ELISENDA PALUZIE
ECONOMISTA. PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)
“Les empreses que van traslladar les seus, millor que no tornin”
Cal un estudi urgent sobre l’impacte produït per la falta d’inversions en infraestructures
L’ANC recomana que no hi hagi pactes municipals amb els partits del 155: Cs, PP i PSC
L’ANC ha estat molt activa en la candidatura, però ara hauran de tirar endavant els 31 vocals
L’amenaça que marxaran les seus socials d’empreses ja no la poden tornar a fer servir
La inversió industrial estrangera segueix al mateix ritme que abans de la repressió de l’1-O
Tal com ha anat el judici, tot indica que la sentència als presos polítics serà contundent
Donarem suport als sindicats nacionals, i ens presentarem a patronals i col·legis professionals
L’ANC i el CCN van ser clau per a la victòria d’Eines de País a la Cambra de Barcelona
La Cambra haurà de fer els estudis que demanin els empresaris i sobre la independència
La presidenta de la l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, diu que la Cambra de Comerç de Barcelona haurà de gestionar molt bé l’entitat per ajudar l’empresariat i avançar en el compromís amb el país.
Com es va tramar la candidatura Eines de País, que ha guanyat a la Cambra de Comerç de Barcelona?
Després del referèndum de l’1-O, l’ANC va fer una anàlisi de fortaleses i febleses i va detectar que hi havia diverses institucions contràries a la independència. També és una feblesa no disposar de sindicats nacionals forts, ja que els sindicats potents estan en estructures federals amb l’Estat. Abans havíem presentat una candidatura al Col·legi de Psicòlegs, que no va guanyar.
Després va venir la candidatura de la Cambra?
Des de la sectorial d’empresaris de l’ANC, es va reprendre una idea que feia anys que existia, amb l’objectiu d’influir en la composició de les cambres. Hi va ajudar que el Cercle Català de Negocis (CCN) tingués gent dins del secretariat de l’ANC, com Joan Canadell i David Fernández, i també Montserrat Rosell, que forma part de l’executiva de l’Assemblea i que també era de la sectorial d’empresaris, o que jo mateixa, com a economista, donés molta importància a la proposta. Tot plegat va ser clau per a la configuració d’aquest projecte.
Vau arribar a pensar que la candidatura obtindria la majoria absoluta?
No ho vam pensar, perquè els orígens van ser difícils. Moltes veus ens deien que no podíem anar amb l’etiqueta independentista a unes eleccions a les cambres. Vam tenir una membre del secretariat, Montserrat Soler, que hi va creure moltíssim i que ha treballat enormement per a aquest projecte. Comptar amb la força de la gent de manera voluntària ha estat vital. Les territorials de l’Assemblea també hi han ajudat molt. S’ha anat a fer visites a comerços i empreses. Hem utilitzat les xarxes, ja que l’ANC té una base social molt àmplia –en aquest moment som 47.500 socis i 45.000 simpatitzants–. Es tractava de fer conèixer que la gent tenia dret a vot, perquè històricament s’intentava que votés tan poca gent com fos possible.
Quines han de ser les primeres passes de la candidatura guanyadora?
L’Assemblea li ha donat suport, ha fet campanya i ha contribuït clarament a la seva victòria, però ara són els 31 vocals que tenen majoria absoluta els que hauran de tirar endavant.
L’ANC vol participar en altres projectes similars?
Estem ajudant els sindicats nacionals quan hi ha eleccions. Nosaltres només els donem suport indirectament.
Des de la Cambra de Barcelona es pot influir en els càrrecs d’altres institucions econòmiques del país?
Efectivament. És clar, sobretot, en el cas de Turisme de Barcelona. També de Fira de Barcelona, tot i que el càrrecs es pacten amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Les decisions que prengui el nou equip de la Cambra es miraran amb lupa.
