La sanitat es rendeix a la tecnologia
Robòtica, RV, RA, RM, impressió 3D, intel·ligència artificial i aplicacions mòbils, entre d’altres, es van incorporant al sistema de salut, en què el pacient és el focus Creix el nombre d’inversors interessats a participar en les innovacions
Encara hem de parlar de degoteig, a voltes exasperant, però l’era tecnològica irromp amb pas ferm en el sector de les ciències de la vida. La transformació tecnològica ja es percep com una necessitat en el sector, i tant és així que professionals de tres de cada quatre organitzacions d’aquest àmbit s’estan preparant per abordar la transformació. Segons diversos estudis de la Comissió Europea, les tecnologies mòbils centrades en la salut, i sobretot les dirigides als pacients, han crescut amb una taxa anual del 34% des del 2015, fins a aconseguir situar en el mercat avui dia més de 300.000 aplicacions.
Per Ruth Cuscó, directora gerent d’ASHO, empresa líder a l’Estat en serveis de codificació d’altes hospitalàries i codificació automàtica de processos ambulatoris, “l’aposta per la innovació tecnològica en el sector sanitari no ho és només en l’àmbit de l’atenció, sinó que ajuda a desenvolupar models de gestió eficient i amb uns estàndards d’excel·lència fins ara inimaginables”. Les llistes d’espera, les històries clíniques, l’estructura de costos i els diagnòstics es beneficien directament d’aquestes noves tecnologies, que ajuden tant professionals com pacients, que perceben una atenció més personalitzada, ràpida i eficient que fa uns anys.
La majoria d’aquestes noves tecnologies permeten recollir milions de dades. I és la gestió d’aquestes dades la que ens dona la clau per a una nova era de la sanitat. El big data ens apropa tant a la prevenció com a l’establiment d’objectius de salut –com ara l’adherència a tractaments o la possibilitat de rebre consells directes dels professionals, entre molts altres camps– i, sobretot i combinat amb la intel·ligència artificial (IA), ens fa entrar en una sanitat altament personalitzada. També l’anàlisi d’aquesta munió de dades s’està convertint en el fonament d’investigacions en salut.
Segons el Mapa de tendències 2019, de la Fundació TIC Salut Social, un organisme que depèn del Departament de Salut de la Generalitat, la IA, conjuntament amb la realitat virtual (RV) i la robòtica són les tecnologies que encapçalen la innovació en el sistema de salut català. L’estudi, de periodicitat anual, interpreta les principals tendències que estan modificant els models tradicionals de la sanitat, tant des d’un enfocament tecnològic com des de la perspectiva dels canvis organitzatius i individuals en el sistema sanitari. Tanmateix, per aconseguir una eficiència màxima, hi ha d’haver una integració plena de les dades. “El més important és assolir la interoperabilitat dels 27 sistemes sanitaris tecnològics diferents amb què treballa el sistema sanitari”, va assegurar Pol Pérez, coordinador general de les TIC de la Generalitat, en la presentació de l’estudi. Per ell, la integració de documents, d’imatges mèdiques i d’històries clíniques, així com el desplegament de les econsultes, un canal de comunicació únic, missatgeria en temps real entre professionals i la convergència d’entitats i proveïdors en un sistema únic són qüestions prioritàries per al Departament de Salut del govern català.
La penetració de les noves tecnologies en el sistema sanitari avança amb rapidesa. En els darrers anys, s’ha incrementat considerablement la presència en centres hospitalaris de la RV, un sistema que representa entorns reals; la realitat augmentada (RA), visió directa o indirecta d’un entorn físic del món real; i la realitat mixta (RM), una combinació de la RV i la RA, i s’espera que el seu ús creixi al voltant d’un 198% l’any vinent. La RV, la RA o la RM s’utilitzen actualment en el tractament i la millora de les fòbies, l’aprenentatge, la neurorehabilitació virtual, la distracció pediàtrica i la gestió del dolor. Segons el Mapa de Tendències, al voltant d’un 25% de centres estan disposats a impulsar enguany la RV; un 14,2%, la RA, i un 8,9%, la RM.
