Hi haurà cara a cara entre Ada Colau i Ernest Maragall. Tot i que encara no se sap quan ni on, els dos candidats a priori més ben situats per assolir l’alcaldia de Barcelona s’enfrontaran finalment en un debat que el republicà demanava des de feia setmanes, i a què l’alcaldessa havia donat allargues fins ahir, proposant fins i tot fórmules amb altres candidats. “Ara que totes les enquestes confirmen que només dues opcions podem guanyar el proper 26-M, és el moment de fer aquest debat. Ernest Maragall, contrastem idees i propostes sobre Barcelona?”, el reptava Colau, en un tuit a les quatre de la tarda. El republicà li va acceptar el desafiament en el míting del vespre a Gràcia: “No tinc cap inconvenient si vol un debat amb mi per contrastar oportunitats”, li responia, sempre que els seus equips trobin “un forat en l’agenda” aquests dies, per la qual cosa no hi hauria d’haver cap problema a priori. Després de setmanes de negatives, això sí, Maragall interpretava el sí com un últim intent de Colau “de recuperar el terreny que ja ha perdut”. “És evident que si ho fa ara és perquè sap que anem a davant, sap que anem a guanyar”, apuntava. La seva número 2, Elisenda Alamany, molt crítica amb la gestió dels comuns, també ho veia com un intent d’aplegar “el vot útil no independentista”.

És clar que abans ja hi havia dit la seva el candidat socialista, Jaume Collboni, per a qui no serà “un cara a cara, sinó una primera cita, un first dates per escenificar el seu pacte, perquè tots dos ja han dit que volen pactar, per subordinar la ciutat al procés independentista”. “I contra això només hi som nosaltres”, concloïa.

Maragall, en tot cas, el que va demanar de nou va ser el vot útil dels independentistes, dels progressistes que vulguin un projecte transformador i defensor de drets i llibertats, i dels decebuts amb el govern dels comuns els últims anys, ja que es va presentar com l’única alternativa que pot assolir l’alcaldia. El republicà, a més, es va recordar dels socialistes per retreure’ls els “intents barroers” de “seduir-los amb gestos simbòlics”, com la presidència de dos catalans a les cambres espanyoles. “No són càrrecs el que volem, el que exigim és diàleg, respecte i reconeixement dels nostres drets; volem un referèndum d’autodeterminació”, etzibava.

El president del Parlament, Roger Torrent –que va tenir un lapsus en referir-se com a Pasqual a qui confia que sigui el futur alcalde–, es mostrava il·lusionat pel “doble salt històric” que hi ha l’oportunitat de fer el 26-M: tenir un alcalde independentista a la capital i dur un pres polític com Oriol Junqueras al Parlament Europeu. Com Maragall, Torrent es va felicitar per la imatge ahir del líder republicà feliç al Congrés, que també va resumir el quart a la llista europea, Jordi Solé: “Avui la repressió espanyola s’ha estavellat contra un somriure, el de l’Oriol.”