En essència, la trans­for­mació digi­tal és girar una orga­nit­zació com un mitjó perquè comenci a veure opor­tu­ni­tats on ara només veu ame­na­ces. No cal dir que afron­tar aquest des­a­fi­a­ment ni és fàcil ni barat. Tan­ma­teix, l’alter­na­tiva de no fer-ho, en el pit­jor dels casos, és la des­a­pa­rició de l’empresa per l’exclusió del mer­cat.

Això ho saben molt bé en el sec­tor de la inter­me­di­ació turística, que ja fa temps que va haver d’afron­tar aquest procés; en canvi, altres com el de la mobi­li­tat urbana, per exem­ple, l’estan vivint ara de ple. Per tant, una de les pri­me­res coses que es pot dir de la digi­ta­lit­zació és que és força asimètrica des del punt de vista sec­to­rial, tot i que ja comen­cen a ser poques les acti­vi­tats que no n’estan afec­ta­des d’una manera o d’una altra.

En canvi, la dimensió de les empre­ses sí que pro­por­ci­ona un cert patró. Com més grandària, més fàcil és tro­bar empre­ses que ja hagin abraçat la digi­ta­lit­zació, mal­grat que no va ser un ena­mo­ra­ment a pri­mera vista. La porta d’entrada de la digi­ta­lit­zació a les grans empre­ses va ser el depar­ta­ment de tec­no­lo­gia. Ràpida­ment va seduir el de màrque­ting, que va tro­bar una eina de comu­ni­cació en les xar­xes soci­als i, final­ment, va arri­bar a la cúpula direc­tiva. Nor­mal­ment l’últim esglaó es va asso­lir quan tot allò que estava pas­sant va començar a pesar en el compte de resul­tats, pre­sents o futurs. És ales­ho­res quan qui mana va deci­dir afron­tar aquest procés amb un pro­to­col per a la tran­sició i un pres­su­post per cos­te­jar aquest viatge. En alguns casos, arros­se­gant en el seu viatge els seus proveïdors de pro­duc­tes i ser­veis.

Una enquesta de la con­sul­tora PWC cen­trada en empre­ses mit­ja­nes espa­nyo­les revela que per a un 78% de les empre­ses d’aquesta dimensió con­sul­ta­des, la digi­ta­lit­zació és un tema “relle­vant” per a la seva super­vivència a llarg ter­mini; en el cas dels nego­cis de ser­veis finan­cers, el per­cen­tatge s’eleva fins al 84,6%. No obs­tant això, aquest nivell de pre­o­cu­pació dista molt dels recur­sos finan­cers que s’hi des­ti­nen. Només el 22%, pre­veu dedi­car més del 5% de les seves inver­si­ons a aquesta fina­li­tat en els pròxims cinc anys. En països com Dina­marca, Noru­ega i Suècia, la pre­visió d’inversió es mou entre el 42% i el 50%.

“Això no és una moda, això va de debò”, adver­teix Jaume Clo­tet, soci de l’ofi­cina de Bar­ce­lona de PWC i expert en trans­for­mació digi­tal. Clo­tet no veu una altra manera d’afron­tar aquest procés que no sigui dedi­cant-hi una par­tida pres­su­postària i no espe­rant un retorn de la inversió segons els esque­mes con­ven­ci­o­nals, perquè no hi ha cer­te­ses, i no tots els euros que s’hi dedi­quin ofe­ri­ran un TIR com fins ara: “L’únic que sé del cert és que els errors, millor si pas­sen ràpid, per tor­nar-ho a inten­tar.”

Les peti­tes empre­ses cons­ti­tu­ei­xen el prin­ci­pal motiu de pre­o­cu­pació perquè l’acti­tud més freqüent és la falta de reacció. La tran­sició digi­tal fa temps que és el tema estre­lla dels arti­cles de la premsa espe­ci­a­lit­zada, ins­pira best-sellers i motiva jor­na­des infor­ma­ti­ves en tots els sec­tors. Ningú pot al·legar des­co­nei­xe­ment i hi ha una pre­o­cu­pació demos­tra­ble. En canvi, falta esma.

