Té 494.000 subscriptors a Facebook, unes 145.000 citacions als mitjans de comunicació russos i milers de likes per cada foto d’Instagram que penja. És Maria Zakhàrova, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus des del 2015. És més popular que moltes estrelles del pop. I, com ells, escriu sovint lletres de cançons per a artistes que triomfen a les sales de concerts més importants de Rússia.

La que ara és una de les dones més poderoses de la política russa, fa 20 anys treballava amb els peus i la veu per guanyar-se la vida. A finals dels anys noranta, la jove Maixa feia de guia per a grups de turistes xinesos que visitaven les matrioixques de sota les cúpules de Sant Basili. Tota la seva expertesa, l’havia recollida després d’haver passat la infància en el si d’una família de diplomàtics a l’ambaixada soviètica de Pequín. La Xina d’aquella època era més fosca i d’edificis més baixos, però segurament més xinesa que les actuals megalòpolis de plàstic que trobem de Shenyang fins a Zhejiang. Pel contrari, la Rússia d’aquella època, després de la caiguda de l’URSS, era com la núvia pobra de l’arrogant mandarí de Pequín.

Quan Rússia va ressorgir al llarg de la primera dècada del segle XXI, l’estratègia internacional russa no era gens asiàtica. Acords amb els Estats Units per al conflicte de l’Afganistan, la construcció del gasoducte Nord Stream 1 amb Alemanya... Només fa sis o set anys, esmentar el veí oriental de Rússia hauria provocat un somriure. Xinesos? Paios divertits que mengen gossos?

Però el 2014, quan Crimea es va integrar a Rússia, el joc va canviar. Les sancions econòmiques occidentals i la reacció de Moscou van ensorrar l’intercanvi comercial entre Rússia i la Unió Europea passant de 326.500 milions d’euros el 2013 a 211.800 milions d’euros el 2017.

Qui va substituir els proveïdors europeus de marques de qualitat? Marques desconegudes de la Xina. Ara el 20% de les importacions russes provenen de la Xina, superant així qualsevol altre importador, dos cops més que Alemanya i més gran que el conjunt de la Unió Europea. Tot plegat, l’intercanvi comercial russo-xinès ha passat de 63.500 milions de dòlars el 2015 a superar els 100.000 milions de dòlars el 2018. El juny del 2015, quan Maria Zakhàrova va ser nomenada portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, la Xina va començar a construir el gasoducte Poder de Sibèria, que està destinat a subministrar foc blau des del cor de Rússia fins al drac roig, i s’hauria de completar aquest any. Així, Europa deixaria de ser l’única parella de Rússia en aquest matrimoni del gas. A causa de la inflació del ruble, centenars de milers de turistes xinesos arriben a Rússia cada any i a les principals estacions de tren i aeroports russos ja trobem arreu anuncis en xinès. Els caces russos i xinesos fan patrulles conjuntes a l’espai aeri de Corea del Sud. Les autoritats russes i xineses han creat un grup de treball conjunt per evitar ingerències polítiques estrangeres (en clara referència a les protestes de Hong Kong i Moscou). Fins i tot, Zakhàrova –des del punt de vista xinès, una típica dona russa de cabells rossos i ulls grans– va felicitar el 70è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina amb un discurs íntegrament en xinès. I la culminació de l’idil·li va arribar al juny, quan el president Xi Jinping va regalar un parell de pandes al zoo de Moscou. Amb una condició, però: que els futurs fills d’aquesta família siguin propietat de Pequín.

El cert és que a Rússia els turistes xinesos només consumeixen en hotels i establiments de propietat xinesa. La Xina no dona suport a la posició russa sobre Crimea, i Rússia no subministra a la Xina el seu armament, per por que el copiïn il·legalment. “Visca l’amistat russo-xinesa per sempre”, va dir Zakhàrova en la seva salutació. “L’amistat és l’amistat, però el tabac es fuma per separat”, diu una antiga dita russa.

Mentrestant, els pandes han esdevingut les estrelles del zoo de Moscou. “Porteu-nos als ossos, com a la pel·lícula Kung Fu Panda!”, implora la canalla als seus pares. No saben que, durant dècades, els científics han estat considerant el panda com un os rentador gegant i no pas un os. I, fins i tot ara, després d’haver-lo classificat en la família dels ossos, els estudiosos destaquen algunes diferències importants entre aquesta bèstia xinesa i els seus parents russos, europeus i nord-americans.

Per a alguns russos, que mantenen ferms els valors europeus i consideren el seu país com a part d’Europa, no hi ha cap semblança entre aquesta criatura, tret d’alguna convergència superficial ocasional. Absolutament cap semblança.