Ara la responsabilitat és fer bons nomenaments en aquests òrgans. Cal recordar que els que han guanyat són empresaris, petits o mitjans, que han tirat endavant els seus projectes i que tenen una capacitat de gestió molt demostrada. Cal dir que a les cambres no sempre s’hi posaven empresaris. Confio que faran molt bona gestió. Aquestes institucions centenàries, a part de donar servei, també són un altaveu de l’empresariat. Moltes vegades aniríem millor si tinguéssim un estat propi al darrere; en canvi, és l’Estat espanyol qui ens juga en contra.
El servei d’estudis té molt prestigi. Ara haurà d’ampliar el ventall de temàtiques?
És cert que té molt prestigi. Haurà de seguir fent els estudis que demanin els empresaris, però també n’haurà de fer d’impacte econòmic amb la independència. Ja se n’havien fet fa uns anys. Caldrà analitzar com el dèficit d’infraestructures perjudica directament les empreses.
Creu que ara seria un bon moment per actualitzar les balances fiscals amb l’Estat?
Antoni Castell ho va fer fa anys, els consellers Mas-Colell i Junqueras, també. El desembre del 2017, es van donar les darreres xifres respecte als anys 2013 i 2014. Les balances fiscals calculades amb el mètode de flux monetari donaven un dèficit de 16.570 milions d’euros, el 8,4% del PIB català. Si es calculava pel mètode de benefici, el dèficit era d’11.750 milions, el 5,9% del PIB. Darrerament, no s’han traspassat les dades per poder seguir fent la sèrie dels càlculs del dèficit fiscal, però hi ha mecanismes per fer estimacions, que des de la Cambra es podrien dur a terme.
Era una anomalia que el moviment independentista no estigués reflectit ens les institucions econòmiques?
I tant. Fa uns anys, es fa fer una enquesta a la patronal Pimec i el resultat favorable a la independència era superior al de les enquestes a la població en general. Els empresaris que fan esforços per ser competitius, productius i que volen exportar són els que més pateixes els dèficits de tenir un estat que juga en contra d’ells en el marc de la globalització. La globalització és molt exigent. No tenir un estat que et vagi a favor, per exemple endarrerint el corredor del Mediterrani, té conseqüències per al món empresarial i l’economia catalana.
L’Assemblea té intenció de participar en altres institucions de caire econòmic?
S’haurà d’analitzar cada cas. La campanya genèrica de l’ANC és Tu votes, tu comptes. És l’apoderament de la ciutadania, que no hi és només per mobilitzar-se, sinó que el poder està més estès. S’ha de demostrar que es fa bona gestió, però alhora que es té un compromís amb el país per portar-lo cap a la independència. Hem de mirar quan hi haurà eleccions a patronals, col·legis professionals, etc. El graus d’implicació en cada institució, entitat o col·legi podran ser diversos.
Com a reacció al resultat de la Cambra, heu detectat moviments en altres institucions econòmiques?
Altres institucions tindran la temptació de treure poder i protagonisme a les cambres de comerç. Ara correrà que les cambres són antiquades, que no tenen sentit, que són simbòliques, però al final les cambres tenen un cens enorme i molta responsabilitat. Aquesta candidatura tindrà el repte de fer partícips moltes més empreses. Caldrà veure com les cambres de comerç de la Gran Bretanya o França s’han reinventat. Caldrà ser innovadors.
En altres cambres catalanes també ha tingut pes Eines de País?
Sí. Es va presentar en quatre cambres. A Sabadell, de quatre vocals en van sortir tres; a Terrassa n’han sortit escollits deu de vint-i-cinc, i també es va presentar a Manresa, amb dos candidats, que han sortit escollits. Ara caldrà coordinació entre aquestes poblacions.
Les cadires de plata –és a dir, empreses que paguen 75.000 euros per tenir un lloc en el ple, seguiran?
Aquesta cadires ara hi són i hi ha un compromís. Entenc que seguiran. La decisió sobre si hi han de ser o no depèn de la legislació.
Serà vital tenir una nova llei de cambres?
