El Pro­grama d’Ins­pecció Ambi­en­tal Inte­grada de la Gene­ra­li­tat, que es va rea­lit­zant anu­al­ment del 2014 ençà, i que ha des­ple­gat 3.000 ins­pec­ci­ons en cinc anys, evi­den­cia que any rere any les ins­tal·laci­ons indus­tri­als millo­ren en el com­pli­ment de la nor­ma­tiva ambi­en­tal, i s’ha pas­sat d’un com­pli­ment del 47%, l’any 2014, a un del 67%, l’any 2018.

Segons dades del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, l’any 2014, la ins­pecció va detec­tar 290 casos en què es va haver de fer una decla­ració final de l’informe amb el segell de “no ade­quat”, és a dir, que es detec­ten incidències ambi­en­tals relle­vants que dema­nen mesu­res de cor­recció i pre­venció. Aquests casos supera­ven els infor­mes de com­por­ta­ment “ade­quat” –inclo­uen incom­pli­ments poc relle­vants-, amb 115 casos, i els infor­mes de com­por­ta­ment “satis­fac­tori”, en què no es detec­ten incom­pli­ments o els que s’havien escai­gut han estat cor­re­gits. El 2015, els infor­mes de “no ade­quat”, 258, s’enfron­ta­ven a 169 “d’ade­quat” i 168 de “satis­fac­tori.” El 2016 es va arri­bar a un punt d’inflexió, en què els 220 de “no ade­quat” ja esta­ven per sota dels “ade­quat”, que arri­ba­ven a 241, men­tre que els que tenien decla­ració de “satis­fac­tori” tenien un regis­tre de 151. La tendència es va man­te­nir el 2017, amb 231 “no ade­quat”, molt per sota dels 276 “d’ade­quat”, amb 125 de “satis­fac­tori”. El 2018, els “no ade­quat”, 156, es man­te­nien també per sota dels “ade­quat”, 177, amb 99 “satis­fac­tori”.

Com diu Pere Poblet, sub­di­rec­tor gene­ral d’Inter­venció i Qua­li­fi­cació Ambi­en­tal: “Hem obser­vat una reducció dels incom­pli­ments real­ment relle­vant, i hem cons­ta­tat que la ins­pecció té un efecte revul­siu. Si es visita cada any l’empresa, això implica una retro­a­li­men­tació de la comu­ni­cació, i els res­pon­sa­bles de la ins­tal·lació indus­trial ente­nen que han d’apli­car deter­mi­na­des mesu­res per pro­te­gir el medi.” Els incom­pli­ments tenen a veure amb els eixos d’aigua, resi­dus i qua­li­tat de l’aire, i per això els expe­di­ents es tra­mi­ten a l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC) i la direcció gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic, enti­tats sobre les quals cau la res­pon­sa­bi­li­tat de fixar san­ci­ons, si escau.

El Pro­grama d’Ins­pecció Ambi­en­tal Inte­grada té com a uni­vers els 1.511 esta­bli­ments DEI, és a dir, inclo­sos en la direc­tiva euro­pea d’emis­si­ons indus­tri­als, que es con­si­de­ren poten­ci­al­ment d’alta incidència ambi­en­tal. Enguany, la ins­pecció s’està duent a terme sobre 736 esta­bli­ments, que es clas­si­fi­quen en qua­tre grups d’acti­vi­tat: indus­tri­als i energètiques (245) en què tro­bem cicles com­bi­nats, refi­ne­ries de petroli, fabri­cació de ciment, vidri­e­res, indústria química, fone­ries, indústria tèxtil i indústria agro­a­li­mentària; acti­vi­tats de gestió de resi­dus (78); dipòsits con­tro­lats de resi­dus (32) i grans explo­ta­ci­ons rama­de­res (381), que inclou gran­ges de galli­nes pone­do­res, porcs d’engreix i tru­ges repro­duc­to­res.

Amb el pas dels anys, també s’ha allar­gat el període entre ins­pec­ci­ons. Com diu Poblet: “Quan es va implan­tar la ins­pecció, algu­nes empre­ses es quei­xa­ven d’haver de sofrir ins­pec­ci­ons cada any però, amb l’adopció d’un algo­ritme que mesura el poten­cial con­ta­mi­nant, ara podem modu­lar la freqüència de la ins­pecció.” Ara, un 30% dels esta­bli­ments indus­tri­als sota con­trol man­te­nen una peri­o­di­ci­tat de dos anys, amb tendència a reduir-la, men­tre que un 60% de les empre­ses rep l’ins­pec­tor cada tres anys. “En el cas d’un incom­pli­ment greu de la norma, que implica una peri­llosa afec­tació de medi ambi­ent, com ara superar els límits de part per milió de partícules con­ta­mi­nants eme­ses a l’atmos­fera, l’ins­pec­tor torna al cap de sis mesos per veure si hi ha hagut esmena.” És impor­tant remar­car que, amb l’acu­mu­lació d’experiència, la tasca d’ins­pecció ha gua­nyat en eficiència: si el 2014 la mit­jana de dies neces­sa­ris per eme­tre un informe era de 195, l’any pas­sat ja es bai­xava a 157, amb un 40% d’infor­mes eme­sos en menys de qua­tre mesos.

A l’hora de deter­mi­nar quins són els sec­tors d’acti­vi­tat que poden tenir una incidència ambi­en­tal poten­ci­al­ment més alta, Poblet fa esment de la indústria química de base i els ges­tors de resi­dus.

De cara als anys vinents, Pere Poblet avança: “La nos­tra intenció és pas­sar del segui­ment quan­ti­ta­tiu que hem estat fent fins ara a un de qua­li­ta­tiu, per poder des­criure fil per randa les infrac­ci­ons a la norma ambi­en­tal que es fan, i poder obser­var si hi ha rei­te­ració.”