Salut

Sense horitzó

Els epidemiòlegs asseguren que l’alarma de salut pel coronavirus durarà mesos

Només un confinament estricte aturarà l’expansió de la Covid-19 esperant la radiació solar del mes de maig

L’any 2003 un brot de coro­na­vi­rus que va afec­tar només 8.000 per­so­nes arreu del món, 100 de les quals a l’Estat espa­nyol, va obli­gar l’OMS a decre­tar l’estat d’alerta sanitària durant qua­tre mesos i no va ser fins al juliol d’aquell any que es va cer­ti­fi­car que l’amenaça havia pas­sat. Aquests qua­tre mesos és la referència que els experts en epi­de­mi­o­lo­gia pre­nen per sos­te­nir que la pandèmia actual i el con­següent estat d’alarma decre­tat a l’Estat, amb el con­fi­na­ment dels ciu­ta­dans a casa seva, s’allar­garà molt més enllà dels quinze dies mar­cats ini­ci­al­ment pel govern de Pedro Sánchez.

El doc­tor Josep Vaqué, pro­fes­sor emèrit de salut pública de la UAB, exres­pon­sa­ble del ser­vei d’epi­de­mi­o­lo­gia del Vall d’Hebron i mem­bre del con­sell asses­sor de l’Agència de Salut Pública de Cata­lu­nya, cal­cula que el risc de con­tagi “arri­barà fins al maig i a par­tir d’ales­ho­res farà una bai­xada a causa de la radi­ació solar; tot i això encara hi pot haver algun cas durant el mes de juny”. Vaqué parla de radi­ació i no de calor, ja que la tem­pe­ra­tura (fred-calor) té poc a veure amb l’expansió del virus. El doc­tor res­pon a El Punt Avui des del seu domi­cili de Bar­ce­lona, on aquests dies viu con­fi­nat, com la pràctica majo­ria de la població.

Vaqué adver­teix que és la seva opinió per­so­nal, que no hi ha càlculs de pro­jecció de l’abast de la malal­tia fets a Cata­lu­nya com els que sí que es fan als Estats Units de del Cen­tre per al Con­trol i Pre­venció de les Malal­ties (CDC), però està con­vençut que tot ple­gat anirà per llarg. És per això que con­si­dera que l’única manera eficaç de fer front a l’ele­vadíssim índex d’infec­ti­vi­tat de la Covid-19 és tan­car-se a casa. “Que la gent faci cas i man­tin­gui un con­fi­na­ment estricte”, demana el doc­tor Vaqué, segons el qual aquesta situ­ació de reclusió pot arri­bar a allar­gar-se dos mesos.

Aquest expert en epi­de­mi­o­lo­gia explica que en el cas del 2003 el grau d’infecció era d’entre un 5% i un 10% de la població, men­tre que en la pandèmia actual és molt més ele­vat, i arriba fins al 65%. Per les carac­terísti­ques d’expansió del coro­na­vi­rus, l’única manera de fre­nar nous con­ta­gis és evi­tar al màxim la relació per­sona a per­sona. Vaqué explica que en pri­mer lloc es fa front a aques­tes epidèmies amb la con­tenció, és a dir, tan­cant un país per evi­tar que hi arribi el virus, i, en segon lloc, quan el con­tagi ja s’ha produït “s’ha de pro­ce­dir tren­cant la cadena de trans­missió, amb un dis­tan­ci­a­ment social com el que ara estem vivint”, resu­meix.

Per la virulència del coro­na­vi­rus, “els casos de con­tagi encara poden anar pujant una mica fins a mit­jans d’abril”, adver­teix l’epi­demiòleg, que el 2003 va des­plaçar-se a la Xina per seguir de prop com feien front a l’epidèmia d’ales­ho­res. D’aque­lla experiència, Vaqué lamenta que no s’activés una recerca per tro­bar una vacuna per fer front al coro­na­vi­rus. “Segu­ra­ment no s’ha inver­tit prou”, sosté aquest expert, que avisa que tro­bar un remei mèdic eficaç “no serà tan fàcil”.

