El govern, els polítics, periodistes, entitats i en general la majoria de la ciutadania està pendent de les sentències del procés. S’especula com a dia probable dilluns vinent, 14 d’octubre. Haurà passat la festa espanyola del 12 d’Octubre i no s’hauran complert les respectives presons provisionals per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –el termini és el 16 d’octubre–, que obliga el Suprem a una revisió per allargar la provisionalitat. És un fet difícil d’entendre, que un ciutadà pugui estar tants mesos a la presó sense haver estat jutjat.

Les sentències del judici són a tocar. El govern i la majoria de l’arc parlamentari espanyol les acatarà tal com surtin redactades. El govern català, sense concretar detalls, farà una declaració institucional tot dient que no hi està d’acord i que demana l’absolució.

És un fracàs de la política que avui tothom hagi d’estar pendent d’un jutjat per molt alt tribunal que sigui. Tothom pendent del Suprem. Quanta reflexió caldrà perquè tota la classe política d’una època demani perdó per no haver fet les coses d’una altra manera que no fora arribar a la via judicial. “No ho veig, no ho veig ”, anava dient Mariano Rajoy en castellà a Carles Puigdemont a La Moncloa quan aquest tan sols li demanava parlar de la situació. Quina llàstima que no s’haguessin escoltat i parlat amb un altre comportament. Escoltant i parlant de ben segur que ara no estaríem esperant que els jutges diguin aquesta setmana o la vinent si els polítics independentistes són bons o dolents. Caldrà esperar que la sentència porti un abans i un després. Els que gestionin les sentències han de ser capaços de mirar la qüestió políticament perquè mai més ningú hagi d’estar tan pendent dels jutges per saber allò que s’ha de fer políticament. Que aprofitin la campanya electoral.