Un grup de dinou geladers de Xixona, que es desplaçaven a Catalunya des de l’abril fins al setembre per fer la campanya d’estiu, van decidir fundar fa cinquanta anys, al Vendrell, la societat Injihesa (Industrias Jijonenca del Helado SA) i van aixecar la primera fàbrica. “En aquells anys, les comunicacions no eren com ara i van buscar un punt geogràfic intermedi per poder continuar fent els gelats amb les seves receptes artesanes”, explica José Abad, director general de la companyia des de fa tretze anys i únic membre de l’empresa que no és propietari d’una gelateria.

Mig segle després, La Jijonenca té 750 socis, propietaris de 900 gelateries –bàsicament ubicades a la costa catalana, valenciana i andalusa–, i factura 16 milions d’euros, el 40% a Catalunya.

La societat, destaca Abad, “no es va constituir per fer créixer l’empresa sinó perquè aquesta estigués al servei del seus associats”. Tant és així que funciona més com una cooperativa que com una societat anònima. Tots els socis tenen veu i vot a l’hora de triar el consell d’administració, que es composa de nou membres.

“Gairebé tots els nostres socis tenen l’origen familiar a Xixona, tot i que els fills i nets que continuen amb el negoci ja són de les zones on els avis anaven a gelar a l’estiu. Tots són propietaris de gelateries, algunes de centenàries, entre les quals en tenim que conserven el nom inicial, sense fer referència a La Jijonenca. Tanmateix, la filosofia amb què es va crear la societat continua vigent avui dia: servir els nostres socis perquè puguin continuar fent gelat artesà”, explica Abad. Els associats no esperen viure de la societat, sinó del seus establiments, oferint un producte d’alta qualitat. La majoria tenen de mitjana unes 50 accions cada un. “Si pensem que el total d’accions supera les 60.000, el rèdit que en poden treure és insignificant”, comenta Abad. Enguany han repartit 8 euros bruts per acció.