“És un malson veure que el 23 d’ abril, el Sant Jordi, se’ns escapa. El dia del llibre i de la rosa. La veritable festa de Catalunya. Del catalanisme, potser? Una mena de simbologia envolta aquesta absència. Com si algun mal averany la perseguís, avesats, com som, a l’anul·lació del nostre poble. Potser ens quedarà la joia que ens provoca la rosa, viva arreu. Com voldria Umberto Eco: “Stat rosa pristina nomine. Nomina nuda tenemus.” Alço el nom de la rosa primerenca. Tenim els noms mancats de sentit. Sí, només la paraula rosa es conserva viva. Tindrem els altres mots mancats de sentit?”