El ciu­tadà, res­pon­sa­ble

El doc­tor Jaume Padrós, pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona, coin­ci­deix amb un diagnòstic de llarga durada. “Ara la lluita és apla­nar la corba de con­tagi. Això durarà set­ma­nes o pot­ser mesos”, asse­gura. Segons el parer del doc­tor Padrós, cal exi­gir a les admi­nis­tra­ci­ons, però també i sobre­tot als ciu­ta­dans, a qui demana que assu­mei­xin la seva res­pon­sa­bi­li­tat per fre­nar la pro­pa­gació del coro­na­vi­rus. Una de les coses que el pre­si­dent del Col·legi de Met­ges demana a la població és que aquests dies, més que mai, es faci bon ús dels ser­veis públics com el telèfon 061 o l’atenció als CAP.

Que n’hi ha per estona és con­sens entre els experts dins i fora de Cata­lu­nya. El catedràtic de medi­cina pre­ven­tiva i salut pública i direc­tor del depar­ta­ment de salut pública, història de la ciència i gine­co­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Miguel Hernández d’Elx, Ilde­fonso Hernández Aguado, asse­gura a El Punt Avui que, si bé és difícil de pre­veure la durada de la crisi en ter­mes sani­ta­ris “pel dina­misme de les vari­a­bles que s’uti­lit­zen en els models pre­dic­tius sobre la Covid-19”, i atès que encara fa pocs dies que s’han implan­tat les mesu­res de dis­tan­ci­a­ment social, “és bas­tant pos­si­ble que d’aquí a uns deu dies tin­guem apro­xi­ma­ci­ons més ajus­ta­des”, però, d’entrada, cal­cula que “es neces­si­ta­ran molts mesos per recom­pon­dre els ser­veis sani­ta­ris pel retard en nom­bro­ses acci­ons més enllà de les urgents, tant per l’estat dels pro­fes­si­o­nals com pels recur­sos”.

L’epi­demiòleg Ales­san­dro Ves­pig­nani, direc­tor del Network Sci­ence Ins­ti­tute de la Nort­he­as­tern Uni­ver­sity de Bos­ton, sosté que la lluita con­tra el coro­na­vi­rus “no serà un esprint, sinó una marató”. La mateixa idea, però par­lant de “mitja marató”, és la que fa ser­vir la regi­dora de l’àrea de Salut de Bar­ce­lona, Gemma Tarafa, a cada roda de premsa per cons­ci­en­ciar la població que cal tenir paciència.

Sobre el temps que encara durarà tot ple­gat, Ales­san­dro Ves­pig­nani pre­veu que la situ­ació s’allar­garà mesos i subrat­lla les mesu­res “molt agres­si­ves” per con­te­nir el virus apli­ca­des a la Xina, que “han fun­ci­o­nat”. Tot just ahir es regis­tra­ven zero casos nous al país.

En tot cas, tot­hom està espe­rant que les tem­pe­ra­tu­res pugin per deter­mi­nar si l’expansió remet. Tan­ma­teix, Fer­nando González-Can­de­las, mem­bre del pro­grama d’inves­ti­gació de bio­lo­gia de sis­te­mes patògens de l’Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Inte­gra­tiva de Sis­te­mes (Uni­ver­si­tat de València-CSIC), con­si­dera que la tem­pe­ra­tura no és cap garan­tia de dis­mi­nució de la infecció, ja que exis­tei­xen coro­na­vi­rus esta­ci­o­nals, però a hores d’ara es des­co­neix si el SARS-CoV-2 n’és un. En aquest sen­tit, sí que és pos­si­ble que el virus remeti àmpli­a­ment durant els mesos d’estiu, però això no vol dir que sigui con­seqüència del canvi de temps, ja que també s’han regis­trat grips als mesos de juliol i agost. A més, segons recorda l’Ins­ti­tut de Salut Glo­bal de Bar­ce­lona, a Sin­ga­pur hi va haver una trans­missió sos­tin­guda del coro­na­vi­rus mal­grat que s’asso­lis­sin tem­pe­ra­tu­res ele­va­des.

