Tornar per no oblidar
Supervivents, caps d’estat i primers ministres commemoren a Auschwitz el 75è aniversari de l’alliberament del camp
Polònia i Israel fan visible, durant l’acte, la tensió sobre el paper dels polonesos durant l’Holocaust
Més de 200 supervivents es van aplegar ahir a l’antic camp d’extermini nazi d’Auschwitz per commemorar el 75è aniversari de l’alliberament dels presoners a mans de l’Exèrcit Roig i llançar un missatge al món contra l’oblit. “L’Holocaust va ser aprovat i finançat per un govern. No només ho van permetre, sinó que també ho van executar i van animar ciutadans del carrer a esdevenir assassins”, va recordar Benjamin Lesser, polonès de 92 anys, que va ser enviat amb la seva família a Auschwitz el 1944. Construït el 1940 pels nazis en territori de la Polònia ocupada, hi van morir més d’1,1 milions de persones –la gran majoria, jueus de tot Europa– en cambres de gas o per gana, fred o malaltia.
“He tornat per no oblidar cap detall del que em va passar, per mantenir vius els records i evitar que el món caigui en l’amnèsia”, hi va afegir.
Una altra supervivent que també va perdre la família a Auschwitz, Yvonne Engelman, que ara viu a Austràlia, recordava els horrors del camp. “Podíem sentir nens tossir, plorar, asfixiar-se amb el gas i, també, sentir l’olor de la carn humana i la por de pensar que potser tu series la pròxima víctima.”
Caps d’estat i de govern i reis de tot el món –entre els quals, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier; el primer ministre francès, Édouard Philippe, i Felip VI– van participar en els actes d’ahir a Auschwitz, però no els dirigents mundials, com ara Putin, que ja van commemorar l’aniversari la setmana passada a Iad va-Xem, el Centre de l’Holocaust, a Jerusalem.
Ahir, els presidents d’Israel i Polònia van fer una crida a combatre el ressorgiment de l’antisemitisme. “El nostre deure és lluitar contra l’antisemitisme, el racisme i la nostàlgia del feixisme, aquests mals que amenacen de soscavar els fonaments de les nostres democràcies”, va dir el president israelià, Reuven Rivlin, en un recinte proper al camp, convertit avui en un museu per a la memòria. El seu homòleg polonès, Andrzej Duda, que no va participar en l’acte de Jerusalem, dijous passat, perquè no va ser inclòs en la llista d’oradors, va agrair a Rivlin la seva presència a Auschwitz.
Tot i els missatges conjunts contra l’antisemitisme, en l’acte d’ahir a Auschwitz es van fer visibles les tensions entre Polònia i Israel pel record de l’Holocaust. Rivlin va demanar a Varsòvia que no polititzi la història, una al·lusió a la insistència del governamental partit Llei i Justícia (PiS, nacionalista) que tots els polonesos van tenir un comportament honorable durant la Segona Guerra Mundial.
Col·laboracionisme
En el marc d’una política més àmplia de revisionisme històric, el PiS destaca el sofriment experimentat pels polonesos durant la guerra, amb la mort de sis milions –la meitat, jueus– i la destrucció de la seva capital, Varsòvia. Però Rivlin els va recordar que, a més de polonesos que van arriscar la vida “amb gran coratge” per salvar jueus durant l’Holocaust, també n’hi va haver que van col·laborar en l’extermini perpetrat pels ocupants alemanys.
Alerta contra l’augment de l’antisemitisme a Europa
RedaccióTot i la magnitud de les atrocitats dels nazis, el colpidor testimoni dels supervivents dels camps d’extermini, les pel·lícules, els llibres i els museus que documenten l’Holocaust, hi ha estudis que demostren la persistència de l’antisemitisme, sobretot a Europa. Un estudi del 2019 citat per l’agència Reuters a càrrec de la Lliga Antidifamació, amb seu als EUA, mostra que un de cada quatre europeus té actituds “malignes” cap als jueus, comparat amb el 19% dels nord-americans. A Alemanya, continua l’estudi, un 42% pensen que els jueus “parlen massa encara” sobre l’Holocaust.