Els socialistes catalans oferiran diàleg des de les històriques presidències del Congrés i el Senat en mans de Meritxell Batet i Manuel Cruz, però Collboni tanca la porta a qualsevol investidura que inclogui l’independentisme en el futur govern de Barcelona. Batet llegeix la victòria del PSOE el 28-A en llocs inexpugnables o d’hegemonia popular durant dècades com ara Segòvia, Galícia i Castella com l’aval dels votants a “una Espanya on càpiga tothom, orgullosa de la diversitat, de totes les cultures i llengües”, i com un mandat “d’entesa i consens”. Batet va oferir diàleg com “l’únic instrument que tenim” per tal que la política “ajudi a crear concòrdia” contra aquells que “fan mal a la democràcia” amb la confrontació, l’insult i “l’ús partidista de les institucions”.

Amb l’aval d’una clara victòria en els comicis espanyols, Batet veu el futur govern de Pedro Sánchez reforçat per abordar el seu objectiu: “Nosaltres podrem vertebrar Espanya.” La fins ara ministra, però, va avisar que aquest també és el mandat que van dictar els votants catalans, el d’una “Catalunya on càpiga tothom”, ja que van situar el PSC en “la centralitat no independentista”.

Manuel Cruz, l’exdiputat independent del PSC cridat a substituir Iceta com a president del Senat, també va anunciar que farà de la cambra “un nou espai de diàleg i d’impuls de reformes”, així com un lloc de trobada de les autonomies amb el govern d’Espanya i de trobada de les autonomies entre si. Cruz entén el Senat com el mirall de l’“Espanya diversa de territoris i la veu de les grans ciutats”.

A Barcelona, però, els socialistes tanquen la porta a qualsevol gest en la investidura que permeti a l’independentisme ser al govern. El candidat a l’alcaldia, Jaume Collboni, va prometre, ahir, des del barri de la Marina del Port, que no permetrà “de cap manera que l’independentisme entri al govern” i va dibuixar la votació del 26-M com una tria entre “un alcalde a favor de l’independentisme” –per ell, tant Maragall com Colau– i “un alcalde a favor de Barcelona”.

Al candidat d’ERC li va retreure haver-se “atrevit a dir” que havien “renunciat a ser catalans” i el va advertir que “estan cansats i farts”, mentre que de Colau va dir que ha perdut qualsevol credibilitat en l’aposta per un govern progressista: “El va tenir i el va trencar quan va deixar Coscubiela i Rabell a l’estacada el 6 i 7 de setembre.” Collboni fa una crida a la mobilització del partit, dels progressistes, dels moderats i dels “patriotes de Barcelona” per derrotar les enquestes. “Tot està obert i podem guanyar”, proclamava.