afer hospitalari, que ha gestionat l’alcaldable republicana, Noemí Llauradó, des de la capital del Baix Camp i el seu partit des de la conselleria de Salut, té una segona part per començar el nou mandat amb la creació d’un òrgan municipal de gestió a l’horitzó. En Comú Podem i Entre Veïns són les dues llistes que completen el trencaclosques electoral.