Hi coin­ci­deix el pro­fes­sor d’epi­de­mi­o­lo­gia de Har­vard Marc Lipsitch, que davant de les afir­ma­ci­ons de diver­ses veus, inclosa la del pre­si­dent dels Estats Units, que han sug­ge­rit que el coro­na­vi­rus se n’anirà sol amb el bon temps basant-se en el que va pas­sar amb la SARS el 2003, afirma que “si bé podem espe­rar dis­mi­nu­ci­ons modes­tes en el con­tagi de la SARS-CoV-2 en temps càlids i més humits i pot­ser amb el tan­ca­ment de les esco­les a les regi­ons tem­pe­ra­des de l’hemis­feri nord, no és rao­na­ble espe­rar que aques­tes cai­gu­des retar­din prou la trans­missió”. El pro­fes­sor admet que el virus es pot trans­me­tre de forma més efi­ci­ent a l’hivern que a l’estiu, però que la mag­ni­tud del canvi pot ser més aviat modesta i no sufi­ci­ent per parar-lo per si sol: “El canvi d’estació i les vacan­ces esco­lars hi poden aju­dar, però és poc pro­ba­ble que atu­rin la trans­missió.”

Inves­ti­ga­dors de l’Ins­ti­tut de Matemàtica Mul­ti­dis­ci­plinària de la Uni­ver­si­tat Politècnica de València esti­men que el pic de l’epidèmia a l’Estat podria asso­lir-se la segona o ter­cera set­mana d’abril. No en va s’ha ajor­nat Sant Jordi. També s’ha suspès el Fes­ti­val de Canes, que és al maig, enèsim indici que la recu­pe­ració de la nor­ma­li­tat va per llarg.

LE XIFRES

4
mesos
va durar l’estat d’alarma decretat per l’OMS el 2003 per un coronavirus menys nociu.
65
per cent
de la població pot arribar a desenvolupar la malaltia pel contagi del coronavirus.
La pandèmia del coronavirus arribarà fins al mes de maig i aleshores farà una baixada a causa de la radiació solar
S’ha de trencar la cadena de transmissió amb un distanciament social
Josep Vaqué
professor emèrit de salut pública de la UAB
Ara la lluita és aplanar la corba i això durarà setmanes o potser mesos
Jaume Padrós
president del Col·legi de Metges de Barcelona
Això no és un esprint, és una marató
Alessandro Vespignani
epidemiòleg de la Northeastern University de Boston
La lluita col·lectiva contra el coronavirus no és un esprint, és una mitja marató
Gemma Tarafa
regidora de salut de l’ajuntament de barcelona
Es necessitaran molts mesos per recompondre el funcionament normal dels serveis sanitaris
Ildefonso Hernández
Catedràtic medicina univ. d’elx

Bargalló no es mostra partidari d’allargar el curs

R.M.B

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, no es mostra partidari d’allargar el curs als mesos de juliol i agost després de donar per fet que el període de confinament s’allargarà i amb ell, el tancament dels centres educatius, previst en un principi fins al 27 de març. “Haurem d’aprendre a reprogramar, prendre decisions sobre el currículum i estem preparats”, va afirmar ahir. Pel que fa a la selectivitat, que s’ha ajornat sense data, va assenyalar que per fer-la al juliol s’haurà d’haver acabat el batxillerat al juny. “Si al juliol encara estem així, el drama social i col·lectiu serà tan gran que la selectivitat no seria el més important”, va dir.

Un altre efecte del tancament és la interrupció del procés d’oposicions als cossos docents, ja que el Departament d’Educació va suspendre ahir tots els procediments i tràmits administratius de la seva competència. Quan es reprengui la normalitat es farà un nou calendari.

D’altra banda, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio difondran continguts pedagògics del Departament d’Educació en els seus programes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.