El cava fa foc nou per reactivar-se
D’aquí a pocs mesos, a les etiquetes hi dirà la zona on s’ha elaborat el vi escumós. Els nou cellers escindits exigeixen més controls i mirar més el territori
Quan Josep Raventós Fatjó va elaborar el primer cava amb el mètode tradicional utilitzant els raïms de les varietats autòctones macabeu, xarel·lo i parellada, l’any 1872, ben pocs auguraven que en la segona dècada del segle XXI el cava es convertiria en un dels vins escumosos més consumits del món. Disposa de més de 230 empreses elaboradores -més del 90% a la comarca del Penedès-, 252 milions d’ampolles comercialitzades i una facturació de 1.150 milions d’euros l’any 2017. Pocs es pensaven fa dos anys que Codorníu, que té els seus orígens documentats l’any 1551 –és, per tant l’empresa més antiga de Catalunya i de l’Estat espanyol–, traslladaria la seva seu a Haro (La Rioja) a finals del 2017. I que ara fa un any seria adquirida pel fons de capital de risc Carlyle. Si això ha passat a la segona empresa del sector per facturació, també ha succeït un fet similar a la companyia líder, Freixenet, en què el capital estranger, en aquest cas de l’alemanya Henkell, s’ha quedat amb més del 50% de les seves accions.
Tanmateix, si aquests canvis no són prou substancials per al sector, fa quatre mesos nou cellers emblemàtics del Penedès van abandonar la denominació d’origen cava, “amb molta tristesa”, segons expliquen alguns propietaris de la nova marca Corpinnat (Cor del Penedès). Tots ells són cellers de caràcter familiar elaboradors de vi escumós des de les primeres dècades del segle passat i van marxar per desavinences amb la normativa poc exhaustiva que regeix la DO cava.
Quatre anys enrere ja va trencar el gel Clàssic Penedès, que va comportar llavors l’abandonament de dotze cellers del cava. També demanaven controls amb més rigor. En un món tan competitiu i globalitzat, trencar la unitat d’una marca que ha costat molt de consolidar no és un risc molt elevat per a l’estabilitat del sector? Tanmateix, té sentit que hi hagi elaboradors que venguin una ampolla a 1,50 euros, sense cap marge de benefici directe ni per a l’elaboradora ni per al centre comercial? Per què es dona tanta importància al creixement en volum en lloc de donar notorietat a l’augment del valor? Baixaran més els preus del raïm que es paga al sector primari amb l’entrada de capital estranger? Són massa preguntes incòmodes que només el sector podrà resoldre.
Els canvis d’accionariat en les grans empreses, les escissions a la DO cava, la incertesa per part dels viticultors -dues terceres parts de la vinya es destina al món del cava- i les demandes dels elaboradors de fora de Catalunya de tenir més pes en els òrgans de control del sector obliguen a reflexionar, a buscar consensos i a posar nous plans d’acció urgents per tornar a l’enfortiment del sector. El Consell Regulador del Cava -que té com a objectiu orientar, vigilar i controlar la producció, l’elaboració i la qualitat dels vins emparats, vetllar pel prestigi de la denominació cava i promocionar-la- treballa intensament en un pla d’acció que té com a missió donar més identificació al territori i definir millor la qualitat del producte. Preveu que a final d’any ja haurà acabat el projecte de zonificació, que consistirà a identificar en l’etiqueta la procedència del vi escumós. “Posar més origen al vi reforça la seva identitat i singularitat”, assegura Javier Pagés, president d’aquest òrgan de control, que afegeix que “hi haurà entre vuit i deu zones i subzones” a tota la regió cava. Javier Pagés, a qui el sector reconeix “bones formes i determinació per trobar solucions”, treballa amb la idea que aquest projecte estigui acabat a finals d’any i que administrativament es pugui aplicar en la collita del 2020.
També es preveu que hi hagi una gran zona a l’entorn del Penedès. “No es podrà dir estrictament Penedès, perquè ja hi ha una denominació d’origen amb aquest nom, però es podria anomenar ‘Zona Penedès’ o similar, tot i que encara no està definit del tot”, sentencia Pagés, que havia estat director general de Codorníu abans de la seva compra per part de Henkell.
