Gran angular

Aranzels i Brexit causen neguit a les pimes

Les empreses exportadores es veuen obligades a reaccionar a la política de ‘càstigs’ comercials que apliquen els EUA i a la incertesa d’una Gran Bretanya fora de la Unió Europea

Comença l’hora de la veritat. Negociar un nou acord amb la UE no serà fàcil
Xavier Ferrer
Col·legi d’Economistes
Ens preocupa que els aranzels desposicionin els productes afectats
Cristina Serradell
ACCIÓ

Neguit con­tin­gut, en espera que els esde­ve­ni­ments a banda i banda de l’Atlàntic –als Estats Units i la Gran Bre­ta­nya– s’enca­mi­nin per la via del seny, tot i que les últi­mes decla­ra­ci­ons del pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, i el popu­lisme exa­cer­bat del pre­si­dent nord-ame­ricà, Donald Trump, encara atien més la temuda incer­tesa en l’àmbit comer­cial.

Tres dies després de fer-se efec­tiu el Bre­xit, Brus­sel·les i Lon­dres van començar a ense­nyar les seves car­tes de cara a la nego­ci­ació de la futura relació, per a la qual s’han donat deu mesos amb una pròrroga de fins a dos anys. I les posi­ci­ons van començar des de punts prou allu­nyats i dei­xant en evidència que les con­ver­ses per asso­lir el desit­jat acord no seran fàcils.

Poc després que el cap de l’equip nego­ci­a­dor de la UE, Mic­hel Bar­nier, pro­posés un acord comer­cial “molt ambiciós” a Lon­dres, això sí, con­di­ci­o­nat al fet que se seguei­xin les regles i estàndards comu­ni­ta­ris, John­son el va rebut­jar dei­xant clara la posició que tindrà Lon­dres a par­tir d’ara: “No hi ha neces­si­tat d’un acord de lliure comerç que suposi accep­tar les regles de la Unió Euro­pea.”

El pri­mer minis­tre britànic va dei­xar sobre la taula nego­ci­a­dora la pos­si­bi­li­tat de tenir una relació sense trac­tat comer­cial, basada tan sols en acords sec­to­ri­als i en les regles de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC).

“L’1 de febrer van mar­xar de la UE 70 mili­ons de per­so­nes, el 15% del seu PIB i el 20% de la seva capa­ci­tat de defensa. I mal­grat que s’hagi dit que ha estat un Bre­xit acor­dat, ara comença l’hora de la veri­tat. Nego­ciar un nou acord amb la UE no serà fàcil, sobre­tot veient qui hi ha al cos­tat britànic”, explica Xavier Fer­rer, pre­si­dent del Comitè Eco­no­mia Inter­na­ci­o­nal i UE del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya. L’acord al qual s’haurà d’arri­bar, diu Fer­rer, serà comer­cial, però “també hi haurà espais en què cal­dran pac­tes bila­te­rals”.

Molts inter­ro­gants.

Per a l’eco­no­mia cata­lana, el Bre­xit no serà “un xoc bru­tal o, almenys, no serà imme­diat”, pre­diu Fer­rer, tot i que obre un inter­ro­gant sobre com aca­ba­ran sent regu­la­des la fis­ca­li­tat, els pro­gra­mes logístics, els drets labo­rals, les finan­ces i la presència de gai­rebé 2 mili­ons de turis­tes angle­sos que tenen en pro­pi­e­tat al vol­tant de 700.000 habi­tat­ges a l’Estat espa­nyol, “els quals es tro­ba­ran amb una tar­geta sanitària que no serà vàlida”.

Àngels Chacón, con­se­llera d’Empresa i Conei­xe­ment ha esti­mat que un Bre­xit sense acord comer­cial tin­dria un impacte nega­tiu per a l’eco­no­mia cata­lana d’entre 1.200 i 2.000 mili­ons d’euros en cinc anys. Actu­al­ment, el Regne Unit és el cinquè soci comer­cial de Cata­lu­nya, i un Bre­xit sense acord afec­ta­ria un total de 48 pro­duc­tes, prin­ci­pal­ment d’auto­moció, química i ali­men­tació.

Tan­ma­teix, el procés que ha dut la Gran Bre­ta­nya a la sor­tida de la UE ha estat tan llarg que ha donat temps a pren­dre posi­ci­ons, sobre­tot a aque­lles empre­ses amb rela­ci­ons comer­ci­als ja con­so­li­da­des amb l’illa. Aquest és el cas d’Ibe­ri­tal, fabri­cants de màqui­nes de cafè i com­po­nents, empresa fami­liar expor­ta­dora de Sant Feliu de Llo­bre­gat. La pre­o­cu­pació que els genera el Bre­xit és rela­tiva. Segons José Ruiz, vice­pre­si­dent inter­na­ci­o­nal d’Ibe­ri­tal: “Els nos­tres pro­duc­tes gene­ren llocs de tre­ball i, per tant, en cas que s’esta­blei­xin aran­zels, en que­daríem fora pre­ci­sa­ment perquè els pro­duc­tes són indus­tri­als.”

Ruiz albira un “Bre­xit des­cafeïnat”, que afec­tarà més un sec­tors que uns altres, però del qual no s’espera que pro­vo­qui cap dal­ta­baix. El temps, asse­gura, “anirà posant les coses a lloc”, ja que ni la Gran Bre­ta­nya ni la UE hi volen sor­tir per­dent. Ibe­ri­tal exporta a més d’un cen­te­nar de països i les ven­des a l’exte­rior superen el 55% del total.

