Gran angular

MATILDE VILLARROYA

DIRECTORA GENERAL D’INDÚSTRIA DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT DE LA GENERALITAT

“Si la inversió productiva es fa a Catalunya, no es pot imputar a Madrid”

La inversió de fora captada pel govern suposa el 7% de la creació de nova ocupació
Ara treballem amb 400 empreses estrangeres que esperen ubicar-se a Catalunya
Estem en el vuitè any consecutiu de creixement de les exportacions. Són més de 70.000 M€
La indústria representa el 20,7% del valor afegit brut, per sobre de l’objectiu de la UE
S’ha executat el 43% del Pacte Nacional per la Indústria en la meitat del període
Batallem perquè la pime faci la transformació cap a la indústria 4.0
Quina valo­ració fa del Pacte Naci­o­nal per la Indústria?
Es va crear per desen­vo­lu­par el tei­xit indus­trial, ja que la indústria és el motor de l’eco­no­mia. El Pacte inclou diver­sos àmbits. Trans­cor­re­gut la mitat del període del Pacte, ens tro­bem en una exe­cució del 43%. En fem una valo­ració posi­tiva. És clar que hem de com­plir al màxim, però en l’àmbit de la com­pe­ti­ti­vi­tat i l’ocu­pació estem en les xifres més altes del nivell de com­pli­ment.I per fer autocrítica, on hi ha les xifres més bai­xes és en l’apar­tat d’infra­es­truc­tu­res i l’ener­gia.
L’apli­cació de l’arti­cle 155 va afec­tar el Pacte?
Sí. Alguns suports econòmics que s’havien de donar no es van apro­var.
La no apro­vació de pres­su­pos­tos també l’afecta?
Cal tenir pre­sent que anem amb pres­su­pos­tos del 2017. Mol­tes de les inver­si­ons que tenim pre­vis­tes, en no cons­tar en el pres­su­post del 2017, no les podem exe­cu­tar. Apro­var els comp­tes és una pri­o­ri­tat.
La pèrdua d’ocu­pació ha estat més intensa en la indústria que en altres sec­tors. Qui­nes mesu­res heu pres?
Pel que fa a l’ocu­pació indus­trial, en les xifres del 2018 hi va haver un incre­ment del 6,1%. El sec­tor indústria fun­ci­ona molt bé a Cata­lu­nya, mal­grat que algú diu que no. Cata­lu­nya és una eco­no­mia que és molt oberta al món. Per tant, els impac­tes de la desac­ce­le­ració que s’està pro­duint, com el pro­tec­ci­o­nisme en alguns dels països, i l’alen­ti­ment d’alguns indi­ca­dors euro­peus ens afec­ten. Cata­lu­nya gau­deix d’una bona salut indus­trial i econòmica.
Quin per­cen­tatge repre­senta el sec­tor de la indústria, avui?
Repre­senta un 20,7% del valor afe­git brut català, que està per sobre de l’objec­tiu del 20% esta­blert per la Comissió Euro­pea per al 2020. La pro­ducció indus­trial va créixer un 0,8% l’any 2018 res­pecte al 2017, i el volum del negoci de la indústria va aug­men­tar un 3,4%.
La trans­for­mació cap a la indústria 4.0 es desen­vo­lupa en la línia d’altres països euro­peus?
Aquest capítol és una de les apos­tes per a aquest man­dat. Des que vam començar amb la con­se­llera la nos­tra fixació és la trans­for­mació de la pime cap a la indústria 4.0. Les pimes que no facin el canvi es que­da­ran enrere. Per això, des d’aquesta direcció desen­vo­lu­pem un pro­grama per aju­dar les pimes a trans­for­mar-se, per pas­sar de la indústria a la smart fac­tory.
Fa pocs dies es van saber les dades de la inversió estran­gera a Cata­lu­nya durant el pri­mer tri­mes­tre d’enguany, que gai­rebé van dupli­car les del 2018.
Estem par­lant de més de 704,5 mili­ons d’euros d’inversió estran­gera aquest tri­mes­tre. La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va cap­tar 84 pro­jec­tes d’inversió estran­gera el 2018 (+20% en com­pa­ració amb l’any ante­rior), que van supo­sar una inversió de 322 mili­ons d’euros (+34%) i la cre­ació de 5.455 llocs de tre­ball (+70%). Els motius són diver­sos, però crec que fem una bona política de cap­tació d’inversió estran­gera. El Finan­cial Times ens ha qua­li­fi­cat com la millor estratègia de cap­tació estran­gera en l’àmbit euro­peu i som la millor regió del sud d’Europa per inver­tir. Bar­ce­lona i Cata­lu­nya es veuen com un hub tec­nològic impor­tant, on s’estan fent les coses bé. Els països de l’Amèrica del Sud i Àsia ens veuen com la porta d’entrada a Europa. Hi ha més de 8.000 empre­ses estran­ge­res a Cata­lu­nya. La major part de fir­mes que venen fan inversió pro­duc­tiva, a diferència de Madrid, que sol ser finan­cera. Els pro­jec­tes d’inversió estran­gera cap­tats pel govern van supo­sar el 7% de la cre­ació de nova ocu­pació a Cata­lu­nya el 2018.