Així mateix, es treballa amb la proposta que hi hagi quatre subzones a l’entorn de Requena (País Valencià), Almendralejo (Extremadura), l’Aragó i La Rioja, que són els territoris on més cava es produeix fora de Catalunya. A tall indicatiu, cal dir que en el darrer any, “només el 5% de cava es va elaborar fora del Principat”, explica Alexandre Comellas, secretari general del Consell Regulador. L’altre projecte que en pocs mesos estarà definit és la segmentació, és a dir, posar els cognoms que definiran el tipus de qualitat del cava. “Quedaran definits aspectes del raïm, de la vinya, si és ecològica, les característiques del premsat, les tècniques a l’hora de vinificar, etc.”, expliquen les mateixes fonts.
Si ara hi ha tant interès per saber com serà la reestructuració de l’etiqueta del cava amb la informació d’origen i varietat de l’ampolla, per què a finals de gener van marxar nou cellers d’aquesta DO molt reconeguts i van crear Corpinnat, una marca col·lectiva de la Unió Europea, després de tres generacions elaborant vi escumós? La resposta és contundent: “S’ha trigat massa a fer allò que demanava la major part dels elaboradors”, explica Ton Mata, copresident de Corpinnat, que afegeix: “Han tingut trenta anys per fer-ho.” Molts actors del sector coincideixen a dir que el trencament ha estat per una actuació de velocitats diferents. El cert, però, és que la darrera reunió de la junta sortint del Consell Regulador del Cava es va fer “per impedir que en una mateixa etiqueta poguessin conviure les paraules cava i Corpinnat”, diu Ton Mata: “Nosaltres estàvem oberts a seguir en la DO cava i a col·laborar positivament en tot allò relacionat amb l’origen de l’elaboració del vi escumós, que tant han estimat els nostres pares i avis.” En aquest sentit, el copresident de la nova marca i també conseller delegat del celler Recaredo, ha deixat constància que les formes del nou president del Consell Regulador, que va prendre possessió l’agost passat, “han millorat força” respecte al seu predecessor, Pere Bonet. Per la seva part, Javier Pagés, també ha reconegut que li agradaria que “les nou empreses que van abandonar reflexionessin per poder seguir mantenint relacions en un primer moment i poder tornar a la DO cava tan aviat com sigui possible”.
Mentrestant, Corpinnat, que produeix 2,2 milions d’ampolles anuals elaborades al cor del Penedès, a partir de raïm autòcton, 100% ecològic, recollit a mà i vinificat íntegrament a la propietat -i amb un preu mitjà per ampolla de 12-14 euros-, està en un període de reflexió. “Volem debatre i pensar les estratègies de futur amb discreció”, diuen des d’aquesta marca col·lectiva. El que sí que volen ser és una marca de prestigi, i fins i tot no descarten a més llarg termini arribar a ser una denominació d’origen com ho és la del cava. Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Can Feixes, Júlia Bernet i Mas Candí són els nou cellers que abans de l’estiu ja tindran tots imprès el nom Corpinnat a l’etiqueta.
Una mala notícia.
Aquesta, però, no és l’única escissió. Clàssic Penedès va sortir del cava el 2014 amb dotze cellers i ara ja en són divuit. En aquests quatre anys han passat d’elaborar 140.000 ampolles a 800.000. “Entre els requisits per entrar-hi és que siguem 100% ecològics o que tinguem quinze mesos de criança”, diu Josep Maria Albet, president d’aquesta marca. Per l’elaborador del celler Albet i Noya, un dels mals del sector és el preu. “No ens volem lligar als caves de 2 euros”, diu mentre comenta que hi ha bona relació amb Corpinnat i afegeix: “Tampoc descartem fer una fusió amb ells, fins i tot podríem allargar de 15 a 18 mesos la criança del nostre vi escumós per equiparar-nos-hi.” El preu de les seves ampolles és a partir de 8 euros. De fet, la DO cava tenia l’any passat el preu mitjà a només 4,5 euros, i molts d’ells corresponien a Freixenet i Codorníu.
L’altra sacsejada del sector ha estat l’entrada de capital estranger per adquirir les dues empreses més grans del cava. Ara fa més d’un any, l’alemanya Henkell, filial del grup Oetker, va comprar el 50,1% de Freixenet per 220 milions d’euros, una xifra que representava valorar el primer grup del sector en uns 440 milions, quan les famílies propietàries n’esperaven al voltant de 500. De fet, Henkell era el distribuïdor de tots els productes Freixenet a Alemanya, el país que consumeix més cava del planeta. Per això alguns han criticat l’operació, perquè el distribuïdor és el que ha rescatat el proveïdor. José Luís Bonet, que n’era president fins al febrer, ha passat a representar la presidència d’honor conjuntament amb Pedro Ferrer, del nou grup Henkell-Freixenet.