A Pimec tenen un pro­grama d’acom­pa­nya­ment en la tran­sició digi­tal, que enguany ha arri­bat a la segona edició, i en total s’hi han vist invo­lu­cra­des unes 500 empre­ses cata­la­nes de menys de vint-i-cinc tre­ba­lla­dors. “Quan els pre­gun­tem si dis­po­sen de pres­su­post per a la tran­sició, més del 95% res­pon nega­ti­va­ment”, es lamenta Andreu Bru, res­pon­sa­ble de l’àrea de tec­no­lo­gia i inno­vació de la patro­nal: “Això ha de can­viar”, asse­gura.

Pot­ser una manera de pro­vo­car aquest canvi és dient clar quina és la inversió de diners que cal. Quant costa la tran­sició digi­tal? Hem fet la pre­gunta a tots els experts con­sul­tats per fer aquest repor­tatge i, com era d’espe­rar, les res­pos­tes han estat poc con­cre­tes. Cal des­ta­car la de Luis Pia­cenza, soci de con­sul­to­ria Crowe, que fa un exer­cici que ell mateix qua­li­fica de gros­ser, ale­a­tori i amb ànim pro­vo­ca­tiu: “Totes les orga­nit­za­ci­ons cal­cu­len què neces­si­ten inver­tir per seguir gene­rant el mateix; doncs bé, no seria estrany que ara arri­bes­sin a la con­clusió que han de doblar aquesta xifra, per afron­tar la digi­ta­lit­zació, i això només per man­te­nir el negoci”, afirma.

Cer­ta­ment, un dels senyals d’alerta que comen­cen a tenir mol­tes pimes és la cai­guda de mar­ges. Com explica Pilar Hernández, de Toots­group, una firma de solu­ci­ons per a la cadena de sub­mi­nis­tra­ment, les ven­des d’algu­nes empre­ses aguan­ten o crei­xen men­tre que els mar­ges s’estan reduint de manera alar­mant, de vega­des perquè el mer­cat s’ha sofis­ti­cat i per seduir un con­su­mi­dor cada cop més com­plex la res­posta és aug­men­tar la gamma de pro­duc­tes. “Davant aquest pro­blema, els mètodes de gestió tra­di­ci­o­nals d’eficiència tenen els seus límits i cal un cop de timó: fer les coses d’una altra manera”, subrat­lla Hernández.

La tran­sició digi­tal és aquest cop de timó. Això de la tran­sició digi­tal va d’inver­tir en tec­no­lo­gia (que no sem­pre és cara), va de for­mar els tre­ba­lla­dors i, sovint, incor­po­rar nous per­fils, i va de cer­car acom­pa­nya­ment extern per afron­tar aquest procés. La bona notícia és que, segons explica Andreu Bru, el canvi no és d’un any per l’altre, que les acci­ons i la inversió es poden repar­tir en el temps, “L’èxit depèn molt que els pro­jec­tes i els ter­mi­nis siguin assu­mi­bles”, diu Bru. De la mateixa manera, Jaume Clo­tet pensa que una de les lec­tu­res que es pot fer de la digi­ta­lit­zació és que la nova tec­no­lo­gia posa a l’abast de les pimes solu­ci­ons i capa­ci­tats que abans només esta­ven a l’abast de les grans empre­ses: “La gran basa d’aquest moment és per a les pimes, que tenen molt a gua­nyar”, afirma.

Però amb quina salut arri­ben les pimes a aquest moment? En línies gene­rals, el tei­xit no ha superat total­ment les con­seqüències de l’última crisi. Sobre­tot en dos aspec­tes: el pri­mer, en els sis­te­mes tec­nològics, en con­cret aquells que gene­ren dades (el motor d’aquesta trans­for­mació), que estan obso­lets, i, el segon, en la for­mació dels tre­ba­lla­dors i la direcció, que també pateix un pre­o­cu­pant endar­re­ri­ment. “No es va inver­tir durant la crisi perquè esta­ven molt enfo­ca­des a la sub­sistència i ara hi ha una gene­ració que no s’ha posat al dia; hi ha líders que van tenir un apre­nen­tatge de guer­ri­lla, però que ara tenen pen­dent una con­versa interna i una ambició de ser grans. Això és cru­cial i és en l’agenda pen­dent de la pime”, diu Luis Pia­cenza, de Crowe.

