“En el parèntesi de la vida en què ens trobem immersos, rellegeixo els llibres que sempre m’han acollit com una mare quan hi he retornat amb esperit plàcid o adolorit. Són dos llibres de poemes. L’un, Versions de Rilke, de Joan Vinyoli, m’ha permès llegir Rilke des dels ulls de Vinyoli, i Vinyoli des dels ulls de Rilke. Hi he trobat sempre un vers esplendent, un interrogant colpidor i els caires de l’ànima humana. L’altre llibre és Nabí, de Josep Carner, un poema narratiu que flueix com un riu de paraules i de música. I també voldria recomanar l’obra no prou coneguda de Felícia Fuster, que admiro per la sensualitat del vers i la riquesa de la imatgeria”.