Incre­ment de cos­tos.

“Fa trenta anys que els aran­zels comer­ci­als han anat bai­xant, i l’anunci del govern dels EUA d’incre­men­tar els exis­tents ens ve de nou, però això no vol dir que les bar­re­res no aran­zelàries no exis­tei­xin. La glo­ba­lit­zació ens ha donat la sen­sació que tenim un món pla, on tot és més sen­zill, però només és una sen­sació”, explica Cris­tina Ser­ra­dell, direc­tora de la Uni­tat d’Inter­na­ci­o­na­lit­zació d’ACCIÓ

Donald Trump, pre­si­dent dels EUA, va fixar un aug­ment aran­ze­lari, amb el vis­ti­plau de l’OMC, de fins al 25% per a certs pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris pro­ce­dents d’Ale­ma­nya, França, la Gran Bre­ta­nya i l’Estat espa­nyol. L’incre­ment era la torna al fet que aquests qua­tre països havien pro­por­ci­o­nat crèdits tous a la firma Air­bus, faci­li­tant així la com­petència des­lle­ial amb el gegant aeronàutic esta­tu­ni­denc Boeing. Com a con­seqüència, a par­tir del 18 d’octu­bre de l’any pas­sat, l’oli d’oliva, el vi i la carn de porc dels pro­duc­tors cata­lans van que­dar afec­tats per l’aug­ment aran­ze­lari.

“Més que no pas l’impacte, allò que pre­o­cupa és el fet que els aran­zels pro­vo­quen un des­po­si­ci­o­na­ment dels pro­duc­tes afec­tats res­pecte a altres que són com­petència directa”, explica Ser­ra­dell. Els EUA, asse­gura, són un mer­cat molt atrac­tiu per al sec­tor de l’ali­men­tació, però alhora també és molt com­plex d’entrar-hi. Amb els aran­zels, les empre­ses han d’assu­mir un sobre­cost no pre­vist i deci­dir si el reper­cu­tei­xen en el con­su­mi­dor o esta­blei­xen pac­tes amb els impor­ta­dors per com­par­tir el sobre­cost.

“Mol­tes empre­ses estan espe­rançades que això sigui una qüestió tem­po­ral i juguen amb el marge que tenen per assu­mir el sobre­cost i no tras­lla­dar l’incre­ment al con­su­mi­dor. També nosal­tres, com a admi­nis­tració, esperàvem que l’OMC reculés en la seva decisió, atès que sem­bla que Boeing també ha rebut ajuts gover­na­men­tals. Però es van afe­gint qüesti­ons que encara atien més la guerra comer­cial, com l’ano­me­nada taxa Goo­gle que vol apli­car la UE i que ha pro­vo­cat noves ame­na­ces per part del pre­si­dent Trump”, comenta Ser­ra­dell.

Fer el salt als aran­zels es plan­teja com una pos­si­bi­li­tat una mica remota i cara. “Si una empresa, per exem­ple, exporta al Canadà, podria fer entrar als EUA els pro­duc­tes afec­tats a través d’aquest ter­cer país. També les empre­ses que tenen la pos­si­bi­li­tat d’enva­sar el pro­ducte en ter­ri­tori dels EUA poden evi­tar-los, o bé fins i tot rebai­xar una mica la gra­du­ació dels vins perquè no es vegin afec­tats. Tot i això, per a una pime no és fàcil bus­car camins alter­na­tius i que sur­tin a compte”, diu Ser­ra­dell.

A Pri­or­dei, pro­duc­tors, enva­sa­dors i comer­ci­a­lit­za­dors d’oli d’oliva verge extra del Pri­o­rat, han estat més d’un any pre­pa­rant tots els per­mi­sos per comer­ci­a­lit­zar els seus pro­duc­tes en el mer­cat dels EUA. “Un cop ho teníem tot per poder començar, tant a la costa est com a l’oest, els aran­zels ens han fre­nat perquè l’oli no té marge”, afirma Albert Fer­rer, export mana­ger de la firma. Asse­gura que si pogues­sin acre­di­tar que el seu pro­ducte ha estat enva­sat a Grècia, Itàlia o Por­tu­gal, no es veu­rien afec­tats pels aran­zels, “però això per a una pime és impos­si­ble”, i reclama que “Espa­nya negociï per començar les expor­ta­ci­ons abans que acabi l’any”.

“Del mul­ti­la­te­ra­lisme d’Obama s’ha pas­sat a la visió més empre­sa­rial que econòmica de Trump. Vull pen­sar que se sua­vit­zarà la qüestió dels aran­zels, però la gran ano­ma­lia és que als EUA hi hagi una admi­nis­tració per­so­na­lista que no saps cap a on va”, rebla Xavier Fer­rer.

LES XIFRES

3.000
Empreses.
D’aquest total d’empreses exportadores catalanes al Regne Unit, 2.200 ho fan de manera regular, principalment en vehicles (35%), aparells i material elèctric (8,5%) i plàstics (5%).
5,5%
d’Exportacions.
Aquest percentatge respecte al total exportat el 2018 al Regne Unit equival a 3.926,6 milions d’euros i converteixen aquest país en el cinquè soci comercial de Catalunya.
52,3
Milions d’euros.
El 2018, les exportacions catalanes d’oli d’oliva als Estats Units, un dels productes més afectats pels aranzels, van assolir aquesta xifra.
10.246
Empreses.
Aquestes són les companyies catalanes que exporten als EUA, de les quals 2.923 ho fan de manera regular, i en els últims quatre anys, de manera consecutiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.