Des que la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, va donar el tret de sortida al procés d’impeachment (destitució) del president Donald Trump, els Estats Units s’han abocat a una realitat voraginosa insostenible, més pròpia d’ una sèrie televisiva de trames impossibles i ritme vertiginós.

Washington està vivint petits terratrèmols polítics constants, noves informacions que fan saltar pels aires tot el previst anteriorment, xocs de declaracions entre rivals, documents que són bombes per al futur de la presidència de l’actual inquilí del Despatx Oval.

Tal com va prometre, la Casa Blanca va difondre ahir les anotacions (no la transcripció) de la polèmica trucada del 25 de juliol entre Trump i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va provocar una queixa formal interna dels serveis secrets dels EUA per la presumpta pressió de Trump al seu homòleg per aconseguir draps bruts de qui podria ser rival per a la reelecció, l’exvicepresident Joe Biden.

Van ser sis pàgines demolidores, on es confirma que Trump va insistir a Zelenski que l’ajudés. No és explícit, però la fortor de quid pro quo és innegable. Just després que Zelenski li demanés més cooperació en defensa, Trump va començar la pressió. “M’agradaria que ens fes un favor… M’agradaria que el fiscal general (dels EUA) truqués, a algú del seu equip, i que arribin fins al fons de la qüestió”, es llegeix al document, fent referència a la suposada trama de corruptela de Hunter Biden, fill de Joe Biden. “Es parla molt del fill de Biden, que Biden va aturar una investigació i molta gent vol saber coses sobre aquest tema, així que qualsevol cosa que puguis fer amb el fiscal general (dels EUA) seria fantàstic”, s’hi afegeix.

Després de mesos resistint-s’hi i vençuda per la pressió del partit, Pelosi ha apostat fort per l’impeachment i la jugada ha fet efecte. El document publicat és molt millor del que esperaven, perfecte perquè el procés de destitució de Trump sigui inevitable. “La publicació de les anotacions de la trucada de la Casa Blanca confirma que el president va comportar-se d’una manera que mina la integritat de les nostres eleccions, la dignitat del càrrec que ostenta i la nostra seguretat nacional”, va declarar.

Els mitjans nord-americans situen la xifra de congressistes que han declarat estar a favor de l’impeachment en molt a prop dels 218 necessaris per tenir la majoria simple a la Cambra de Representants. Cada vegada més demòcrates s’apunten al procés de destitució i acusen Trump de “parlar com un mafiós”. Tot i les evidències, Trump insisteix que res és cert, que mai va pressionar l’ucraïnès, que tot és una invenció de les fake news, que els demòcrates han “fabricat una crisi” que no és res més que la continuació d’una “cacera de bruixes” contra la seva figura.

“No quid pro quo” s’està convertint en el nou mantra del president i els republicans, igual que “no conspiració” ho va ser durant el període més àlgid del russiagate”. Molts demòcrates creuen que, tot i que no existís l’intercanvi de favors, el comportament del president demanant a un agent estranger que interfereixi en les eleccions és un acte de “traïció” suficient.

Justament ahir al vespre hi havia una reunió programada entre Trump i Zelenski en el marc de l’Assemblea General de l’ONU, que va posar els dos líders asseguts l’un al costat de l’altre davant les càmeres de televisió i la mirada de tot els EUA. Zelenski va aprofitar el seu passat humorista per trencar una tensió insostenible. “És molt millor parlar a la televisió que per telèfon, oi?”, va bromejar, despertant la riallada general. Després d’un parell d’acudits més, ja no va poder evitar les preguntes sobre la trucada.

Zelenski, un neòfit de la política, es va situar lleugerament al costat de la versió de Trump i va negar el que es pot llegir a les anotacions de la famosa trucada. “Crec que ja han llegit el text. Ho sento, no vull involucrar-me en les eleccions obertes i democràtiques dels EUA. Ningú m’hi va empènyer”, va dir. Trump va sortir al pas: “O, en altres paraules, no hi ha hagut pressió.”