Les pre­vi­si­ons que augu­ren que en 30 anys qual­se­vol ocu­pació podrà ser feta per un algo­ritme fan pre­veure un crei­xe­ment expo­nen­cial de la desi­gual­tat social.

Jordi Ser­rano, fun­da­dor del labo­ra­tori d’idees Futu­re­forwork, creat jus­ta­ment per estu­diar la trans­for­mació que ve en el mer­cat de tre­ball, creu que hi haurà un gros impor­tant de la població que s’hi adap­tarà per­fec­ta­ment i tindrà capa­ci­tats per assu­mir la nova rea­li­tat, però que­darà una bossa de gent abo­cada a com­pe­tir direc­ta­ment amb aquesta auto­ma­tit­zació i que que­darà exclosa del sis­tema. El feno­men arriba al punt que l’eco­no­mista Xavier Ferràs, pro­fes­sor del depar­ta­ment de direcció d’ope­ra­ci­ons, inno­vació i ciència de dades d’Esade, en la con­ferència que va impar­tir en el dar­rer Fòrum Amec par­lava de l’apa­rició d’una nova classe social (for­mada prin­ci­pal­ment per les clas­ses mit­ja­nes) i que ja comença a clas­si­fi­car-se com la classe inútil, perquè l’auto­ma­tit­zació del tre­ball no els per­metrà acce­dir a un lloc de feina i, per tant, tenen el risc de caure en la misèria abso­luta.

Sense haver d’anar tan lluny, ara, els índexs de pobresa seguei­xen crei­xent i evi­den­ci­ant que el con­junt de polítiques con­tra la pobresa s’han demos­trat insu­fi­ci­ent. Segons les dar­re­res dades de l’Ides­cat, hi ha un 20% de per­so­nes en risc de pobresa després de les aju­des soci­als, de què un 5% (376.740 per­so­nes) es tro­ben en pri­vació mate­rial severa. Per tot ple­gat, els dar­rers anys, cada cop són més nom­bro­ses les veus que par­len de la renda bàsica uni­ver­sal (RBU) (una assig­nació pública monetària incon­di­ci­o­nal) com una mesura per redi­mir la desi­gual­tat que vindrà. La mesura és un pro­grama de benes­tar social segons què tot ciu­tadà, inde­pen­dent­ment de la seva situ­ació labo­ral i de qual­se­vol altra renda o patri­moni, rep una renda de manera periòdica. La mesura garan­ti­ria pobresa zero, en ter­mes estadístics, per a tota la ciu­ta­da­nia.

A casa nos­tra, els eco­no­mis­tes Xavier Ferràs i Oriol Amat han publi­cat l’estudi Renda bàsica uni­ver­sal. Anàlisi d’una pro­posta dis­rup­tiva d’inno­vació social, jus­ta­ment per con­tri­buir a la reflexió sobre la via­bi­li­tat de la mesura. “No és apli­ca­ble a curt ter­mini, perquè no es pot pagar, però sí que ho aca­barà sent a llarg ter­mini”, explica Ferràs.

L’anàlisi pro­posa que la quan­ti­tat de renda bàsica per als majors de 18 anys seria de 7.968 euros anu­als (664 euros men­su­als). Aquesta quan­ti­tat s’extreu de l’indi­ca­dor de la renda de suficiència de Cata­lu­nya l’any 2010, l’import que seguia vigent el 2018, quan es va ela­bo­rar l’estudi.

A par­tir d’aques­tes xifres, l’estudi han fet càlculs i con­clou que el cost de tirar enda­vant una renda bàsica uni­ver­sal a Cata­lu­nya arri­ba­ria als 52.899 mili­ons d’euros, però amb una ambi­ci­osa reforma fis­cal, foca­lit­zada en les ren­des altes, es podria reduir fins als 7.700 mili­ons d’euros, el que vin­dria a ser 3,5% del PIB català. Aquesta des­pesa supera­ria el pres­su­post que la Gene­ra­li­tat inver­teix en edu­cació (en l’últim pres­su­post apro­vat de la Gene­ra­li­tat, van ser 4.771 mili­ons d’euros) i a prop dels que dedica a salut (8.750 mili­ons d’euros).

La pro­posta, doncs, és que la RBU es financiï amb un incre­ment de la fis­ca­li­tat, que pas­sa­ria a un tipus únic nomi­nal del 49,57%.

“Les per­so­nes amb ren­des més bai­xes tri­bu­ta­rien menys; en canvi, la resta dels con­tri­bu­ents o que­da­rien igual, o veu­rien aug­men­tada la seva tri­bu­tació en l’IRPF”, explica l’estudi.

Amb la implan­tació de la RBU se supri­mi­rien les pres­ta­ci­ons (família, habi­tatge, exclusió social, pen­si­ons orfes, Lismi, beques, pen­si­ons i atur) i també s’aca­ba­ria amb els mínims per­so­nals, la com­pen­sació entre ren­di­ments, les reduc­ci­ons de l’IRPF per plans de pen­si­ons, ren­di­ments del tre­ball i totes les deduc­ci­ons de la quota (habi­tatge, incen­tius, etc.), que només a Cata­lu­nya puja 30.619 mili­ons.

Ara bé, a part de l’incre­ment de tri­bu­tació per al seg­ment de població més rica, els autors pro­po­sen finançar al vol­tant d’uns 7.000 mili­ons d’euros del cost de la RBU amb diver­ses mesu­res addi­ci­o­nals, com ara la reducció de l’eco­no­mia sub­mer­gida en 10 punts per situar-la en la mit­jana de la Unió Euro­pea, un nou tipus d’impost sobre soci­e­tats espe­ci­al­ment per a les grans cor­po­ra­ci­ons digi­tals, a més d’un impost de transac­ci­ons finan­ce­res, entre d’altres

L’estudi dels eco­no­mis­tes cata­lans recull exem­ples d’expe­ri­ments de ren­des bàsiques en dife­rents estats dels EUA on ha dis­minuït la pobresa, han millo­rat la salut i el ren­di­ment esco­lar i s’ha reduït la delinqüència, el con­sum de dro­gues i l’alco­hol

Ara bé, la mesura també ha tin­gut efec­tes nega­tius, com ara que s’ha produït efecte crida i, en el mer­cat de tre­ball, alguns col·lec­tius han reduït les hores de tre­ball, alhora que els atu­rats han tri­gat més a tro­bar feina.