Des d’ara, tripartit s’escriurà amb b de bipartit, el mateix que farà possible –si res no es torça– que Ada Colau revalidi l’alcaldia de Barcelona formant govern amb els regidors de la candidatura del Partit dels Socialistes i gràcies a la crossa indispensable, no pas invisible, dels sis regidors obtinguts per Manuel Valls. Si tot acaba sortint com ahir tots els indicis assenyalaven, el govern de progrés –com el va batejar també ahir el líder socialista Jaume Collboni– naixerà apadrinat pels vots de Ciutadans i també per la col·laboració indispensable d’Units per Avançar, formació que va fer coalició amb el PSC i que va néixer de les cendres de l’extingida Unió Democràtica de Catalunya.

Encara que Jaume Collboni proclamés ahir a la tarda davant la seva militància que res no està fet i que la negociació serà difícil, el cert és que ahir el pacte entre comuns i socialistes tenia més consistència que dimecres però menys de la que tindrà avui o la setmana vinent.

El d’ahir va ser un dia per observar actituds, més que per escoltar discursos, i treure’n conclusions. Va ser un dia per observar la reaparició pública d’Ada Colau després de les eleccions, acompanyant Arcadi Oliveres en l’homenatge que l’Ajuntament va fer a aquest activista social, amb un posat més propi d’algú que té clar que revalidarà quatre anys més el càrrec d’alcaldessa. També va ser un dia per observar l’entrada triomfal i plena d’aplaudiments, abraçades i somriures de complicitat que Jaume Collboni i la seva segona, Laia Bonet, van fer a la seu del PSC a Barcelona per assistir a la reunió de la federació local que va beneir de manera formal la posada en marxa de les negociacions per formar “un govern d’esquerres a la ciutat de Barcelona”.

L’aprovació d’un acord que facultés els negociadors del PSC a trobar-se amb els de Barcelona en Comú per encarar la concreció del pacte va ser l’objecte de la reunió d’ahir al vespre. L’acord conté una paraula clau en el joc polític de la negociació i és el terme “exclusivitat”. Es fa servir aquesta paraula en el sentit que des del PSC només es vol negociar amb els comuns i, per tant, de forma pública i notòria es deixa al marge qualsevol contacte amb l’equip de Manuel Valls. Si els seus vots arriben, que acabaran arribant, semblarà que hagin caigut del cel i que, per tant, no suposin cap hipoteca d’un biaix conservador per al govern Colau-Collboni que s’ha d’acabar conformant.

Va ser un dia d’actituds, però també un dia de gestos polítics evidents que van subratllar aquestes actituds i que aplanen el camí al pacte entre els comuns i el PSC. A l’acord aprovat per la federació socialista de Barcelona, s’hi va sumar a última hora del vespre un comunicat de la coordinadora de Barcelona en Comú en què es commina Ada Colau a presentar la seva candidatura a alcaldessa al ple del proper 15 de juny. Aquesta posició ha de ser debatuda i votada avui pel ple de Barcelona en Comú. En el document fet públic ahir s’insisteix que l’objectiu és formar un govern de progrés que incorpori també Esquerra Republicana. Aquesta possibilitat ja ha estat del tot descartada per Ernest Maragall, que no vol pactar amb el partit que avala “la repressió”, i pel mateix Collboni, que ha deixat clar que no té res a parlar amb ERC abans de la investidura.

Com ja va fer Jaume Collboni, la posició feta públic ahir pels comuns ignora absolutament la necessitat de comptar amb la candidatura de Manuel Valls, amb qui no s’establirà, aparentment, cap tipus de negociació ja que el candidat avalat per Ciutadans ja va dir públicament que “per responsabilitat històrica” cedirà el vot dels sis regidors elegits de la seva llista a l’elecció d’un alcalde o una alcaldessa que no sigui independentista.

El comunicat dels comuns ve a ser un rebuig públic i explícit a la proposta que va fer Ernest Maragall dimecres passat quan va explicar que havia ofert a Ada Colau ocupar un càrrec de nova creació i màxima representació dins d’un govern paritari, 50% per a cada partit, però amb l’alcaldia en mans del cap de llista d’ERC. Amb el comunicat d’ahir queda clar que els comuns volen l’alcaldia i que són conscients que la poden revalidar.

Des del punt de vista formal, per tant, les negociacions per articular govern a Barcelona faran que ERC en quedi despenjada i implicaran només els comuns i el PSC i les polítiques que es posaran damunt de la taula seran de “progrés”, per desmarcar-se del paper que tindrà en tot plegat Manuel Valls. En aquest sentit, la declaració aprovada ahir per la federació del PSC demana que es fixi una “agenda de transformació social per a la consecució d’un model de ciutat socialment justa, que combati les desigualtats de qualsevol tipus i les dificultats d’accés a l’habitatge”.