Són dies de balanç al viver d’empreses Nexes de Forallac. Fa deu anys que va néixer gairebé accidentalment en aquesta localitat del Baix Empordà, i de manera insospitada s’ha convertit en referent i font d’inspiració d’altres. De fet, Funcas, que cada any elabora una classificació de vivers d’empreses, ha situat Nexes al capdavant dels de Catalunya -n’hi ha 144 només de públics- i en el vuitè lloc de l’Estat.

En aquesta dècada, Nexes ha ajudat a néixer i créixer un total de 120 empreses, la gran majoria de les quals (80%) encara estan funcionant i s’han quedat al territori, amb la qual cosa han contribuït a la generació de llocs de treball i a la dinamització econòmica de la comarca. Una de les particularitats d’aquestes empreses, respecte a les d’altres vivers, és que moltes són del sector agroalimentari. La cervesa La Brava, les infusions Tegust, la ginebra Nut i els ous ecològics de ECO’S, que es comencen a fer un nom a les prestatgeries dels comerços, són algunes de les empreses que han estat sota l’aixopluc de Nexes o que encara hi són. Una de les raons d’aquest perfil emprenedor és que Nexes disposa de naus industrials ideals per començar aquest tipus de projectes empresarials. Suposen la meitat dels prop de 1.200 m² que sumen les instal·lacions del viver, l’altra meitat són despatxos independents.

“Hem obert una reflexió sobre com ens hem d’adaptar als nous reptes de l’emprenedoria, i observem una necessitat creixent de la interacció, per tant, hem d’avançar cap a instal·lacions que propiciïn un contacte més gran entre emprenedors”, explica Quim Gudayol, gerent de Nexes.

Gudayol, un enginyer del sector de l’automoció reciclat a consultor, és el nom propi que hi ha darrere de la bona collita d’aquest viver. D’ell neix la idea de muntar-lo aprofitant que alguns municipis de la comarca havien decidit tirar endavant un pla estratègic per fer front a la crisi que havia buidat els seus polígons; i també que l’Ajuntament de Forallac disposava d’un centre que havia construït deu any abans a Vulpellac per dedicar-lo a la ceràmica, fins que el sector va rebre el sever càstig de l’esclat de la bombolla del totxo. Quedava el turisme i l’agroindústria per generar llocs de treball i calien emprenedors. Nexes va néixer, doncs, amb la missió de fomentar aquest esperit. Deu anys després, se’ls fa difícil quantificar l’impacte econòmic generat, però sí que saben que les empreses que estan a Nexes actualment facturen en conjunt uns 6 milions d’euros (el doble que fa dos anys) i que donen feina a unes 50 persones.

“No som el típic viver municipal que no té qui el dinamitzi”, subratlla Gudayol, preguntat sobre què els fa diferents. Es programen constament cursos de formació i s’assessora sobre com cercar una subvenció o iniciar la comercialització d’un producte; Nexes no té via directa a la inversió dels projectes, però sí contactes amb el capital en les diferents etapes de maduresa d’un negoci, de manera que sempre es pot donar un cop de mà a l’emprenedor en aquest terreny. Tota aquesta activitat és du a terme des d’una societat 100% municipal que des del 2014 és autosuficient i que té un pressupost anual de 100.000 euros, que aconsegueix del lloguer de les instal·lacions. Cal pensar que gairebé sempre estan plenes. Actualment, tenen llista d’espera per a les naus i alguns despatxos estan disponibles.

La fama de Nexes i del seu gerent ha propiciat que s’hagi replicat el model a Sant Antoni de Calonge, que des de 2017 té un viver que comparteix estratègia i gerent amb Nexes.