Les congestions per accedir a Barcelona fan perdre dos dies a l’any als usuaris
Les rondes i els corredors del Vallès Occidental i el Baix Llobregat són les vies més afectades, segons el RACC
Les hores punta s’avancen i les retencions duren més
Les persones que accedeixen a Barcelona a través dels principals corredors viaris perden una mitjana de dos dies a l’any atrapats en retencions de trànsit, segons un estudi elaborat pel RACC. Aquestes congestions afecten 320.000 persones cada dia. Comparat amb les xifres del 2016, quan el RACC va fer el mateix estudi, la situació s’ha agreujat i ara els ciutadans perden un 19,5% més de temps. El president del RACC, Josep Mateu, va explicar durant la presentació de l’informe que, a més d’afectar molta gent i ser incòmodes, les congestions als accessos a Barcelona impliquen “pèrdua de competitivitat econòmica i més contaminació”. Els embussos tenen un cost econòmic que l’estudi xifra en 169 milions d’euros anuals, un 23% més que el 2016. D’aquesta pèrdua, el 86% correspon a un cost assumit pels usuaris en temps perdut. Per fer aquest càlcul, el RACC ha determinat un cost de 10 euros per hora perduda, mentre que la resta del cost es tracta dels diners que val el combustible de més que es gasta quan els vehicles queden atrapats en les retencions.
L’increment del nombre de vehicles que es desplacen per aquests corredors ha provocat una ampliació i un avançament de l’hora punta del matí. Si el 2016 la congestió començava a les 7 del matí i s’allargava fins a les 9, ara ja hi ha problemes de retencions a partir de les 6 i fins a 1/4 de 10, i mentre que el pitjor moment de l’hora punta s’ha avançat mitja hora, i ara és a 2/4 de 8. A aquesta hora es poden arribar a acumular 52 quilòmetres de cues. Pel que fa a la tarda, l’hora punta de sortida s’ha avançat en la mateixa proporció que al matí, i ara comença a 2/4 de 5, en comptes de 2/4 de 6 que es registrava el 2016.
Per fer l’estudi, el RACC ha pres de referència els 402 quilòmetres de vies de gran capacitat que integren els accessos a Barcelona i ha comptat com a retenció els moments en què els vehicles han de reduir a més de la meitat la velocitat. S’ha estudiat un total de tretze vies que corresponen a sis corredors d’accés. Les rondes (B-10 i B-20), els corredors del Vallès Occidental (C-16, C-58 i AP-7) i del Baix Llobregat (A-2 i B-23) són les vies que concentren el 80% del temps perdut. En termes absoluts, al corredor del Vallès Occidental es perden 4 milions d’hores cada any, a les rondes la pèrdua és de 3,5 milions d’hores, i al Baix Llobregat, de 3,2 milions.
L’estudi inclou una enquesta feta als usuaris que indica que el 45% estarien disposats a compartir cotxe i el 36% el deixarien en un aparcament dissuasiu fora de la ciutat.
Més inversió en transport públic i aparcaments fora
Les solucions proposades pel RACC per mirar de millorar la situació se centren en una major inversió en transport públic i reclamar que s’executin amb urgència les infraestructures de Rodalies; l’ampliació i millora dels park&ride, els aparcaments dissuasius fora de Barcelona a tocar d’estacions de tren i d’autobús que faciliten l’accés en transport públic; la creació de nous carrils Bus-VAO de baix cost a la B-23, per l’entrada des del Baix Llobregat, i la C-31 Nord, l’accés del Maresme que estiguin disponibles per a vehicles amb tres o més ocupants.
També apunta a la necessitat d’estudiar l’abaratiment dels títols de transport públic de tarifa plana, com ara la T-Mes o la T-Trimestre, que podrien anar lligats a la posada en servei de la T-Mobilitat. L’altra solució proposada és fer una gestió més intel·ligent de les infraestructures viàries amb la instal·lació de senyalització de velocitat variable a tota la xarxa metropolitana; la finalització de l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7, i el tram de la B-40 entre Abrera, Terrassa i Sabadell, i la creació d’accessos viaris exclusius per a vehicles pesants al port i a la Zona Franca per mirar de descongestionar l’A-2 i la ronda Litoral.