La firma alemanya tindrà el control del grup, amb el 50%, i compartirà accionariat amb la nissaga de José Ferrer (42,5%) i el mateix Bonet (7,50%). La compra de Freixenet ha convertit el grup alemany en el primer productor d’escumós del món, amb un 8% del mercat. L’objectiu, segons una nota de premsa de la multinacional, és arribar al 10% el 2025.
L’altre cas és Codorníu. Finalment, totes les branques de la família Raventós van acceptar l’oferta de compra presentada pel fons nord-americà Carlyle, que ja havia augmentat el seu preu dos cops. Així, l’operació més elevada del sector es va tancar amb una valoració de 300 milions d’euros, a més de 90 milions més per assumir el deute del grup que presidia Mar Raventós. Això passava dos mesos abans d’iniciar la verema.
Carlyle, un fons que cotitza al Nasdaq i que va tenir com a assessors l’expresident dels EUA George W. Bush i l’exsecretari d’estat d’aquell país James Baker, vol convertir Codorníu en una marca líder en vins escumosos i fer doblar en poc temps la facturació fins a superar els 400 milions d’euros. El consell d’administració del grup Codorníu-Raventos, presidit per Alex Wagenberg, va aprovar el darrer trimestre de l’any passat iniciar la integració de Gleva Cellars, propietat de cellers com Parxet, Mont-Ferrant, Titiana, Tionio, Basagoiti, Raventós d’Alella i Portal del Montsant.
Pèrdua de la idiosincràsia.
Les causes de l’endeutament de les dues grans empreses són diverses. Tal com diu Joan Miquel Canals, de la URV, “el consum de vins escumosos està aturat a l’Estat espanyol, menys a Catalunya, perquè a cada zona es consumeix el seu vi”. Això ha estancat les vendes del cava en l’àmbit estatal. A més, amb les vendes a l’exterior hi ha poc marge de benefici. Molt cava es distribueix com a marca blanca a preus que no passen de 5 euros posats a la botiga. A més, l’escumós italià de moda, el prosecco, –amb menys costos en l’elaboració, més laxe en la normativa i més car que el cava– està penetrant amb força en alguns mercats, com el britànic. “Al Regne Unit fa deu anys es venien 2 milions d’ampolles de prosecco, el darrer any ja van ser 10 milions”, diu Joan Miquel Canals. De tota manera, això està canviant. Alguns elaboradors diuen que l’escumós italià, que creix gràcies a les agressives campanyes de màrqueting i comunicació d’aquell país mediterrani, està estabilitzant les vendes tant al Regne Unit com en altres mercats. El consell Regulador del Cava ja ha dit que iniciarà campanyes de promoció en diversos mercats internacionals. En aquest sentit, des de l’Institut del Cava es comenta que aquesta beguda segueix despuntant en els mercats exteriors. “El volum d’exportació ha crescut un 4% i el preu mitjà de l’ampolla ha augmentat un 2% el 2018”, afirma el seu president, Damià Deàs.
Una altra causa que no ha millorat els resultats dels dos grans és la manera com algunes cúpules directives han afrontat el procés polític que viu Catalunya, ja que representen prop del 60% de la producció entre totes dues. A tall d’exemple, alguns cavistes han comentat que les declaracions públiques contra el moviment independentista que els darrers anys ha fet l’antic president de Freixenet, José Luís Bonet, que continua sent president de Cambra de Comerç d’Espanya, no han ajudat a les vendes de la seva empresa. “El consumidor català fa temps que ha apostat per elaboradors mitjans i petits més arrelats al territori, mentre que els de l’Estat miraven amb bons ulls els caves amb seu fora de Catalunya.” És a dir, els dos grans han rebut per totes bandes, fet que explicaria també l’estancament de les vendes en l’àmbit estatal.
El pecat original.
