A les xarxes, plouen aquests dies demandes per atendre la cultura en viu que, com molts especialistes vaticinen, va ser la primera que va haver d’aturar les seves accions i la darrera a tornar a l’esperada normalitat. En realitat, des del primer minut, fonts del Ministeri de Cultura van proposar a les entitats que havien consensuat l’Estatut de l’Artista una aplicació d’urgència. Es va consensuar el mínim entre artistes, productors i arts en viu.

El Congrés de Diputats va aprovar per unanimitat el document anomenat popularment com l’Estatut de l’Artista, que prova de matisar les polítiques fiscals,i del règim de Seguretat Social i de pensions en el marc de la cultura. Al gener es va aprovar el decret que commina el govern a aplicar-lo. Abans de la crisi, només s’havien avançat alguns detalls de l’Estatut, que protegien principalment els creadors. El compromís és que, quan s’haurà acabat la crisi del confinament, s’avançarà en les accions que beneficiïn els intèrprets (actors, músics, ballarins), com ara la intermitència laboral a la Seguretat Social. El sector demana, des de fa setmanes, que s’apliquin almenys aquestes 52 mesures, que esmorteirien el cop a la cultura (encara molt precària arran de la guerra de l’IVA cultural que, entre el 2012 i el 2018, va pujar del 8% al 21%; actualment està al 10%).

Les 52 mesures segueixen l’esquema de l’Estatut de l’Artista. En l’Estatut es pretén revisar la fiscalitat; garantir la seguretat dels treballadors del sector (sovint amb molta feina discontínua) i regular l’equilibri entre les jubilacions i els drets d’autor. En aquestes 52 mesures (que algunes d’elles són alternatives que es plantegen per a un diàleg amb el Ministeri) s’advoca pe defensar la contractació pública, ampliar la Seguretat Social, donar eines específiques de finançament a les productores; relaxar les condicions de subvencions per a companyies i artistes, flexibilitzar impostos i potenciar el foment de la cultura. Aquestes són algunes de les mesures proposades;