Ha moles­tat, i molt, al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que ERC pactés amb el PSOE aspec­tes que afec­ten el govern sense el seu con­curs, fins al punt que Quim Torra va cri­dar ahir a capítol el vice­pre­si­dent, el repu­blicà Pere Ara­gonès, per tras­lla­dar-li el seu males­tar, dema­nar-li expli­ca­ci­ons i acla­rir-li que l’acord ERC-PSOE “no té el vis­ti­plau del govern ni l’assu­meix com a tal”. “És un acord entre par­tits”, li va fer avi­nent.

Després de tres quarts d’hora, la sang no va arri­bar al riu. Torra va remar­car-li que qual­se­vol acord amb el govern d’Espa­nya ha d’estar ges­ti­o­nat i vali­dat per la pre­sidència cata­lana, i que no es pot nego­ciar res amb La Mon­cloa al marge dels acords de govern. En aquest sen­tit, la posició comuna con­sen­su­ada pels socis és l’acord del 14 d’octu­bre i el comu­ni­cat con­junt del pre­si­dent i el vice­pre­si­dent de reacció a la sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra els pre­sos polítics, l’ano­me­nada Decla­ració de la Llotja (subs­crita per par­tits cata­lans, bale­ars, valen­ci­ans, bas­cos i gallecs con­tra la repressió i per l’auto­de­ter­mi­nació), la de l’Assem­blea de Càrrecs Elec­tes del 30 d’octu­bre per l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia, i les reso­lu­ci­ons del Par­la­ment. “D’aquí no es mourà el pre­si­dent Torra: exer­cici del dret d’auto­de­ter­mi­nació, fi de la repressió i amnis­tia”, refer­men.

El cap de govern també té dub­tes sobre la con­sulta pac­tada entre ERC i el PSOE sobre el resul­tat de la taula entre governs, ja que va defen­sar a Ara­gonès la neces­si­tat que les nego­ci­a­ci­ons per­me­tin “una votació clara sobre la inde­pendència”. “Ho tor­na­rem a fer i Spain, sit and talk són expres­si­ons a favor del dret a l’auto­de­ter­mi­nació”, recor­den fonts de Pre­sidència, que hi afe­gei­xen que un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació “ha estat la força moti­va­dora de la mobi­lit­zació popu­lar més gran d’Europa durant els últims deu anys”. “Ningú s’ha mobi­lit­zat de manera mas­siva per un nou esta­tut ni cap millora d’auto­go­vern que no sigui la inde­pendència”, subrat­llen, en pre­visió de per on poden anar les ofer­tes soci­a­lis­tes en aquesta taula.

Més tard, via Twit­ter, Torra hi insis­tia: “La ciu­ta­da­nia s’ha gua­nyat el dret de votar sobre la inde­pendència en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. Tenim un país apo­de­rat i madur que ha de pren­dre les deci­si­ons lliu­re­ment.”

El vice­pre­si­dent va acu­dir a Palau amb l’ànim de tei­xir una estratègia con­junta a par­tir de l’acord amb el PSOE i va pro­po­sar a Torra defen­sar ple­gats l’auto­de­ter­mi­nació a la mesa de nego­ci­ació amb l’Estat per inten­tar des­en­ca­llar el con­flicte polític. Ara­gonès va argu­men­tar que la rei­vin­di­cació de l’auto­de­ter­mi­nació davant l’Estat ja estava pre­vista entre els acords de govern.

Tant el pre­si­dent com Junts per Cata­lu­nya cir­cums­cri­uen l’acord d’ERC per abs­te­nir-se en la inves­ti­dura de Pedro Sánchez com un pacte entre for­ma­ci­ons polítiques. La cap de files de JxCat a Madrid, Laura Borràs, acusa ERC de ser des­lle­ial amb el pre­si­dent i el govern, i ahir adver­tia des de RAC1 del perill de deses­ta­bi­lit­zació: “El que seria estrany és que un soci de govern volgués donar esta­bi­li­tat a un govern espa­nyol i, en canvi, gene­rar ines­ta­bi­li­tat en el si del govern català.”

Borràs també va aler­tar d’even­tu­als con­seqüències per al govern arran de fer Sánchez pre­si­dent, sense pre­ten­dre entrar en el debat sobre un avançament elec­to­ral: “Quan hi ha frac­tura entre els socis de govern, es pot pro­duir un esce­nari d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des. Que això pugui pas­sar no vol dir que acabi pas­sant.” Borràs inten­tava no posar més lle­nya al foc, no sense expli­ci­tar la queixa que “no es pot par­lar d’una mesa de govern si el soci majo­ri­tari de govern no sap res d’aquesta mesa”.

Fonts de vice­pre­sidència insis­tien a l’ACN que tant el depar­ta­ment capi­ta­ne­jat per Ara­gonès com ERC “sem­pre han estat lle­ials”, i van recor­dar que van ser els pri­mers a dema­nar a l’equip nego­ci­a­dor soci­a­lista que Sánchez truqués al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i que des de sem­pre han estat par­lant d’una taula entre governs en les nego­ci­a­ci­ons.

Dilluns, quan es va saber que ERC i el PSOE havien arri­bat a un acord, el pre­si­dent va posar-se en con­tacte amb Ara­gonès per expres­sar-li que un acord de par­tit no vin­cula el govern, i per recor­dar-li que “no gover­nen sols”. L’endemà, el vice­pre­si­dent va tru­car a Torra i van que­dar per ahir.

No és gens clar que la tensió entre els socis hagi dis­minuït, però el govern tira enda­vant –“sem­pre hi ha el bucle per­ma­nent que estem en crisi, però el govern encara dura”, cons­ta­tava Borràs–. El que sí que és evi­dent és que s’apro­xi­men nous epi­so­dis en què les cos­tu­res gover­na­men­tals es tor­na­ran a posar a prova, ja que, al marge de la inves­ti­dura de Sánchez (en què JxCat dirà no, d’acord amb el com­promís de no fer-ho a canvi de res), hi ha la pro­ba­ble inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra. Aquest punt sí que podria accen­tuar les ten­ti­nes del govern. La Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) es pro­nun­ciarà avui sobre la pos­si­ble sus­pensió de Torra com a dipu­tat del Par­la­ment, fet que de facto li impe­di­ria con­ti­nuar al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat.

Borràs va adme­tre que hi podria haver un “esce­nari elec­to­ral deri­vat d’una inha­bi­li­tació”, però que seria “escan­dalós” en un estat de dret que un orga­nisme admi­nis­tra­tiu com la JEC servís per depo­sar un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Segons l’excon­se­llera, si això passés, Torra se sot­me­tria a una qüestió de con­fiança al Par­la­ment. “Ha de ser el Par­la­ment qui deci­deixi inha­bi­li­tar-lo o no”, va recor­dar.

Entre­tant, el por­ta­veu de JxCat a la cam­bra, Edu­ard Pujol, va afir­mar que la volun­tat del pre­si­dent d’esgo­tar la legis­la­tura “té tot el sen­tit del món” mal­grat les dis­crepàncies entre els socis. En una entre­vista a Ser Cata­lu­nya, Pujol va rei­vin­di­car la volun­tat de JxCat de dia­lo­gar, però va aler­tar de “les aixe­ca­des de camisa d’uns pro­fes­si­o­nals del poder com és el PSOE i unes per­so­nes que no tenen gai­res escrúpols a l’hora de can­viar de posició”.