No em sé imaginar què senten les persones que d’un dia per l’altre han de deixar casa seva. No puc posar-me a la pell dels que pel motiu que sigui es troben sense el sostre en el qual durant tota una vida han anat acumulant records. La casa és el refugi, la pau. És el lloc on has rigut i has plorat, on ho has compartit tot o t’has aixoplugat de la solitud. És el teu punt de referència i la decisió de marxar ha de ser una de les més difícils del món. I crec que no em costaria deixar-la pels valors materials que hi tinc, sinó per tot el viscut, pel que em recorda. Ahir vam celebrar el Dia Mundial del Refugiat, una condició que actualment suporten més de 70 milions de persones. I això sense comptar els que fugen i no poden adquirir ni aquest estatus.