“M’estimo més fer com si no passés res, com si avui anéssim a les llibreries i compréssim com si el món s’hagués d’acabar. Com que no queda clar que no hagi de ser així –que el món s’acabi, vull dir–, m’estimo més fer, o com diuen que va fer, Sòcrates. Aprendre a tocar una melodia amb la flauta la nit abans que l’havien de matar. Per què? Per no morir sense haver provat de tocar la melodia. Amb això vull dir que no perdeu de vista els clàssics. Des d’Homer a Brodsky, que són els que, ves per on, estic llegint aquests dies en què, com deia Arnold, “‘es travessen els crits de qui lluita amb qui fuig, / i exèrcits ignorants topen de nits’”.