Molta gent té por, per la salut i també per l’eco­no­mia. Per això, en aquest arti­cle trac­ta­rem de res­pon­dre a qua­tre pre­gun­tes que molts ens estem fent.

Què està pas­sant? El coro­na­vi­rus ha pro­vo­cat con­fi­na­ments i l’atu­rada de mol­tes empre­ses. D’acord amb dades de les patro­nals cata­la­nes, l’acti­vi­tat econòmica ha cai­gut al vol­tant d’un 50%. Això està pro­vo­cant una cai­guda del con­sum i la can­cel·lació de mol­tes coman­des i pro­jec­tes d’inversió. Simultània­ment, mol­tes empre­ses estan fent ERTO per reduir els cos­tos labo­rals. I els mer­cats bor­sa­ris s’han enfon­sat en unes poques set­ma­nes al vol­tant d’un 40%.

Quant durarà això? Molts experts sani­ta­ris esti­men que els con­fi­na­ments dura­ran al vol­tant d’uns dos mesos. Estem veient que hi ha països que, de moment, no han tin­gut gaire afec­ta­ci­ons sanitàries ni econòmiques. És el cas de Corea del Sud i de Sin­ga­pur, per exem­ple. També hi ha països que, de moment, tenen un nivell de mor­ta­li­tat molt baix, és el cas d’Ale­ma­nya, per exem­ple. També com­pro­vem que a la regió xinesa de Hubei després de dos mesos de con­fi­na­ment ja es comença a recu­pe­rar l’acti­vi­tat econòmica. En canvi, a Itàlia i Espa­nya, s’han seguit estratègies sanitàries i econòmiques molt dife­rents; el nivell de mor­ta­li­tat és molt ele­vat i encara no es veu el final del túnel.

Què pot pas­sar? Si les auto­ri­tats ho fan bé, sem­bla que hi haurà menys mor­ta­li­tat, els con­fi­na­ments dura­ran menys i la recu­pe­ració econòmica es pro­duirà abans. Per això, és cab­dal que inter­vin­gui la ciència, els tests pre­ma­turs a la població, els con­fi­na­ments estric­tes de les zones afec­ta­des, etc. I, en matèria econòmica, cal que els governs agi­lit­zin la liqui­di­tat per a les empre­ses i els autònoms. D’acord amb la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, una cai­guda del 40% o 50% de l’acti­vi­tat econòmica a Cata­lu­nya durant dos mesos pot supo­sar una cai­guda del PIB d’un 7% o 8%. Estem par­lant d’una pèrdua d’uns 16.000 mili­ons d’euros. Si no es para el cop, entra­rem en una espi­ral de tan­ca­ments d’empre­ses i d’incre­ment de l’atur. Per evi­tar-ho, cal que l’Estat sub­ven­ci­oni de manera imme­di­ata a fons per­dut les empre­ses i les per­so­nes afec­ta­des. Si es fa ràpid, quan aca­bin els con­fi­na­ments l’eco­no­mia es pot recu­pe­rar ràpida­ment. Si no ens tro­ba­rem com el 2008, quan l’atur va pas­sar del 6% al 24% el 2013. Aques­tes mesu­res incre­men­ta­ran el deute públic. Per tant, caldrà recu­pe­rar-lo reduint la cor­rupció, el frau fis­cal o millo­rant l’eficiència pública. I si això no és sufi­ci­ent, caldrà apu­jar els impos­tos, però és un mal menor com­pa­rat amb el que per­drem si no s’actua com diem.

Què poden fer les empre­ses i les per­so­nes? En pri­mer lloc, cal pri­o­rit­zar la salut i el benes­tar. Cal man­te­nir els llocs de tre­ball i donar con­fiança als tre­ba­lla­dors. És el moment de la soli­da­ri­tat en totes direc­ci­ons, amb els nos­tres equips, amb els proveïdors i també amb els nos­tres gover­nants. Hem d’evi­tar el pànic i la sobre­ac­tu­ació. Cal asse­gu­rar la liqui­di­tat i aten­dre tots els com­pro­mi­sos apro­fi­tant les aju­des públi­ques que hi hagi. També cal asse­gu­rar els sub­mi­nis­tra­ments, i la diver­si­fi­cació pot aju­dar. Caldrà apro­fi­tar aquesta crisi per sim­pli­fi­car i can­viar els models de negoci, amb més tele­tre­ball i menys des­plaçaments. Ani­rem millor si ens allu­nyem de les per­so­nes catas­tro­fis­tes, de l’excés d’infor­mació i de les fake news. Cal apro­fi­tar les noves neces­si­tats (sanitàries, digi­tals...), i com en altres cri­sis hi haurà gua­nya­dors i per­de­dors. Pel que fa a inversió, hem de recor­dar que molts preus han bai­xat més del compte. Per tant, estem en un moment de com­pra. En això cal actuar amb una pers­pec­tiva de llarg ter­mini i recor­dar que la història ens ense­nya que després d’un crac bor­sari, poc després, abans d’uns tres o qua­tre mesos, els mer­cats nor­mal­ment es recu­pe­ren.

Si les auto­ri­tats ho fan bé, fan cas de la ciència en temes sani­ta­ris, apre­nen de les millors pràcti­ques inter­na­ci­o­nals i res­ca­ten l’eco­no­mia durant uns dos mesos, evi­ta­rem la crisi econòmica. I tots hau­rem d’apren­dre les lliçons dels errors d’ava­lu­ació dels ris­cos, de pla­ni­fi­cació i de gestió de cri­sis. I hau­rem de tre­ba­llar més pel benes­tar glo­bal i cui­dar més el sis­tema sani­tari i la ciència. Com deia Ein­stein el 1929: “Les cri­sis por­ten pro­gres­sos... perquè la cre­a­ti­vi­tat neix de l’angoixa.”