Con­versa. Segu­ra­ment la tran­sició digi­tal té més a veure amb la comu­ni­cació entre per­so­nes que amb la tec­no­lo­gia. Just Pifer­rer d’Enin­ter, una empresa d’ins­tal·lació i man­te­ni­ment d’ascen­sors que es troba en plena trans­for­mació digi­tal, ho con­firma: “No havia par­lat tant ni amb tanta gent en la meva vida com en aquests mesos.”

Tota trans­for­mació digi­tal comença per obrir canals de comu­ni­cació; interns, entre totes les àrees de l’empresa; i externs, amb els cli­ents i proveïdors i, per què no, amb altres empre­ses per col·labo­rar. Només així serà pos­si­ble enten­dre què està pas­sant i deter­mi­nar qui­nes són les limi­ta­ci­ons i qui­nes les poten­ci­a­li­tats de l’empresa en el nou con­text. A més, és la manera d’acon­se­guir la com­pli­ci­tat de tota l’orga­nit­zació i ali­near-la en un mateix objec­tiu. Simultània­ment cal capa­ci­tar l’orga­nit­zació en les noves habi­li­tats. “És crític adap­tar el conei­xe­ment i el talent a la nova rea­li­tat”, diu Clo­tet.

Una com­pa­nyia que ha superat aques­tes pri­me­res eta­pes està pre­pa­rada per incor­po­rar la tec­no­lo­gia, perquè sap quina neces­sita i per a què la neces­sita. “Malau­ra­da­ment, mol­tes empre­ses com­pren tec­no­lo­gia sim­ple­ment perquè està de moda sense saber per a què la faran ser­vir, i això és un risc evi­dent”, diu Pia­cenza.

Cer­ta­ment, la tran­sició digi­tal és un camí ple de ris­cos, i l’únic sal­va­vi­des és fer les coses ben fetes. Per mini­mit­zar les erra­des i garan­tir els resul­tats, els últims anys han nas­cut i s’han mul­ti­pli­cat les con­sul­to­res de tran­sició digi­tal, segu­ra­ment un dels sec­tors més pròsper de l’actu­a­li­tat. “No m’ima­gino una empresa sola fent aquest camí”, diu Clo­tet.

Les grans fir­mes de con­sul­to­ria s’han posat les piles en aquest ter­reny de manera més recent, però amb un cert retard que va afa­vo­rir el nai­xe­ment de des­pat­xos espe­ci­a­lit­zats en digi­ta­lit­zació, en alguns casos lide­rats per repre­sen­tats de la pri­mera gene­ració d’empre­ne­dors del país. D’altra banda, les engi­nye­ries de solu­ci­ons tec­nològiques també han mirat d’ocu­par aquest espai. Tot això suposa un ele­ment de com­ple­xi­tat afe­git a la com­ple­xi­tat inhe­rent del pro­blema. “Avui dia hi ha con­sul­to­res estratègiques que ofe­rei­xen un diagnòstic; d’altres que només venen medi­ca­ments del seu por­ta­foli i d’altres que poden fabri­car fàrmacs a mida del pro­blema”, deta­lla José Luis Sacristán, direc­tor del negoci d’indústria i engi­nye­ria d’Oasys, espe­ci­a­lit­zada en indústria 4.0. Cada per­fil de con­sul­tora defensa les bon­dats del ser­vei que ofe­reix. Sovint, però, la clau és pre­gun­tar al cli­ent què neces­sita abans que ven­dre-li una tec­no­lo­gia.

Ara bé, sovint és un món que espanta la pime. En aquest sen­tit, Andreu Bru explica que cada cop hi ha més con­sul­to­res i engi­nye­ries de mida petita amb una oferta de ser­vei que inti­mida menys les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses.

X Infor­mació extreta de la xer­rada del pro­fes­sor d’IESE Edu­ardo Calvo en el marc d’un semi­nari sobre digi­ta­lit­zació de la Fun­dació Naturgy el 9 de juliol.