Rebuig a Palestina del pla proposat per Trump i divisió a la resta del món àrab
Els líders de Fatah, Hamas i l’ONU el critiquen, però la reacció al carrer és més tèbia
Molts palestins senten que el suport internacional podria desaparèixer
Les autoritats palestines han girat l’esquena al projecte sobre l’acord de pau que aquest dimarts va anunciar la Casa Blanca des de l’inici de la seva gestació i, per a molts analistes, el fet que una de les parts no hi hagi participat desacredita l’acord des del primer moment: “El que acabem de conèixer és una absurditat i hi diem que no mil vegades”, va dir ahir el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas.
Washington i Tel-Aviv defensen que l’acord comporta beneficis tant per a Israel com per als territoris palestins. Jason Greenblatt, assessor de Trump i un dels autors del projecte, assegura haver parlat “amb molts de palestins” abans de redactar-lo, que estarien suposadament disposats a fer algunes concessions a canvi d’un futur millor. Els sacrificis per la banda palestina inclouen l’annexió israeliana de la Vall del Jordà, el que representa el 30% de l’actual Cisjordània i el control de la seva zona més fèrtil; la pèrdua de Jerusalem com a possible futura capital palestina; el desarmament i l’acceptació de les noves fronteres israelianes i la negació del retorn dels milions de refugiats palestins, als quals la llei internacional reconeix el dret de tornar a casa.
L’acord de pau té defensors i detractors. El Regne Unit, el Marroc, Egipte, l’Aràbia Saudita i França, en menor mesura, han aplaudit el que consideren un esforç per part dels EUA per acostar la pau al Pròxim Orient. La Lliga Àrab, l’Iran i Turquia han criticat un acord que asseguren que “malmet els drets legítims” dels palestins. Especialment dur va ser el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que va dir que “ pretén legitimar l’ocupació israeliana”. A Ankara no s’hi veia un consens entre tots els partits del parlament des del 2016. El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, assegura estar compromès amb la pau “en base a les resolucions de l’ONU, el dret internacional i les fronteres anteriors a 1967”, el que representa un revés a la proposta d’acord.
Però molts palestins no ho veuen clar. “Aquests suports poden desaparèixer amb el pas del temps”, diu Ali Whisham, treballador de 27 anys resident a Betlem. Des de Palestina, explica que “no és fàcil saber si la comunitat internacional serà prou per aturar aquest projecte”. El rebuig de l’acord ha fet mostrar una certa unió entre Fatah i Hamas, els partits líders a Cisjordània i a la Franja de Gaza, respectivament, però pocs palestins compten que això porti enlloc. “Cada un d’ells té el poder a un territori diferent, cosa que els representa un negoci, i la gent tampoc confia en els partits”, explica un resident de Ramallah. “Ni tan sols hi ha hagut grans manifestacions després de l’anunci de l’acord. Els palestins ja no responen a un discurs, sinó a la realitat sobre el terreny. Que s’anuncii que perdrem la Vall del Jordà no ens diu res: això passa des de fa anys”.
LA FRASE
Contra el dret que protegeix els refugiats palestins
El pla pretén posar fi al dret que la llei internacional reconeix a milions de refugiats palestins: el retorn algun dia a casa seva. L’administració de Trump fa temps que fa passes per debilitar tot el que té a veure amb aquest concepte legal i el 2018 ja va retirar tot el finançament a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA). Ho va justificar dient que l’agència era deficitària, una forma de dir que UNRWA no podia mantenir eternament els descendents dels refugiats, que el dret internacional també considera refugiats. Els EUA eren fins aleshores el major donant per finançar l’agència, que els palestins refugiats a països com el Líban o Jordània requereixen per poder accedir a educació o a sanitat. Amb un grapat d’estats donant suport al pla de Trump, la protecció que el dret internacional ofereix als palestins està una mica més en risc.