La robòtica també està penetrant en el sector, però més a poc a poc del que els professionals voldrien. L’àrea en què hi ha una major implementació de la robòtica és la quirúrgica, seguida de l’àmbit de les pròtesis, els exoesquelets i les teràpies, a més de ser present en l’àrea d’emmagatzematge i distribució de medicaments.
La més disruptiva.
Pròtesis a mida, òrgans artificials que auguren que seran possibles al voltant del 2025, doctors robot alimentats per IA –que ja estan en marxa en algunes zones rurals de la Xina on és complicat accedir a un professional i que ja estan sent utilitzats per 258 milions de persones–, la tecnologia blockchain aplicada a les dades en salut i a la seva seguretat, la incorporació de chatbots –diàlegs programats a través d’algoritmes i IA, que responen a les qüestions que se’ls plantegen– en la comunicació directa amb els pacients o en les teràpies, nanorobòtica i nanoencapsulació –per exemple, a través de la introducció de medicaments en els aliments–, anàlisis del genoma per a la medicina predictiva i un llarg etcètera de noves possibilitats que oferiran unes tecnologies que ja són presents. Totes, però, acompanyades de la irrupció del 5G, que permetrà una comunicació punt a punt gairebé sense latència, immediata, que afavorirà les intervencions quirúrgiques a distància i la resposta de qualsevol dispositiu en menys de 100 milisegons. “Una autèntica revolució, i no només en el camp de la salut”, va assenyalar David Marí, responsable d’innovació de la Unitat d’eHealth d’Eurecat, centre tecnològic català membre de Tecnio.
Les ‘start-ups’, a la base.
Un paper clau en el sorgiment de start-ups a Barcelona i la seva entrada en el mercat el juga el programa The Collider, de la Fundació MWCapital, dirigit per Oscar Sala. Emmarcat com a venture builder i nascut l’octubre del 2017, té com a objectiu transformar la recerca en valor de mercat. “Engloba la transferència tecnològica dels centres de recerca i les universitats a les empreses, orientant les investigacions cap a les necessitats reals del país. Des de The Collider ajudem que el coneixement científic es transformi en valor de mercat”, explica Sala.
El programa es basa en tres pilars: l’entesa de les necessitats de les corporacions a les quals es vol ajudar, principalment dels sectors de la salut, la mobilitat, l’energia i la indústria; la creació d’equips d’alt rendiment, combinant talent científic i emprenedoria per dur la tecnologia fins al mercat; i el desenvolupament del programa de convivència dels equips, de desembre a juny, al Pier01, seu de la MWCapital, amb l’objectiu de crear companyies sostenibles des del primer dia.
“Les corporacions llancen reptes a l’ecosistema científic i ens encarreguem de buscar projectes tecnològics que estiguin prou madurs perquè en poques setmanes ja es puguin realitzar pilots. Les recerques han de tenir un enfocament sectorial i estar situades entre el 4 i el 6, en una escala de l’1 al 8, sent 1 recerca bàsica i 8, mercat. A continuació formem deu equips de tres persones, un científic de l’ecosistema català i dos emprenedors, que busquem per tot el món”, diu Sala., que destaca que per a l’edició que està en marxa van rebre 1.500 sol·licituds d’emprenedors de tot el món interessats a formar part dels equips que, enguany, han d’aportar noves solucions tecnològiques a l’ús de les dades per millorar la sostenibilitat, l’eficiència i la salut. La pròxima edició del programa, que començarà l’últim trimestre d’enguany, se centrarà en la recerca de noves solucions tecnològiques per a l’alimentació i la salut.
