Fa unes setmanes Facebook (FB) va anunciar la creació de la seva pròpia criptomoneda, denominada libra, basada en tecnologia blockchain i cogovernada per un conglomerat d’institucions i empreses tecnològiques que conformen l’anomenada Associació Libra, entre les quals es troben multinacionals com ara Uber, Visa, Vodafone, Spotify, eBay, etc., entre d’altres.

Tot i que s’estima que aquest projecte no es trobarà plenament operatiu fins a mitjan 2020, només han calgut un parell de setmanes per esdevenir tot un seguit de comunicats de diverses institucions i autoritats monetàries a escala internacional –incloent-hi el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal (Fed)– per advertir dels riscos i implicacions en l’àmbit macroeconòmic. En aquest sentit, fa uns dies el Comitè de Finances del Congrés dels EUA va remetre una carta al fundador i l’equip directiu de la xarxa social a fi de demanar l’aturada immediata del seu desenvolupament fins a existir un marc legislatiu clar que permeti l’emissió i circulació d’una moneda global d’aquest tipus.

De fet, la principal qüestió que planteja aquest projecte és la possible ingerència del sector privat en un àmbit fins ara de domini públic com és la política monetària. Això es deu especialment al fet que està previst que el valor de la libra es trobi recolzat per una reserva econòmica formada per les aportacions de les empreses promotores, amb una cartera formada per efectiu en diverses divises i actius de baix risc com ara deute sobirà de diferents estats. Alhora, cal assenyalar que també existeixen altres riscos sistèmics, com ara la formació de facto d’un sistema financer-monetari paral·lel a l’actual, que funcioni al marge dels requisits de solvència, liquiditat i capital que imposa l’actual normativa bancària a les institucions financeres tradicionals.

De la mateixa manera, també es plantegen altres reptes legals no menys importants, com ara l’ús que es farà de les dades personals dels usuaris de FB respecte a aquesta nova moneda, o si aquesta podrà esdevenir en el futur un mètode de pagament legalment acceptable.

En resum, tot i que es tracta d’un pas més dins una tendència global respecte a la incursió de les principals empreses tecnològiques en el sector financer, la proposta de creació d’una moneda digital per part d’una xarxa social com FB posa en evidència un canvi de paradigma econòmic, a l’hora que planteja una sèrie de qüestions i reptes jurídics que haurem de saber adreçar.