Itàlia ha quedat dividida en dos pel coronavirus. Al nord hi ha més de cinquanta mil persones confinades en petites poblacions on hi ha la majoria de contagiats, que superen els 220. Milà, la capital de la Llombardia, la regió més colpida, presentava ahir un panorama inèdit: carrers pràcticament buits, gent amb mascaretes i prestatges de supermercats amb pocs productes. El Duomo tancat en un dia de sol radiant, com també l’històric teatre de la Scala. Les existències del desinfectant de mans més utilitzat s’han exhaurit a molts llocs, com també les mascaretes, que, aprofitant la situació, es venen a internet a uns preus desorbitats. També les més senzilles, sense filtres, que no serveixen per protegir-se del contagi. De Roma cap avall, en canvi, la situació és d’expectació, semblant a una calma tensa, i l’afectació a la vida quotidiana dels ciutadans és molt menor.

El nord d’Itàlia està paralitzat. En quatre regions, la Llombardia, el Vèneto, l’Emília-Romanya i el Piemont, s’han suspès les classes per almenys una setmana. El carnaval de Venècia va quedar estroncat, davant la incredulitat de molts dels participants, que no entenien per què es cancel·lava la celebració si els transports públics i locals d’oci continuaven oberts. Entre la població, és clar, hi ha qui s’ho agafa millor i pitjor, qui creu que s’exagera i qui es deixa endur pel pànic. El bombardeig constant dels mitjans amb tons massa alarmistes no ajuda a mantenir la calma, com tampoc algunes declaracions de polítics. Matteo Salvini, per exemple, ha contribuït a fer créixer la inquietud insinuat que les autoritats no diuen tota la veritat a la població. Segons ell, caldria un “control ferri” de les fronteres. El cert és que el fet que el brot de la infecció hagi nascut a les regions del nord, i en concret la Llombardia i el Vèneto, feus històrics del leghisme, i que tots els contagiats fossin italians ha destarotat aquells que havien fet servir el coronavirus per atiar el racisme contra la comunitat xinesa.