La fundació, explica, “fa una primera inversió perquè la nova companyia es pugui constituir i sigui capaç de tirar endavant el projecte, que prèviament haurà estat validat per dues o tres corporacions, que alhora es comprometen a acompanyar l’equip durant tot el programa”: “De març a juny, es construeix el prototip, es valida per part de la indústria i es prepara la companyia perquè surti al mercat, amb una bona estratègia financera. L’start-up forma part de la nostra cartera d’empreses, l’acompanyem perquè sigui capaç de fer el seu camí i ho fem en el moment en què té més risc.”
De cada deu projectes que s’inicien en començar el programa anual, en surten entre tres i cinc empreses. En les tres edicions de The Collider, s’han posat en marxa vuit empreses, tres directament relacionades amb el sector salut i una relacionada indirectament amb aquest àmbit.
Una d’aquestes empreses és RheoDx, un projecte empresarial fundat per Oliver Balcells, Joan Grasas i Samantha López. Nascut a la Universitat de Barcelona i al Centre de Recerca Matemàtica, i impulsat pel programa de la MWCapital i resident a Barcelona Tech City, RheoDx (http://rheodx.com/) ha desenvolupat un dispositiu portàtil i de dimensions reduïdes que millora l’eficiència en el seguiment dels pacients amb malalties hematològiques a partir d’una sola gota de sang. Permet la detecció i el tractament immediat, amb una sola gota de sang i allà on es trobi el pacient, d’anomalies de les cèl·lules sanguínies, incloent anèmies, càncers líquids, trastorns de coagulació i infeccions com la malària.RheoDx va tancar l’abril passat una ronda d’inversió participativa de 350.000 euros, a través de Capital Cell, plataforma especialitzada en biomedicina
MWCapital donarà a conèixer el juliol les start-ups creades enguany i anunciarà que en la pròxima edició de The Collider seran quinze els projectes que participaran en el programa, cinc més que en les edicions prèvies. “Volem consolidar Barcelona com a hub de talent mundial”, rebla Sala.
Ecosistema complet.
Als inversors, bàsicament ancorats en l’àmbit econòmic, els va costar entrar en un camp que sovint necessitava –i continua necessitant, sobretot en l’àmbit de la investigació farmacològica– grans inversions i anys per començar a obtenir rèdits. “En canvi, cada cop més, gràcies a les tecnologies digitals, les innovacions arriben amb més celeritat al mercat. Això ha provocat entre els inversors, segons Martí, que “el negoci s’entengui millor i que s’hi vulgui participar”. L’ecosistema que s’ha construït, ho facilita. “Tenim un espai comú construït perquè tothom es trobi a gust i hem de treballar conjuntament per empènyer el sector de ciències de la vida. Ben aviat passarà a ser prioritari també per als inversors”, augura Martí.
HumanITcare (http://humanitcare.com/) és un dels exemples de les start-up del sector de ciències de la vida que formen part de l’ecosistema de Barcelona Tech City. Fundada el 2018 per Núria Pastor i Unai Sánchez, és una plataforma IoT que proporciona un seguiment i tractament personalitzat dels pacients amb malalties cròniques, a través d’una aplicació mòbil que recull diversos indicadors del mateix pacient.L’aplicació, que funciona a través de models creats amb deep learning i processa les dades a través de la tecnologia machine learning, utilitza sensors incorporats al mateix mòbil i a altres dispositius connectats amb aquest, i els combina amb preguntes diàries que el pacient ha de respondre. A més, també aporta recomanacions al pacient, comparteix la informació amb el metge i crea alertes per detectar de manera immediata qualsevol anomalia.El que pretén la plataforma és fer front a la falta de temps a les consultes mèdiques, l’escassa monitorització dels pacients i la precària informació que s’obté en el seu seguiment pels mètodes tradicionals.HumanITcare està desenvolupant actualment un estudi amb 60 pacients que pateixen problemes de salut mental, ansietat i alcoholisme, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona. La start-up començarà a finals d’any la seva expansió a Alemanya i Bèlgica.
