Les fintech van rebre una inversió de 39.000 milions de dòlars el 2018
Els experts, si bé en destaquen que aporten a les finances un model centrat en el consumidor i que ofereixen més rendiment, alerten que saber analitzar bé com valoren el risc
Durant el 2018, es van invertir en el sector de les empreses de tecnologies financeres 39.000 milions de dòlars, una xifra que dobla la del 2017 i quintuplica la de fa quatre anys, segons un estudi de CB Insights. Pel que fa a l’Estat espanyol, el volum de les anomenades fintech va créixer un 60% el 2018, segons l’observatori sectorial DBK.
Segons Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en ensenyament financer, el principal atractiu d’aquestes empreses per a l’inversor és la possibilitat “d’aconseguir un rendiment d’entre el 7% i el 10%, i fins i tot més, tot i que evidentment amb més risc”. Segons afegeix, “amb un euríbor negatiu, els bancs et donaran molts pocs diners per una inversió de 500 euros a un termini molt curt. En canvi, en les empreses de tecnologies financeres pots invertir aquesta quantitat i, en menys d’un any, per exemple, en pots obtenir un interès elevat.”
Però sempre hi ha un risc del qual cal ser conscient. Com diu Ruiz Dotras, “sense una bona formació financera, les empreses de tecnologies financeres poden ser perilloses, perquè no saps com s’ha de fer una valoració correcta o si la informació que dona l’empresa que sol·licita els fons és verídica; tampoc no tens seguretat respecte de l’empresa tecnològica ni saps com valora el risc de les inversions.” Considera que cal fixar-se si l’empresa està registrada o no en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ja que hi pot haver empreses que es dediquen a la intermediació financera que no hi estiguin registrades, per la qual cosa no poden garantir seguretat.
Per la seva banda, Àngels Fitó Bertran, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, destaca de les fintech que tenen “un enfocament centrat en les necessitats i les preferències del consumidor i basat en un model sense intermediaris que, d’una banda, democratitza l’accés al món financer i, de l’altra, redueix el cost de la prestació del servei gràcies a sistemes molt més eficients.”
Destaca especialment que tant el finançament col·lectiu de préstec (crowdlending) i el finançament col·lectiu vinculat de préstec vinculat a un projecte (crowdfunding) “estan desbancant el negoci del capital risc clàssic.”