Una amnistia és l’única solució possible per tancar la repressió que s’ha generat a Catalunya arran del procés sobiranista, i per poder obrir, posteriorment, una nova etapa en què s’afronti la solució del conflicte a través de la via del diàleg. Aquest és el corpus doctrinal d’una nova campanya d’Òmnium Cultural, que s’ha plasmat en un manifest que ja han signat unes dues-centes personalitats. La iniciativa és calcada, en fons i forma, de la que ja van endegar el novembre del 2018 sota l’epígraf plataforma del 80%, en què representants de diversos àmbits i sensibilitats polítiques van fer pinya, en aquella ocasió, per reclamar la llibertat dels presos i una sortida política a l’atzucac en què es troba el país. Molts d’ells, per no dir la majoria, repeteixen en aquesta nova acció. L’exconseller Andreu Mas-Colell, l’investigador Bonaventura Clotet, els actors Enric Majó o Julio Manrique, l’entrenador de futbol Pep Guardiola, l’historiador Joan B. Culla, l’exalcalde de Girona Quim Nadal o el que va ser cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, són alguns dels noms que han estampat la seva rúbrica al document.

Des d’Òmnium Cultural es té perfectament interioritzat que, des d’un punt de vista exclusivament pràctic, plantejar una amnistia ara mateix té un recorregut més que limitat, ja que això hauria de ser aprovat per les Corts de Madrid, on no hi ha ni la voluntat, ni per descomptat les majories, per fer-ho. Malgrat aquest impediment objectiu, el propòsit de la campanya és que aquesta demanda vagi calant en el conjunt de la societat civil i els partits catalans, perquè s’acabi convertint en generalitzada. El pas següent ja seria el d’anar cercant com€plicitats fora. “És complicat, sí, però si no ho afrontem no ho farem mai”, resumia ahir el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, durant la presentació del manifest que es va fer al centre Arts Santa Mònica de Barcelona.

La reflexió que fa el text, i que Mauri va desenvolupar durant la seva intervenció, és que l’amnistia és l’únic mecanisme que pot fer un punt i a part en la causa general que s’ha obert contra l’independentisme en els darrers anys, i que s’ha traduït en l’obertura d’un miler de procediments judicials. En canvi, altres mesures plantejades, com ara la reforma del Codi Penal per esmenar el delicte de sedició, repercutirien en els presos, però no en aquest conjunt d’afectats. I, per tant, no serien la millor solució, és la tesi d’Òmnium.