Una pandèmia és una malal­tia que afecta una part impor­tant de la població d’un ter­ri­tori molt extens i que infecta altres ter­ri­to­ris. Un exem­ple de pandèmia és la pesta negra que va devas­tar Europa a mit­jans del segle XIV, i va matar un terç de la població del con­ti­nent. El coro­na­vi­rus, pel que sabem fins ara, no té res a veure amb una pandèmia. En el moment d’escriure aquest arti­cle, ha pro­vo­cat la mort d’unes 3.000 per­so­nes i hi ha més de 97.000 per­so­nes diagnos­ti­ca­des, sobre­tot a la Xina, Corea del Sud i Itàlia. A mesura que pas­sen els dies, la majo­ria de per­so­nes són dona­des d’alta. Només que hi hagi una per­sona que mori per aquest virus ja és un fet greu, però si posem les xifres en con­text, estem par­lant d’un per­cen­tatge poc relle­vant de la població dels ter­ri­to­ris afec­tats. Ara bé, tot i que no estem al davant d’una pandèmia, les con­seqüències econòmiques no s’han fet espe­rar. Encara que hi ha qui n’està sor­tint gua­nyant, com les empre­ses que venen mas­ca­re­tes i desin­fec­tants, en molts sec­tors les con­seqüències són nega­ti­ves. És el cas del turisme, con­gres­sos i línies aèries, que estan patint mol­tes can­cel·laci­ons. Segons la IATA (Inter­na­ti­o­nal Air Trans­port Asso­ci­a­tion), s’espera una cai­guda mun­dial del tràfic de pas­sat­gers del 4,7%, que pro­vo­carà unes pèrdues de 29.300 mili­ons de dòlars a les línies aèries. En la indústria també s’està notant, espe­ci­al­ment en sec­tors com el tèxtil, el de l’electrònica, les jogui­nes i els com­po­nents de l’automòbil que depe­nen de les fàbri­ques xine­ses, que en aquests moments no estan fun­ci­o­nant perquè estan en qua­ran­tena. Apple, per exem­ple, ja ha anun­ciat que es pro­dui­ran talls en el sub­mi­nis­tra­ment, ja que els apa­rells els fabri­quen a la Xina. Però, tot i l’impor­tant afec­tació en deter­mi­nats sec­tors, per al con­junt de l’eco­no­mia l’impacte real és molt limi­tat. Així, l’FMI pre­veu que el PIB mun­dial caurà un 0,1% a causa del coro­na­vi­rus, res a veure amb la cai­guda del 6% que es va pro­duir entre el 2008 i el 2010. I encara molt menys amb la cai­guda del PIB mun­dial entre el 1929 i el 1933, que va superar el 30%. Però els mer­cats no ho veuen així, i molta gent actua en mode pànic. S’està sobre­re­ac­ci­o­nant. De nou, estem veient que les emo­ci­ons pro­vo­quen molta irra­ci­o­na­li­tat en la presa de deci­si­ons econòmiques. Les bor­ses han cai­gut amb força i mol­tes empre­ses estan bai­xant subs­tan­ci­al­ment els seus preus de venda, i no sola­ment les línies aèries que volen a Àsia. Per això, un cop més, és el moment de recor­dar la teo­ria de l’opinió contrària, que diu que la majo­ria de la gent actua de manera irra­ci­o­nal en moments de pànic o d’eufòria i que, per això, convé fer el con­trari del que fa tot­hom. Quan els preus bai­xen a causa de pànics injus­ti­fi­cats, és el moment de com­prar. I quan els preus pugen per l’excés d’eufòria i cobdícia, és el moment de ven­dre. Per aca­bar, és un bon moment per pen­sar a llarg ter­mini. Per des­comp­tat, hem de seguir els con­sells de les auto­ri­tats sanitàries i pren­dre pre­cau­ci­ons, però en matèria econòmica: cap fred. Tot i que encara és d’hora per cali­brar l’impacte real del coro­na­vi­rus, si hem de com­prar pro­duc­tes, acci­ons d’empre­ses o qual­se­vol ser­vei que ha bai­xat de preu, pot­ser ara és el moment de com­prar. I si em hem de volar a Àsia a l’estiu, pot­ser ara és un bon moment per reser­var els bit­llets. El temps dirà si la teo­ria de l’opinió contrària ha estat útil.