En centres hospitalaris com Can Ruti, a Badalona, o el Parc Taulí, a Sabadell, també es desenvolupen innovacions que entren de manera disruptiva en el mercat. Dues mostres: Manremyc i Better Care. La companyia biotecnològica Manremyc (http://www.manremyc.cat/), sorgida el 2013 de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, al campus Can Ruti, ha desenvolupat un probiòtic contra la tuberculosi a través d’un producte natural, administrat per via oral i amb una gran estabilitat, i ha facilitat així l’entrada en indrets amb alta incidència i baixos recursos.Manremyc va obrir el maig passat una ronda d’inversió de 250.000 euros a través de Capital Cell amb l’objectiu de consolidar l’entrada en el mercat, que vol iniciar a partir de setembre a Kènia i Filipines. De moment, ha aconseguit ja el 35% de la inversió sol·licitada, que inclou la participació de la família Reig, principal accionista de la companyia farmacèutica Reig Jofre.
D’altra banda, Better Care(http://bettercare.es/), nascuda al Parc Taulí de Sabadell, de la qual ja parlàvem a L’Econòmic del 13 de gener(https://www.leconomic.cat/article/1531506-better-care-no-deixa-escapar-cap-dada-medica.html), ha tancat un acord de comercialització amb el nord-americà The Wealth Consulting Group per a l’Estat, Europa i l’Orient Mitjà per a la seva plataforma BC Link, l’única del món integradora de dades mèdiques.
Les aplicacions i els dispositius mèdics que combinen les tecnologies més capdavanteres també estan entrant amb força en el sector. Aquest és el cas de Devicare(http://www.devicare.com/category/devicare/), una companyia de digital therapeutics que té al mercat Lit-Control per al tractament no quirúrgic de la litiasis renal. Ara ha obert una ronda de crowdfunding –una altra via de recerca de finançament– d’1,5 milions d’euros. Rosendo Garganta, fundador i CEO de Devicare, assegura: “El risc d’inversió és menor i podem oferir amb més garanties retorns de fins a cinc vegades l’invertit, ja que es tracta d’un projecte en una fase de maduresa més gran que la majoria d’empreses biomèdiques.” Amb els fons recaptats, la companyia vol acabar una aplicació que permetrà seleccionar el nutracèutic més adequat per al pacient, ajustar la seva dosi en funció de les seves necessitats i millorar la seva adherència al tractament.
També s’estenen amb força les plataformes en línia que faciliten el contacte entre pacients i professionals. En aquest àmbit cal destacar Doctoralia(https://www.doctoralia.es/), ja veterana, fundada el 2007 i que opera en vint països des de la seva fusió amb el seu homòleg polonès DocPlanner. Frederic Llordachs, soci i cofundador de l’empresa, explica que la plataforma té un triple propòsit: atendre la demanda dels pacients que volen seleccionar un especialista en salut; oferir una font d’informació fiable; i dotar els professionals de la salut d’eines per gestionar la seva consulta. Una mena de Booking.com de la salut. I una de molt jove, PsicoLink, (https://psicolink.es/) una plataforma en línia nascuda aquest març a Madrid, que posa en contacte psicòlegs i pacients en funció de les preferències d’aquests últims, i que té previst entrar a Barcelona el 2020. La companyia facilita la recerca del psicòleg més adequat a les necessitats del pacient de manera fàcil, ràpida i gratuïta. Gràcies a un algoritme propi, PsicoLink atén a les variables d’ubicació, pressupost per sessió i gènere o edat del professional que li donarà el servei, així com la possibilitat que l’usuari sigui membre d’una mútua. A més, el pacient pot triar entre fer la visita presencial –en consulta, que també facilita la plataforma en cas que el psicòleg no en tingui, o al domicili del pacient– o a través de videotrucada, xat o telèfon. La plataforma obrirà el setembre vinent una ronda de finançament d’1 milió d’euros per a la seva expansió.
