Ara no hauríem de fer servir algunes frases fetes i encara menys aquelles que són tan cruels com la que diu No hi ha mal que per bé no vingui. Ara no toca perquè el recompte diari és massa cruel, però un dia o altre –quan ens en sortim– potser haurem de fer-ho. Ens recordarem llavors del que hem aconseguit perquè ens hi hem vist obligats i que havíem estat incapaços d’aconseguir abans a les bones? Des d’aspectes que poden semblar anecdòtics, com ara la reducció dràstica de la contaminació atmosfèrica, fins a comportaments humans: recordarem aquesta onada de solidaritat i civisme? Els veïns que ara se saluden cada vespre d’un balcó a l’altre continuaran fent-ho quan sortim d’aquesta crisi? Si és el cas, alguna cosa haurem après.