El valor afegit de la dona treballadora
Bretxa salarial, conciliació, renúncies professionals, sostre de vidre, maternitat..., conceptes que es repeteixen any rere any mentre les xifres indiquen que les millores són escasses
Justament ahir va acabar el termini perquè totes les empreses de més de 150 treballadors registressin el seu propi pla d’igualtat. Així ho va establir el decret-llei de mesures per a la igualtat entre homes i dones en el món laboral, aprovat pel govern de l’Estat l’any passat, que va donar una moratòria dividida en tres terminis. Ara estem en el primer d’aquests terminis i, en cas de no haver complert, les multes més altes poden assolir els 187.000 euros. Les companyies amb un nombre de treballadors superior ja haurien d’haver fet els deures amb anterioritat, i les que tenen una plantilla d’entre 100 i 150 empleats tenen fins al 7 de març del 2021 per registrar el pla d’igualtat. L’any següent serà el torn de les empreses d’entre 50 i 100 empleats, i les més petites, hauran de complir a continuació.
La igualtat de gènere és una de les qüestions que més preocupa la societat europea i és que encara queda molt camí per recórrer fins a assolir la igualtat total i real entre homes i dones, en tots els espais. Segons l’últim Índex d’Igualtat, publicat el 2019 en l’informe d’Igualtat de Gènere realitzat per l’EIGE (European Institut for Gender Equality), la Unió Europea només ha pujat un punt des del 2017, fins a arribar als 67,4. Res destacable. Aquest índex, que es publica cada dos anys i que és una referència per a la igualtat de gènere dins la UE, situa gairebé la meitat dels països socis per sota dels 60 punts, i ubica Suècia en el primer lloc (83,6) i Grècia i Hongria en les últimes posicions (menys de 52). L’Estat espanyol obté en aquest índex una puntuació del 70,1 -2,7 punts per sobre de la mitjana europea– i ocupa la novena posició.
Discriminació salarial.
D’altra banda, la CE també reconeix que les dones ho tenen molt més complicat per accedir als llocs de direcció de les empreses i també es troben amb més dificultats a l’hora de dur a terme la conciliació laboral, fet que comporta en molts casos la decisió final, per part de la dona, de sacrificar la seva carrera professional per tenir cura de les famílies.
Qüestió d’imatge?
No som diferents.
Durant la presentació de l’informe es va donar a conèixer un nou model de registre salarial per a les empreses, que permet complir amb la normativa laboral. “Volem avançar amb mecanismes de lluita contra la bretxa salarial i per això el Departament ofereix l’eina de registre salarial, pràctica i gratuïta, per prendre consciència de les desigualtats salarials a les empreses, i facilitar la transparència sobre les causes que les generen”, va comentar El Homrani.
L’estudi posa sobre la taula xifres preocupants: les diferències salarials entre homes i dones s’amplien al llarg de la vida laboral, i mentre que les dones assoleixen el seu màxim salarial entre els 35 i els 44 anys, als homes els arriba a partir dels 55 anys, amb una diferència econòmica de gairebé 10.000 euros anuals més en favor d’ells. També s’observa una bretxa salarial més elevada per ocupacions altament feminitzades, com en el cas dels serveis de restauració, personals i de venda, per esmentar-ne només alguns sectors, mentre que s’ha anotat un descens en les empreses del sector industrial.
Mares treballadores.
En aquest sentit, Marta Grañó, consultora en innovació i persones i professora a Esade, trenca esquemes en el seu nou llibre ¿Somos malas madres?, subtitulat El libro para las madres que trabajan dentro y fuera de casa, Grañó ofereix dades estadístiques i estudis científics de referència que demostren l’impacte positiu que tenen les mares treballadores sobre els seus fills i, per tant, per a les persones s que conformaran la societat del futur. Assegura que “el poder de l’exemple és enorme”, i s’endinsa en l’estudi de la doctora Kathleen L. McGinn, de la Universitat de Harvard, que conclou que les filles de mares treballadores “tenen un 4,5% més de probabilitats de tenir una feina i guanyar un sou més elevat, i la influència envers els nens afecta la seva vida familiar, ja que d’adults dediquen més hores a les tasques de la llar i passen més temps amb els fills”.
Com explica l’autora en el llibre, la condició de mare treballadora també influeix, entre molts altres aspectes, en el llenguatge dels fills i en l’autosuficiència que desenvolupen des de petits, fet que els influeix positivament en la seva vida social.
Per Grañó, al llarg de la seva vida professional, “les dones prenen petites decisions que les autolimiten i tendeixen a moderar els seus objectius professionals”: “Hem d’estar convençudes i empènyer, i les empreses han de ser més flexibles i no mantenir els patrons masculins.”