Carmen Calvo ha afirmat en un article d’opinió al diari belga Le Soir que el “bon funcionament” de la cooperació judicial en l’euroordre d’extradició del president Carles Puigdemont suposa una “prova de foc” per a Europa.

El cas de l’euroordre contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín, a Bèlgica, i Clara Ponsatí, a Escòcia, ha comportat més d’un posicionament públic de l’Estat espanyol, al qual ara s’afegeix el de Calvo.

Segons la vicepresidenta del govern espanyol en funcions “el bon funcionament de la cooperació judicial a Europa no és una qüestió que només concerneixi Bèlgica i Espanya. És una prova de foc per a l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia en el seu conjunt”.

La ministra espanyola reitera que els processats i empresonats independentistes no ho són “per haver convocat un referèndum”, sinó per una “successió coordinada d’actes” que van portar “a la declaració unilateral i inconstitucional de la independència”. Per aquest motiu, confia que Bèlgica “demostri el mateix respecte” per la justícia espanyola i les decisions judicials del Tribunal Suprem. Calvo subratlla que Espanya respecta “plenament” la independència del sistema de justícia belga.

“En virtut de la lleialtat i el compromís compartit amb l’estat de dret, confio en el respecte i reconeixement mutu dels dos estats de dret belga i espanyol de la independència del seu els respectius poders judicials i les decisions que se’n deriven”, insisteix.

Calvo defensa que, “malgrat la desinformació i la propaganda difosa pels secessionistes”, la sentència del Tribunal Suprem als presos independentistes s’ha pres en el marc d’un procediment judicial “transparent i públic”, emès en directe íntegrament i accessible a més de 170 mitjans acreditats, recorda, i segons ella, “amb totes les garanties de l’estat de dret”.

També advoca per la “independència, l’autonomia i la professionalitat” dels jutges espanyols “durant els darrers quaranta anys de vida constitucional democràtica”.

Calvo fa un resum dels fets que han portat els líders independentistes a la presó o a l’exili “després de fugir de la justícia espanyola” i recorda l’aprovació del Parlament de la llei del 2017 per convocar el referèndum i les de “l’abolició” de la Constitució i l’Estatut. Lleis que es van adoptar “en absència de diputats no nacionalistes de l’oposició que, en ser privats, de fet, de la possibilitat de presentar esmenes, es van retirar de la cambra”.