Les dades d’inversió estran­gera no coin­ci­dei­xen mai amb les que dona el govern de l’Estat.
Quan una empresa de fora fa una inversió pro­duc­tiva a Cata­lu­nya, si té la seu social a Madrid, la inversió no s’imputa a Cata­lu­nya, sinó a la comu­ni­tat de Madrid. La clau és allà on es fa la inversió. La resta és fer trampa.
Quants pro­jec­tes d’entrada d’empresa estran­gera teniu damunt la taula?
Ara tre­ba­llem amb 400 empre­ses que es volen ubi­car a Cata­lu­nya. Quan una empresa vol venir a Cata­lu­nya plan­teja quina porta ha de tru­car. Perquè hi ha temes de ter­ri­tori, d’espai, econòmics, el nos­tre depar­ta­ment es vol posi­ci­o­nar com la porta d’entrada a la Gene­ra­li­tat, perquè l’empresa sàpiga on s’ha d’adreçar sense inter­ferències.
Quants pro­jec­tes es van mate­ri­a­lit­zar l’any pas­sat?
Al vol­tant de 170 pro­jec­tes. Es una xifra molt relle­vant.
En quins països i zones del món foca­lit­zeu la cap­tació empre­sa­rial?
Anem a Ale­ma­nya, França, Itàlia, els EUA, i ara hi ha una certa ober­tura d’empre­ses asiàtiques que comen­cen a posar el focus a Cata­lu­nya. Els dar­rers dos mesos hem tin­gut la visita de quinze empre­ses xine­ses del sec­tor de l’auto­moció interes­sa­des a fer una pros­pecció en el sec­tor que envolta l’auto­moció a Cata­lu­nya.
Les expor­ta­ci­ons s’han reduït un xic els dar­rers tri­mes­tres.
Estem en el vuitè any con­se­cu­tiu de crei­xe­ment. Estem per sobre dels 70.000 mili­ons d’euros en expor­tació. Les empre­ses cata­la­nes han vist que el seu mer­cat és el món, i el canvi de xip ja s’està pro­duint. Tenim més de 45.000 empre­ses que expor­ten, de les quals més de 17.000 són expor­ta­do­res regu­lars. Hi ha hagut un canvi de men­ta­li­tat de l’empre­sa­riat català.
Creu que hi ha algun sec­tor indus­trial que neces­sita espe­ci­al­ment ajuda?
N’hi ha alguns. Tenim dues tau­les fun­ci­o­nant de suport a sec­tors. Una és la taula de la cons­trucció, on hi ha els prin­ci­pals agents econòmic, gre­mis, asso­ci­a­ci­ons d’aquest sec­tor. Aquesta taula va néixer a instàncies del Par­la­ment i el Pacte per la Indústria. Es tracta d’aju­dar el sec­tor a recon­ver­tir-se. A la taula s’està par­lant de nous mate­ri­als, de reci­clatge, de la cons­trucció sos­te­ni­ble, de noves mane­res de finançament... Tenim una altra taula d’un sec­tor emer­gent, que és el de vide­o­jocs, perquè pen­sem que tindrà una gran poten­ci­a­li­tat. També fem molts esforços en el sec­tor de l’auto­moció, que ara fa un gir molt impor­tant cap al motor elèctric. Tenim la major con­cen­tració del sec­tor d’auto­moció a Europa.
Cata­lu­nya tre­ba­lla amb la política de clústers.
El pro­grama Cata­lo­nia Clus­ters és fona­men­tal. Així les empre­ses es poden rela­ci­o­nar entre si. El tre­ball col·labo­ra­tiu entre les empre­ses del clúster és clau. Hi ha més de 2.300 empre­ses en aquest sec­tor que ocu­pen més de 300.000 per­so­nes i un volum de negoci per sobre dels 30.000 mili­ons d’euros. Ara hi ha trenta clústers, l’any pas­sat se’n van incor­po­rar dos, el de la pell i el de la moto.
Es parla menys que abans del ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial.
Al depar­ta­ment el tenim molt pre­sent, però quan una empresa ve de fora ho fa atreta per Bar­ce­lona. Tot i així, nosal­tres sem­pre pre­sen­tem tres pro­pos­tes perquè l’empresa pugui triar altres indrets de Cata­lu­nya, ja que pot­ser no han pen­sat que si es una indústria agro­a­li­mentària seria millor que s’ubiqués a la plana de Lleida o a les Ter­res de l’Ebre.

Docència i gestió industrial

Matilde Villarroya (Tortosa, 1968) és enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctora en economia i empresa per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des del 2003 és professora titular del departament de gestió d’empreses de la URV, tasca que ha compaginat amb diversos projectes de transferència de coneixement amb empreses i institucions públiques i privades. Entre els anys 2007 i 2015 va ser tinent d’alcalde i regidora d’Economia, d’Hisenda i de Personal de l’Ajuntament de Tortosa. Abans, havia desenvolupat la seva carrera en diverses empreses del sector privat. La directora general d’Indústria és una fan de la natura i de la muntanya. “Sempre que puc camino pels ports de Tortosa-Beseit i passejo per les Terres de l’Ebre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.