“Soc una confinada vocacional i n’he fet molts elogis, del confinament i de la reclusió, però aquest és molt singular: ni en els meus millors somnis havia sospitat mai trobar-me en una situació com aquesta. Al començament, fer per obligació el que jo ja feia per gust donava al meu estat habitual una legitimitat inesperada. Ara, l’entusiasme primerenc es va esfumant. Comencen a pesar-me moltes coses: els morts, el desconcert, la perspectiva d’un desconfinament potser molt més inquietant del que havíem imaginat quan, encara verges, pensàvem que això seria cosa de tres setmanes.”