Opinió

La universitat, en risc

La majoria de les coses a què s’ha referit el nou ministre s’han estat discutint durant dècades i no s’han resolt, tant en l’àmbit estatal com català. Cito beques, preus de les matrícules, comptabilitat analítica i professorat associat. Confesso que m’ha sorprès que es referís a la despoblació de zones de l’Estat i al possible efecte de la universitat per pal·liar el problema

El prop­pas­sat 21 de febrer, Manuel Cas­tells, minis­tre d’Uni­ver­si­tats, va pre­sen­tar a la Comissió de Ciència i Inno­vació del Congrés dels Dipu­tats el pro­grama de govern del seu àmbit. Va fer una inter­venció clara i mesu­rada d’uns 45 minuts.

Convé recor­dar que les com­petències polítiques sobre uni­ver­si­tats nor­mal­ment estan menys­tin­gu­des i mal ubi­ca­des dins dels orga­ni­gra­mes dels governs català i espa­nyol. Massa vega­des, i ho sé de pri­mera mà, la ubi­cació de les com­petències sobre uni­ver­si­tats són la torna política, un com­ple­ment per com­ple­tar les com­petències d’un deter­mi­nat minis­teri o con­se­lle­ria. Això treu la veu directa dels interes­sos de les uni­ver­si­tats als con­sells de minis­tres o de govern. És una irres­pon­sa­bi­li­tat dels cor­res­po­nents pre­si­dents, que després sur­ten a fer dis­cur­sos sobre la soci­e­tat i l’eco­no­mia del conei­xe­ment, la inno­vació i par­len mera­ve­lles de la uni­ver­si­tat i la recerca.

Aquesta vegada, cri­ti­cat pels matei­xos minis­tres i per qüesti­ons d’equi­li­bris polítics per mun­tar una coa­lició, la uni­ver­si­tat ha que­dat esquei­xada de ciència i inno­vació. No ens agrada con­cep­tu­al­ment, però està millor així que enmig d’un macro­de­par­ta­ment econòmic. A més, la presència de Manuel Cas­tells em fa tenir bones sen­sa­ci­ons. L’he seguit i lle­git, i sem­pre m’ha agra­dat el seu conei­xe­ment de les inter­re­la­ci­ons huma­nes lli­ga­des a la política.

Aques­tes bones sen­sa­ci­ons me les ha con­fir­mat el text de la com­pa­rei­xença del minis­tre a la comissió del Congrés. Estic habi­tuat a escol­tar dis­cur­sos plens de tòpics, als quals nor­mal­ment dono poca cre­di­bi­li­tat. En aquest cas, he sen­tit una per­sona que ha demos­trat que coneix per­fec­ta­ment els temes de què ha par­lat i que fa la impressió que en els pocs dies que fa que ocupa el càrrec s’ha infor­mat a fons de la situ­ació dels dife­rents pro­ble­mes que afec­ten les uni­ver­si­tats. Tot això, amb el to i la forma, m’ha transmès con­fiança. Tinc la cer­tesa que hi haurà bons resul­tats.

Una de les coses que en tot moment ha dei­xat clara és el marge de mani­o­bra que té. El seu àmbit de tre­ball limita amb les com­petències de comu­ni­tats autònomes i uni­ver­si­tats, però alhora sap que té prou ins­tru­ments legals per impo­sar o con­di­ci­o­nar polítiques. La uni­ver­si­tat és vati­cana i li cal­dran con­sen­sos.

La majo­ria de les coses a què s’ha refe­rit s’han estat dis­cu­tint durant dècades i no s’han resolt, tant en l’àmbit esta­tal com català. Cito beques, preus de les matrícules, comp­ta­bi­li­tat analítica i pro­fes­so­rat asso­ciat. Con­fesso que m’ha sorprès que es referís a la des­po­blació de zones de l’Estat i al pos­si­ble efecte de la uni­ver­si­tat per pal·liar el pro­blema.

Les beques i els preus de les matrícules for­men un paquet inse­pa­ra­ble. Les polítiques que defensa el minis­tre no es poden apli­car sense recur­sos econòmics i són recur­sos econòmics que hau­ran d’apor­tar les comu­ni­tats autònomes o dei­xar a les uni­ver­si­tats en dèficit. Ignoro qui­nes són les solu­ci­ons que té al cap el minis­tre, però no es podrà fer res sense dotar de recur­sos el finançador final. En aquest moment, es dis­cu­teix a Cata­lu­nya la rebaixa del preu de les matrícules, com­promís polític i acord del Par­la­ment. L’incre­ment de pres­su­post que hi haurà per a les uni­ver­si­tats només ser­virà per cobrir el que dei­xa­ran de pagar els estu­di­ants. Encara que en un gràfic podria arri­bar a sem­blar una millora subs­tan­cial, la misèria con­ti­nuarà.

És soci­al­ment justa la rebaixa?

És pos­si­ble en el con­text pres­su­pos­tari actual? Jo res­ponc a la pri­mera pre­gunta amb un sí, però em sem­bla que la segona té un no per res­posta. Les comu­ni­tats autònomes tenen preus molt dife­rents. Pot el minis­teri aju­dar a solu­ci­o­nar aquesta situ­ació asimètrica sense dany per a les uni­ver­si­tats?

Amb el tema del pro­fes­so­rat asso­ciat seríem en una situ­ació simi­lar. Aquest des­ga­vell és el pedaç adop­tat per mol­tes uni­ver­si­tats des de fa trenta anys per solu­ci­o­nar man­can­ces de pro­fes­so­rat sense recur­sos. Jo crec que, amb la llei a la mà, és una il·lega­li­tat con­sen­tida. El minis­tre parla de crear nous tipus de pro­fes­so­rat. A Cata­lu­nya no ens calen. El que calen, aquí i allà, són els recur­sos econòmics. És enor­me­ment posi­tiu haver escol­tat que el minis­tre es com­pro­met a eli­mi­nar aquesta aber­ració, que molts rec­tors hau­rien vol­gut eli­mi­nar i no han pogut. La pre­gunta és repe­teix. Com es pagarà?

Podria fer mol­tes refle­xi­ons més, però l’espai no m’ho per­met. És evi­dent que una uni­ver­si­tat sana i com­pe­ti­tiva és una con­dició necessària, encara que no sufi­ci­ent, per viure en una eco­no­mia del conei­xe­ment equi­ta­tiva i justa. Remarco els dos dar­rers adjec­tius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.