La Generalitat vol legislar amb una llei de cambres perquè s’ha d’adaptar a la legislació de la llei de cambres espanyola, i suposo que parlaran amb el nou equip que acaba de guanyar, com ho han de fer amb tots els interlocutors afectats per aquesta legislació.
Qui creu que serà l’alcalde de Barcelona?
Des de l’Assemblea, vam fer un posicionament de cara a les municipals amb una sèrie de compromisos amb els partits polítics independentistes que crèiem que havien de seguir. Un d’aquests compromisos és no fer pactes amb el bloc del 155: Cs, PP i PSC. També demanàvem que es fes sobirania fiscal des dels ajuntaments, impulsar la xarxa de fibra òptica de propietat pública i afavorir el comerç de proximitat. Entenem que a Barcelona també s’hauria de respectar. No seria gaire coherent que Ada Colau, que va fer fora el PSC per haver votat a favor del 155 i haver donat suport a la repressió, ara –quan no ha canviat res amb el govern del PSOE en relació amb la repressió política–, pactés amb ells. Confio que això no passarà.
Creu que el procés ha pogut fer disminuir la inversió estrangera a Catalunya?
Pel que fa a la inversió del tipus industrial, les dades no mostren la disminució, que segueix sent el 30% de tot l’Estat. És possible que el capital de risc, que és més volàtil, hagi caigut sensiblement, però la realitat de les dades és que tot aquell catastrofisme econòmic de l’octubre del 2017 s’ha desmentit. Fins i tot la tardor del 2017, Catalunya va créixer més que la mitjana espanyola i europea. L’atur està 4 punts per sota de l’Estat. L’exportació el 2018 va superar els 71.000 milions d’euros i tot això amb l’impacte negatiu de les guerres comercials entre els EUA i la Xina. L’impacte de l’octubre del 2017 va ser molt limitat i si hi va haver afectació va ser fruit de la repressió.
Com es pot resoldre el conflicte amb l’Estat?
El que necessitem és democràcia, persistir i estar disposats a l’embat democràtic i al conflicte no violent.
És partidària que tornin les seus d’empreses que van marxar?
Aquesta amenaça ja l’han fet, ara ja no la poden fer servir. En el cas dels bancs, no ha canviat, segueixen tenint les oficines i els treballadors aquí. Jo soc més aviat partidària que segueixen amb les seus a fora. Al final s’ha demostrat que un terç d’aquestes retirades van ser les gran empreses estatals el dia 2 d’octubre.
Si hi ha una sentència adversa contra els presos polítics, què recomana fer l’ANC?
Si hi hagués un referèndum acordat implicaria una independència negociada i seria ideal, però això no ho veiem realista. L’Estat ha demostrat que no ens reconeix com a subjecte polític. Nosaltres recomanem la via unilateral, però ens hem de preparar millor. Hem d’estar a punt i el govern, també, per a un escenari de no negociació. Quan hi hagi les properes eleccions al Parlament de Catalunya si se supera el 50% dels vots seria molt incontestable, sobretot pensant internacionalment.
Penseu que la sentència serà dura?
Tal com ha anat el judici tot indica que no s’hi han posat per a res. La vulneració de drets fonamentals, però, a la llarga reforça el nostre procés d’autodeterminació. Si a l’Estat es vulneren drets, sí que hi haurà condemnes en contra seu.
Creu que després de saber-se la sentència hi haurà convocatòria electoral?
El més important és que es reprengui una unitat estratègica abans de la sentència. Si hi ha d’haver eleccions perquè hi hagi una batalla partidista no té gaire sentit.
Economista i activista
Ramon RocaElisenda Paluzie (Barcelona, 1969) és una economista i activista política, presidenta de l’ANC des del març del 2018, quan va substituir Jordi Sànchez. Del 2009 al 2017, va ser degana d’econòmiques de la Universitat de Barcelona. “Un mes de presidenta a l’ANC és com un any de degana”, diu. Ha estat professora titular d’economia a la UB des del 2001 i directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l’Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale (1996) i doctora en economia per la Universitat de Barcelona (1999). Va ser impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés el 2006.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.