Un mes després de les eleccions espanyoles, la doble convocatòria electoral d’avui, a Europa i als ajuntaments, tanca un cicle fins als pròxims comicis al Parlament. Junts per Catalunya i ERC mesuraran forces dins de l’independentisme, amb un enfrontament directe entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que no es produïa des del 21-D. Aquella va ser la primera volta entre els dos tòtems de l’independentisme, en què es va imposar, per a sorpresa de les enquestes, el president exiliat.

Amb gairebé 600.000 vots, ERC va vèncer per primera vegada en unes eleccions europees fa cinc anys, amb 46.400 paperetes més que CiU. Els republicans concorren amb el BNG i Bildu, mentre que Junts per Catalunya (amb la marca Lliures per Europa) aquesta vegada ho fa sola i posa tots els ous al cistell de l’exili. Puigdemont estarà acompanyat per Toni Comín (que prové de l’òrbita d’ERC) i Clara Ponsatí (que dona suport a la llista municipal de Jordi Graupera a Barcelona). El president vol capitalitzar els seus èxits judicials a Europa i respondre amb vots a l’intent de la Junta Electoral Central d’apartar-lo de la llista. A jutjar pels caps de cartell, són les europees més catalanes, ja que el PSOE presenta Josep Borrell i el PP, Dolors Montserrat.

Els dos caps de llista independentistes, que van seguir estratègies diferents contra la repressió (quedar-se i marxar), anhelen la immunitat de l’euroacta per cercar la llibertat, però això seran pròximes pantalles. De moment, avui es visualitzarà qui es penja la medalla de l’hegemonia en l’àmbit municipal. CiU ha estat sempre la primera força en nombre de regidors i ho és en nombre de vots des del 2011, quan va superar per primera vegada els socialistes. ERC, envalentida per haver passat al davant dels comuns en les espanyoles, vol fer el sorpasso a l’espai que representa JxCat als ajuntaments. El millor resultat en vots dels republicans des del 1979 va ser el 2015, amb poc més de mig milió de paperetes. ERC parteix ara amb més de 800 candidatures municipals, més que mai, més que ningú. Al seu torn, la CUP, que va obtenir 382 regidors fa quatre anys, presenta 208 candidatures municipals, 43 llistes més que el 2015, amb Berga com a baluard.

En l’espectre unionista, el PSC ha anat davallant des del 2007 i confia en un efecte Pedro Sánchez, malgrat que l’últim dia de campanya la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, va suspendre els diputats presos polítics. El PP va dividir el 2015 a la meitat la representació municipal que tenia el 2011 i s’espera que perseveri en el seu camí cap a la residualitat a Catalunya. En el cas de Ciutadans, de 7 regidors el 2011 va passar a 175 el 2015.

L’expectativa electoral de cap força no quedarà satisfeta sense un bon resultat a Barcelona. I per a ERC, els comuns, el PSC i JxCat, un bon resultat equival a obtenir l’alcaldia; amb més èmfasi potser en el cas de l’actual alcaldessa, Ada Colau, ja que perdre la joia de la corona seria un cop molt dur per als comuns després de retrocedir al Parlament i ser superats per ERC en les espanyoles. Per als d’Oriol Junqueras, la cirereta de l’hegemonia seria vèncer a Barcelona per primera vegada des de la recuperació de la democràcia i situar Ernest Maragall a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. Quim Forn, pres polític, remarca des de Soto del Real que només JxCat pot significar un canvi, ja que dona per fet que ERC i els comuns pactaran després del 26-M. Manuel Valls, camuflant Ciutadans, pretén aglutinar el vot unionista, mentre que Anna Saliente (CUP) i Jordi Graupera (Primàries) confien a treure el cap.

És clar que les motivacions de vot municipals no coincideixen amb les d’unes espanyoles, però les eleccions d’avui són també una segona volta respecte al 28-A, ja que ERC va superar JxCat en una vintena de feus, com ara Girona, Olot, Figueres, Sant Cugat del Vallès, Igualada, Vic, Manresa, Martorell, Reus, Tortosa o la Seu d’Urgell. En altres municipis la pugna serà entre els republicans i els socialistes, com a Lleida, Tarragona o Sabadell, alcaldies que dependran en tot cas de pactes postelectorals. On el PSC aspira a mantenir-se sense més problemes és a banda i banda de Barcelona: l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà. En altres casos, com Badalona o Castelldefels, el PP cavalca de nou.

Les eleccions municipals també serviran per determinar, de manera indirecta, la composició de les quatre diputacions, actualment en mans de l’espai que representa JxCat.

Prop de 5,6 milions de catalans estan cridats a votar en les europees i 5,4, en les municipals, entre les nou del matí i les vuit del vespre. El dispositiu electoral mobilitzarà gairebé 6.000 agents: un miler de policies espanyols, un altre de guàrdies civils i 4.000 mossos d’esquadra, a part de les policies locals.

Per Europa es presenten 32 candidatures en circumscripció única. A l’Estat s’escullen 54 eurodiputats, però si el Brexit s’acabés produint, es guanyarien cinc escons més, amb probabilitat que algun anés a parar a les files independentistes.