L’Espai Ter de Torroella de Montgrí dissabte es va vestir de gala amb un espectacle de Neus Mar: Íntimament Llach.

Des del primer moment la tendresa es va incorporar a l’escenari: “Aquest camí que deixo enrere és llarg/però em vull lleuger del seu bagatge,/que res no em valen tants d’atzars,/ni els vells camins, ni el blau del mar,/si dintre seu no sento com batega, hi batega,/el fràgil art de la tendresa...” i de mica en mica la Neus (i el seu equip) van anar evolucionant cap a una posada en escena musical que despertava més i més emocions i que fins i tot en alguns moments arribà a pell de gallina.

Tal com havia anunciat la mateixa Neus, en les prop de dues hores d’espectacle hi va haver temps per fer repàs de relectures molt personals de cançons “poc previsibles”, com ara Alè i A força de nits. Però també hi havia preparades cançons encara plenes de força per les quals els temps sembla no haver passat: La gallineta o L’estaca. Un repertori que es va seleccionar a partir d’una petita enquesta a les xarxes perquè aquest projecte “no es quedés només en les cançons típiques, els clàssics de Llach”. “I també per conèixer els gustos de la gent, descobrir coses noves i veure si jo hi podia connectar”, explicava la Neus just abans de fer la presentació d’Íntimament Llach. Evidentment que no hi va faltar Vaixell de Grècia, Laura, Que tinguem sort, Venim del nord, venim del sud, País petit o Cal que neixin flors a cada instant, per exemple. Però també hi va haver temps per a Vida, Amor particular, Abril 74...

Amb aquest espectacle Neus Mar deixa palès el seu bagatge de més de vint anys “picant pedra” i en el decurs dels quals ha passat de cantar melodies d’aquelles que sovint queden configurades en el que anomenem d’ahir, d’avui i de sempre, i passant per les havaneres, a un espectacle de gran responsabilitat atesa la solvència acreditada del seu autor, Lluís Llach, i que formen part de la història musical de l’últim mig segle del nostre país. L’espectacle Íntimament Llach és una mena de reconeixement de gran qualitat al talent del cantautor de Verges posat en solfa per la Neus.

En aquest camí que de moment, doncs, queda emmarcat amb aquest magnífic espectacle, fent una mirada ràpida al passat més recent, recordo que el 2006, llavors tenint de companya de viatge musical la Marina, Neus Mar presentava el que seria el primer CD que ja deixava entreveure que no era un caprici sinó l’inici d’una trajectòria de catorze anys d’evolució continuada. “El somni no s’ha acabat, continua cada dia, quan puc regalar una melodia o una emoció a aquell que m’escolta”, deia.

Catorze anys després, la Neus deixa plena constància que, efectivament, el somni no s’ha acabat perquè estic ben segur que després d’aquest magnífic espectacle Íntimament Llach en vindrà un altre de millor encara. Perquè veient, escoltant i havent assaborit aquest espectacle, amb la valuosíssima aportació musical de l’Enric Canada i l’Emilio Sánchez, no tinc cap mena de dubte que aquest acurat treball és l’inici de projectes d’una nova etapa en la trajectòria artística d’aquesta tastaolletes que sempre ens acaba sorprenent i el públic i xala i en participa. I és que els concerts de la Neus són un cúmul d’emocions