L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser condemnat ahir a deu anys i mig de presó per un delicte de sedició. El Tribunal Suprem acusa Forn de no haver executat la tasca de fer complir les resolucions judicials i d’haver “neutralitzat” la capacitat operativa dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre amb la decisió d’enviar binomis d’agents als centres de votació durant la jornada del referèndum. En la sentència, el tribunal considera que Forn “va aconseguir l’efectiva ordenació de l’actuació dels Mossos”, de manera que va ser “funcional” per als seus “objectius polítics” i va “reconduir la interpretació” dels manaments judicials per aconseguir “simular-ne el compliment” i fer-los “inefectius”.

El tribunal recorda a l’exconseller que quan va entrar al govern va “assumir el gir tàctic” de l’executiu, que “aspirava a aconseguir que el govern espanyol acceptés un diàleg a partir de la decisió unilateral de portar a terme” la votació de l’1-O. Segons la sentència, l’aleshores conseller d’Interior va intentar “reconduir la interpretació” dels manaments judicials de manera que permetés “simular-ne el compliment”, però amb l’objectiu que acabessin sent “inefectius”. El text diu que l’assignació de binomis de mossos a cada centre de votació, “sense discriminar aquells que rebrien una gran afluència de persones per votar respecte a d’altres que previsiblement eren poc significatius”, va suposar la “neutralització de la capacitat operativa” de la policia catalana. El tribunal utilitza el testimoni del coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, que va criticar “la coartada” de la insuficiència de mossos en tots i cadascun dels centres de votació per complir el manament de la magistrada del TSJC.

Per al tribunal, la presència dels Mossos als centres de votació no va contribuir “al desallotjament dels centres”, va permetre “informar de l’estratègia policial que s’estava seguint” i va impossibilitar fer efectiu el manament judicial. Els jutges tampoc consideren vàlid l’argument de la defensa que remarcava l’ordre de la magistrada que l’actuació policial no afectés la “normal convivència ciutadana”.

Els magistrats remarquen que Forn va participar en una reunió el 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat amb els màxims responsables del govern i dels Mossos, en què els agents van advertir que el referèndum “podria desembocar en enfrontaments i en una escalada de violència”. Pel que fa al 20 de setembre, els magistrats afirmen que l’exconseller va autoritzar la concentració i que “no podia ignorar que aquella actuació anava més enllà d’una mera reunió per protestar” i que “va demostrar tenir coneixement de les dimensions que tenia quan va dirigir una ordre al comandament dels Mossos per conferir” a Jordi Sànchez “facultats mediadores”.

Forn no està acusat de malversació perquè, tot i que va subscriure l’acord de govern de l’assumpció solidària de totes les despeses que es promoguessin des de l’executiu per fer possible el referèndum, “no ha quedat acreditat” que “hagués posat l’estructura del departament que dirigia al servei de despeses concretes justificades per a la celebració del referèndum il·legal”.