Política

Buttigieg i Klobuchar deixen la cursa demòcrata abans del ‘superdimarts’

La retirada dels dos candidats afavoreix Biden, que confia a aglutinar el vot dels centristes

Els moderats del partit fan pinya davant el progressista Sanders

La cursa per la nomi­nació demòcrata a la Casa Blanca ha que­dat reduïda a cinc aspi­rants (Joe Biden, Ber­nie San­ders, Eli­za­beth War­ren, Mic­hael Blo­om­berg i Tulsi Gab­bard) després que Pete But­ti­gieg i Amy Klo­buc­har se’n reti­res­sin ahir, la vigília del super­di­marts, el dia més deci­siu de les primàries amb vota­ci­ons en catorze estats. Klo­buc­har donarà suport a l’exvi­ce­pre­si­dent Joe Biden, que té l’opor­tu­ni­tat de con­cen­trar el vot cen­trista per fer front a Ber­nie San­ders, el can­di­dat més pro­gres­sista, que encapçala la cursa.

Pete But­ti­gieg, el pri­mer aspi­rant pre­si­den­cial ober­ta­ment homo­se­xual als EUA, va aban­do­nar la cursa demòcrata per a la nomi­nació en una decisió “difícil” per a un can­di­dat que va tenir un ascens meteòric, que va pas­sar en pocs mesos de ser un des­co­ne­gut alcalde de South Bend, una petita ciu­tat del con­ser­va­dor estat d’Indi­ana, a esde­ve­nir una estre­lla que va gua­nyar els cau­cus d’Iowa, pri­mera parada del procés elec­to­ral. L’“alcalde Pete”, com es feia dir per evi­tar l’embar­bus­sa­ment del seu cognom, era un can­di­dat d’una gene­ració nova: mil·len­nista, poli­glot (parla vuit idi­o­mes), veterà de guerra, estu­di­ant d’elit i amb una retòrica en què es nota que ha estu­diat els millors dis­cur­sos de Barack Obama. “Hem vist com els nord-ame­ri­cans estan pre­pa­rats per afron­tar nous rep­tes amb una nova gene­ració de lide­ratge”, va asse­gu­rar. Els seus segui­dors, con­vo­cats d’urgència davant la ines­pe­rada renúncia, cri­da­ven “2024”, ani­mant-lo a pre­sen­tar-se a les pròximes elec­ci­ons. But­ti­gieg medita ara si donar suport a Biden com ha fet Klo­buc­har.

La decisió de But­ti­gieg fa pinta de reti­rada a temps amb gust de victòria. Després dels mals resul­tats als estats amb diver­si­tat racial i sense atrac­tiu entre afro­a­me­ri­cans i his­pans, les pre­vi­si­ons per al super­di­marts pin­ta­ven mala­ment. En el dis­curs de comiat, l’exal­calde va adver­tir que no és moment de “cen­trar-se en la ide­o­lo­gia”, referència evi­dent al “soci­a­lisme” de San­ders, únic can­di­dat amb pos­si­bi­li­tats d’obte­nir dele­gats als catorze estats que fan avui primàries en el super­di­marts.

Klo­buc­har aspi­rava a con­que­rir el mateix espec­tre de votant cen­trista que But­ti­gieg; però, mal­grat la bona actu­ació que va tenir en alguns debats i els bons resul­tats obtin­guts a les primàries de Nou Hamps­hire, la cam­pa­nya de la sena­dora per Min­ne­sota no va tenir el ganxo que espe­rava. Klo­buc­har va que­dar eclip­sada per la irrupció de But­ti­gieg i pel resul­tat de Biden en les primàries de Caro­lina del Sud.

Biden con­fia ara apro­fi­tar les reti­ra­des de But­ti­gieg i Klo­buc­har i l’embran­zida de Caro­lina del Sud, en espera de l’efecte del fac­tor Mic­hael Blo­om­berg i els seus mili­ons de dòlars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.