LES XIFRES
L’atracció inversora de les ciències de la vida
M.SEl sector de ciències de la vida compta amb empreses biotecnològiques, de serveis professionals i consultoria, de tecnologies mèdiques (medtech), proveïdors i distribuïdors, de salut digital i farmacèutiques, a més d’entitats d’inversió i institucions de recerca, que abracen tant centres de recerca com hospitals universitaris i parcs científics i tecnològics, complementant l’ecosistema. El 2016, últimes xifres globals de què es disposen, el sector va facturar 17.802 milions d’euros, una quantitat que va representar el 3,4% del PIB català de llavors –31.087 milions d’euros, un 7,2% del PIB, si es comptabilitzen les empreses que ofereixen serveis sanitaris– i va ocupar gairebé 54.000 treballadors –223.731, si s’afegeix el personal de les empreses de serveis sanitaris.
La convergència d’estratègies del govern català i l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona, diferents universitats, catorze parcs tecnològics i científics, quaranta centres de recerca i empreses privades han aconseguit fer créixer el hub català en l’àmbit de les ciències de la vida i l’han posicionat entre els més destacats en R+D a Europa. El sector se situa en segona posició a Catalunya pel nombre de start-ups que agrupa, i representa el 42,6% de la inversió estrangera i el 45% de les exportacions de l’Estat espanyol en aquest àmbit.
Disposar d’un entorn favorable com aquest atreu talent, inversions nacionals i, sobretot, internacionals. No ha estat casual que Barcelona acollís per primera vegada, el 20 i 21 de maig passat, la 20a trobada d’inversors en biomedicina més important d’Europa, Bio€quity. Organitzat per BioCentury i EBD Group, va aplegar 600 delegats de més de 360 companyies de 26 països, entre les quals 53 empreses i entitats catalanes.
Donar visibilitat.
Les start-ups del sector biomèdic van captar l’any passat 106 milions d’euros de finançament, un 1,9% més que l’any anterior, amb una tendència a l’alça. Segons l’Estudi d’inversió en biomedicina a Catalunya, realitzat per CataloniaBio & Health Tech i la consultora EY, més de la meitat d’aquestes inversions van provenir de fons de capital risc, i tres de cada quatre euros d’aquest capital risc captat –el 75%–va arribar procedent de rondes d’inversió amb participació estrangera.
Tot i que el capital risc continua sent la via d’entrada de més actius pel que fa a finançament d’empreses del sector, els business angels estan assumint un paper cada cop més rellevant. Segons l’estudi, el 80% dels accionistes de les empreses biomèdiques catalanes estan ubicats a Catalunya, un 13% són internacionals i un 7% arriba de la resta de l’Estat.
A Catalunya s’ha teixit una sòlida xarxa d’inversors locals especialitzats en el sector biomètic, com ara Ysios Capital, Caixa Capital Risc, HealthEquity, Inverreadi, Alta Life Sciences, Asabys Partners, Invivo Ventures i Capital Cell. A més, en els darrers dos anys s’han duplicat el nombre d’inversors internacionals a les empreses de la BioRegió de Catalunya i la xifra ja supera el mig centenar.
El sector té molta vitalitat i el fet que de mitjana cada setmana es creï a Catalunya una nova companyia en el sector, segons dades de l’Informe Biocat 2017, ho fa palès.
En l’ecosistema de start-ups, Barcelona atreu el 65% de la inversió global a l’Estat, i ha passat de 453 milions d’euros el 2017 a 871 milions el 2018, que situa la ciutat com a quart hub mundial segons xifra d’inversió i tercer hub europeu preferit per a la creació de start-ups, segons l’informe Startup Ecoystem Overview 2019, realitzat per Mobile World Capital Barcelona, una iniciativa amb suport públic i privat, fundadora de 4YFN.