Sigui com sigui, moltes elaboradores d’altres comunitats autònomes ja han dit que veuen bé que es tingui en compte l’origen d’on es fa el vi escumós. “La nostra empresa elabora cava de 12 hectàrees situades a una altitud de 700 m del nivell del mar i a 60 km de la costa”, explica Ana Suria, gerent de Pago de Tharsys, un celler de Requena. Suria afegeix: “Quan estigui feta la nova zonificació, els nostres escumosos quedaran més definits de cara al consumidor, perquè també tenim peculiaritats.” El problema per aquesta directiva és que les “vuit caves de Requena i d’altres indrets de l’Estat queden molt lluny dels centres de poder de la denominació cava, que són al Penedès”. Amb una producció de 600.000 ampolles i trenta treballadors, aquesta elaboradora va començar a fer cava el 2002. Els darrers anys han comprat noves hectàrees per tenir més capacitat per produir vi escumós. Primer van comprar 9 hectàrees i fa un any van adquirir una altra finca per cultivar 3 hectàrees més. Ana Suria diu que hi ha incertesa en el sector, sobretot perquè no se sap la repercussió de l’entrada de capital estranger a Codorníu i Freixenet. A Requena, l’empresa més gran és UVE, que era propietat de Freixenet. “Ara hi ha molta expectativa per saber que passarà amb els viticultors que els venien el raïm.” El que sí que critica és que hagin marxat nou cellers de la DO cava: “Si anem junts sempre serà millor”, sentencia, tot i que entén les reivindicacions de la marca Corpinnat, que elaboren uns escumosos “de molta qualitat”. El cava de la firma valenciana es ven a 3-4 euros i els Premium a 9-10.
Segons l’estratègia que utilitzen les dues empreses grans pot tenir repercussió en el preu del raïm. “El preu que es va pagar de 40-45 cèntims el kg als agricultors és irrisori”, diu Joan Santó, responsable de vinya i vi d’Unió de Pagesos. Sí que és cert, que els cellers de Corpinnat, que compren molt poc raïm, el paguen a 70-80 cèntims i volen arribar a pargar-lo a 1 euro. Cal dir que el raïm per elaborar xampany a França es paga entre 5 i 6 euros. “No hi hauria d’haver preocupació entre els pagesos, però segur que hi haurà noves maneres d’operar”, diu Joan Santó, i això “sempre crea incertesa”, remata. També hi ha malestar per l’increment de les autoritzacions de noves hectàrees que hi va haver l’any passat. En aquest sentit, el Consell Regulador ja ha dit que impedirà que es tornin a produir més autoritzacions perquè aniria en detriment de guanyar valor. El secret d’assolir l’èxit del cava serà que “tothom s’hi pugui guanyar bé la vida”, diuen els experts.
Les exportacions salven el sector
Si es miren les estadístiques del cava dels darrers trenta anys, s’observen dues coses. La primera, que no ha parat de créixer el nombre d’ampolles, sobretot en els mercats exteriors. El 1987, es van produir 129 milions d’ampolles i trenta anys després la xifra va ser de 252,5 milions. El que més creix és l’exportació. Fa trenta anys, com que el cava era desconegut a l’exterior es van vendre 40,6 milions d’ampolles, però el 2017 es va arribar al rècord de 162,2 milions. Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, els EUA i el Japó en són els principals consumidors. L’altre aspecte que cal comentar és l’estancament en l’àmbit estatal. La xifra de vendes oscil·la entre els 89 milions d’ampolles del 1987 i només un milió més el 2017. L’explicació és la poca tradició a l’Estat espanyol de consumir cava, entre altres coses perquè hi ha denominacions d’origen de vins molt reconegudes i arrelades. També cal recordar els boicots reiterats des del 2006. Molts consumidors s’han passat al prosecco, lambrusco i fins i tot al xampany, encara que només sigui un cop l’any.
Amenaces de vaga i un ERO a Codorníu
Les primeres conseqüències de l’entrada del fons Carlyle a Codorníu han significat una amenaça de vaga i un ERO que ha afectat, finalment, 70 treballadors. Es va acordar una indemnització de 38 dies per 28 mensualitats amb el límit de 75.000 euros. Ja s’ha creat una comissió de seguiment formada per tres treballadors i tres membres de la direcció. “Tenim el compromís que durant tres anys no es podrà acomiadar ningú més”, diu Antonio Cruces, secretari general de la secció sindical de CCOO a Codorníu. 90 treballadors de la cavista que eren a Esplugues de Llobregat s’hauran de traslladar a Sant Sadurní. “Hem aconseguit, però, que si no s’hi troben a gust podran repensar-s’ho fins al març del 2020 amb les mateixes condicions”, diu Cruces.
“Si el capital estranger ha invertit en el cava, vol dir que està més viu que mai”
ramon roca
Javier Pagés, que fa nou mesos que és president del Consell Regulador del Cava, diu que si una empresa familiar està massa fragmentada és normal que l’accionista vegi els diners com una possibilitat atractiva. També assegura que hi ha camp per córrer per incrementar el consum de cava a l’Estat espanyol.