Molta gent té por, per la salut i també per l’economia. Per això, en aquest article tractarem de respondre a quatre preguntes que molts ens estem fent.

Què està passant? El coronavirus ha provocat confinaments i l’aturada de moltes empreses. D’acord amb dades de les patronals catalanes, l’activitat econòmica ha caigut al voltant d’un 50%. Això està provocant una caiguda del consum i la cancel·lació de moltes comandes i projectes d’inversió. Simultàniament, moltes empreses estan fent ERTO per reduir els costos laborals. I els mercats borsaris s’han enfonsat en unes poques setmanes al voltant d’un 40%.

Quant durarà això? Molts experts sanitaris estimen que els confinaments duraran al voltant d’uns dos mesos. Estem veient que hi ha països que, de moment, no han tingut gaire afectacions sanitàries ni econòmiques. És el cas de Corea del Sud i de Singapur, per exemple. També hi ha països que, de moment, tenen un nivell de mortalitat molt baix, és el cas d’Alemanya, per exemple. També comprovem que a la regió xinesa de Hubei després de dos mesos de confinament ja es comença a recuperar l’activitat econòmica. En canvi, a Itàlia i Espanya, s’han seguit estratègies sanitàries i econòmiques molt diferents; el nivell de mortalitat és molt elevat i encara no es veu el final del túnel.

Què pot passar? Si les autoritats ho fan bé, sembla que hi haurà menys mortalitat, els confinaments duraran menys i la recuperació econòmica es produirà abans. Per això, és cabdal que intervingui la ciència, els tests prematurs a la població, els confinaments estrictes de les zones afectades, etc. I, en matèria econòmica, cal que els governs agilitzin la liquiditat per a les empreses i els autònoms. D’acord amb la Cambra de Comerç de Barcelona, una caiguda del 40% o 50% de l’activitat econòmica a Catalunya durant dos mesos pot suposar una caiguda del PIB d’un 7% o 8%. Estem parlant d’una pèrdua d’uns 16.000 milions d’euros. Si no es para el cop, entrarem en una espiral de tancaments d’empreses i d’increment de l’atur. Per evitar-ho, cal que l’Estat subvencioni de manera immediata a fons perdut les empreses i les persones afectades. Si es fa ràpid, quan acabin els confinaments l’economia es pot recuperar ràpidament. Si no ens trobarem com el 2008, quan l’atur va passar del 6% al 24% el 2013. Aquestes mesures incrementaran el deute públic. Per tant, caldrà recuperar-lo reduint la corrupció, el frau fiscal o millorant l’eficiència pública. I si això no és suficient, caldrà apujar els impostos, però és un mal menor comparat amb el que perdrem si no s’actua com diem.

Què poden fer les empreses i les persones? En primer lloc, cal prioritzar la salut i el benestar. Cal mantenir els llocs de treball i donar confiança als treballadors. És el moment de la solidaritat en totes direccions, amb els nostres equips, amb els proveïdors i també amb els nostres governants. Hem d’evitar el pànic i la sobreactuació. Cal assegurar la liquiditat i atendre tots els compromisos aprofitant les ajudes públiques que hi hagi. També cal assegurar els subministraments, i la diversificació pot ajudar. Caldrà aprofitar aquesta crisi per simplificar i canviar els models de negoci, amb més teletreball i menys desplaçaments. Anirem millor si ens allunyem de les persones catastrofistes, de l’excés d’informació i de les fake news. Cal aprofitar les noves necessitats (sanitàries, digitals...), i com en altres crisis hi haurà guanyadors i perdedors. Pel que fa a inversió, hem de recordar que molts preus han baixat més del compte. Per tant, estem en un moment de compra. En això cal actuar amb una perspectiva de llarg termini i recordar que la història ens ensenya que després d’un crac borsari, poc després, abans d’uns tres o quatre mesos, els mercats normalment es recuperen.

Si les autoritats ho fan bé, fan cas de la ciència en temes sanitaris, aprenen de les millors pràctiques internacionals i rescaten l’economia durant uns dos mesos, evitarem la crisi econòmica. I tots haurem d’aprendre les lliçons dels errors d’avaluació dels riscos, de planificació i de gestió de crisis. I haurem de treballar més pel benestar global i cuidar més el sistema sanitari i la ciència. Com deia Einstein el 1929: “Les crisis porten progressos... perquè la creativitat neix de l’angoixa.”